La sala Bikini de Barcelona celebra 50 anys de música i transgressió

L'any 1953 van passar moltes coses, la coronació de l'Everest i d'Isabel II, va néixer la revista "Garbo", es va estrenar "Bienvenido Mr. Marshall", el Barça que liderava Kubala va guanyar la Lliga i va obrir el Bikini de Barcelona. De tot plegat, en fa 50 anys. Amb la pausa d'uns anys pel trasllat forçat per les obres del 92, el Bikini ha estat punt de trobada de moda per habituals de la nit. Avui, a més, és una acreditada sala de concerts. La seva història té anècdotes fins i tot culinàries. Es va dir "Bikini" per una illa del Pacífic on es van fer proves amb bombes atòmiques. El nom també va batejar, en el seu moment, dues peces de roba de bany explosives. Tres socis van obrir la sala de ball amb terrassa i amb el primer minigolf d'Espanya al final d'una Diagonal encara deserta, aleshores Avenida del Generalísimo. Diuen que l'entrada valia 5 pessetes, un cubalibre 15. Amb 50 anys, el Bikini acredita records noctàmbuls i una banda sonora amb el tema que, per a l'ocasió, ha fet la Fundación Tony Manero, habituals de la casa. Musicalment, el local ha aconseguit fites com fer conéixer, el 1961, un ritme nou, el "twist". El local va decaure als anys setanta, va ressorgir als vuitanta i va haver de tancar portes a principi dels noranta: les obres olímpiques transformarien Barcelona. Des de la nova ubicació, al complex de l'Illa Diagonal, el Bikini segueix en forma.