Un gos a l'escola: l'Assisi forma part d'un projecte per aprendre a estimar els animals

Sant Francesc d'Assís és el patró dels animals. Se'ls estimava. Al col·legi dels Franciscans de Sabadell segueixen el seu precepte i fa vuit anys que tenen un gos a l'escola. La idea va ser d'un exalumne, que es va animar a proposar-ho al centre.

"Un gos a l'escola?", es va preguntar el director, Carlos Fuentes Gómez. Era escèptic, però va acceptar. Es van assessorar i van decidir que un golden retriever seria la raça que millor s'adaptaria al projecte. I és així com un cadellet de tres mesos va arribar el 2016 al centre.

De nom li van posar Assisi, el poble on va néixer Sant Francesc. Amb el temps, Fuentes creu que va ser una gran idea, perquè l'Assisi ha passat a formar part del projecte educatiu cel centre:

"Hi ha famílies que han matriculat el fill perquè tenim el gos. Que estimem els animals diu molt de la nostra escola."

Aprendre a estimar els animals

"Bon dia, Assisi: bon dia, Assisi; bon dia, Assisi..." és la cantarella de bon matí. El gos s'asseu a la porta per donar la benvinguda als gairebé 500 alumnes i a molts pares i mares. És la seva primera feina. De fet, ha aconseguit que poques vegades els més petits plorin a la porta, perquè tenen moltes ganes de veure'l.

Anna Castejón Gutiérrez és la professora d'anglès i també és l'encarregada d'activitats de l'Assisi. Es nota de seguida que hi té una relació especial. Així que arriba, el gos li porta les seves joguines més preuades. L'Anna diu amb rotunditat que no és un gos de teràpia, però aporta molta alegria i empatia a les classes.

"La finalitat és que els nens i nenes estimin els animals i aprenguin que no són joguines, que comporten algunes obligacions i responsabilitat."

Cuidar l'Assisi, una responsabilitat compartida

Cuidar l'Assisi és una responsabilitat compartida pels alumnes, que s'organitzen en diferents comissions. Hi ha la de salut, que s'encarrega de portar l'animal al veterinari quan li toca. L'Aaron Bravo Gonzàlez és un dels membres d'aquesta comissió. "No passa gaire sovint --ens explica-- però també tenim cura de portar-lo al veterinari si alguna vegada s'ha menjat alguna cosa al pati". L'Aaron ens confessa que no té gos, però que després de l'experiència amb l'Assisi, a casa ja n'estan buscant un.

La Maria Múrcia forma part de la comissió de neteja i perruqueria, bàsicament perquè la seva mare s'hi dedica:

"Com la majoria de gossos, l'Assisi no suporta l'assecador. Però quan veu la meva mare es tranquil·litza."

Passejar el gos parlant anglès

La comissió que s'encarrega dels passejos durant l'hora del pati és un bon exemple de la integració al projecte escolar. L'Anna, la professora d'anglès, va proposar que els alumnes que ho fessin només podrien parlar entre ells en anglès. Joan Tejera Rodríguez té 16 anys, fa quart d'ESO i està convençut que "és una bona manera de practicar l'idioma".

Anna Castejón creu que l'única cosa dolenta de tenir un gos és que "un dia no hi serà". A Carlos Fuentes el preocupa pensar com s'ho prendran els més petits:

"Ara estem explicant el tema del dol d'un familiar i aprofitem per parlar del que passarà quan l'Assisi no hi sigui."

Pels més petits, sobretot, no serà fàcil acceptar-ho. Quan arriba l'estiu i el gos se'n va de vacances a Andratx l'enyoren, fins al punt que li envien cartes i postals per saber com està.

Hi haurà un segon Assisi? "No ho sé", reconeix el director. "Quan es mori tancarem una etapa, però seria bonic obrir-ne una altra."

Són les cinc de la tarda i quan l'escola tanca portes, l'Assisi se'n va a dormir al convent dels Franciscans, que està al costat del col·legi.