La primera llei promulgada per Obama equipara el sou d'homes i dones

Acompanyat del seu vicepresident, Joe Biden, i de la secretària d'Estat, Hillary Clinton, el president dels Estats Units, Barack Obama, ha signat aquesta tarda la seva primera llei, que té al darrere una forta càrrega simbòlica. A partir d'ara, als Estats Units, homes i dones hauran de cobrar el mateix per fer la mateixa feina. La llei és diu Lilly Ledbetter en homenatge a una treballadora de la fàbrica de pneumàtics Goodyear d'Alabama que va descobrir que cobrava menys que els seus col·legues masculins. Ledbetter ha assistit a la cerimònia de signatura a la Casa Blanca.
La primera llei promulgada per Obama equipara el sou d'homes i dones
Washington

La primera llei promulgada per Obama equipara el sou d'homes i dones

Acompanyat del seu vicepresident, Joe Biden, i de la secretària d'Estat, Hillary Clinton, el president dels Estats Units, Barack Obama, ha signat aquesta tarda la seva primera llei, que té al darrere una forta càrrega simbòlica. A partir d'ara, als Estats Units, homes i dones hauran de cobrar el mateix per fer la mateixa feina. La llei és diu Lilly Ledbetter en homenatge a una treballadora de la fàbrica de pneumàtics Goodyear d'Alabama que va descobrir que cobrava menys que els seus col·legues masculins. Ledbetter ha assistit a la cerimònia de signatura a la Casa Blanca.
Barack Obama saluda Lilly Ledbetter després de firmar la llei d'equitat salarial. (Foto: EFE)

Barack Obama saluda Lilly Ledbetter després de firmar la llei d'equitat salarial. (Foto: EFE)

Avui ha estat un dia molt especial per a Lilly Ledbetter. El seu nom ha servit per batejar la primera llei promulgada per Barack Obama com a president dels Estats Units. Una llei que obliga l'equitat salarial entre homes i dones. Per regla general, les dones, als Estats Units, cobren un 25% menys que els homes.

Lilly Ledbetter va arribar a cobrar durant vint anys un 40% menys que els seus col·legues, que eren homes i feien la mateixa feina. Va descobrir aquesta injustícia quan estava a punt de jubilar-se i va decidir portar el cas als tribunals.

El jutge es va pronunciar a favor d'ella, però el Tribunal Suprem nord-americà va revocar la sentència. L'òrgan judicial va argumentar que el delicte havia prescrit i que la treballadora hauria d'haver presentat la demanda en un termini de mig any des del primer sou discriminatori que va cobrar. Malgrat tot, la seva denúncia va establir un precedent a favor de les dones, que avui s'ha materialitzat en forma de llei.