La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

Espanya no és Grècia però ahir l'Ibex-35 va caure més d'un cinc per cent, quan va córrer el rumor que necessitàvem un pla de rescat, i Zapatero va haver de sortir a negar-ho. Espanya no és Grècia, però tampoc és Alemanya, i si un rumor com el d'ahir fa caure la borsa és perquè molts hi donen credibilitat.
La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"
El matí de Catalunya Ràdio

La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

Espanya no és Grècia però ahir l'Ibex-35 va caure més d'un cinc per cent, quan va córrer el rumor que necessitàvem un pla de rescat, i Zapatero va haver de sortir a negar-ho. Espanya no és Grècia, però tampoc és Alemanya, i si un rumor com el d'ahir fa caure la borsa és perquè molts hi donen credibilitat.
Actualitzat
El més greu del cas és que Zapatero continua entonant el "hombre, que no estamos tan mal", en comptes d'agafar el bisturí i operar el malalt d'una vegada.

Xifres reals que encara no són reals perquè no s'han produït. Avui sabem que no només el paper ho aguanta tot, també la cara de Zapatero quan parla d'economia.

Aquest matí, a les deu, viurem la penúltima escenificació per fer-nos veure que estem a punt de fer alguna cosa, però m'hi jugo un pèsol que de la trobada Zapatero-Rajoy d'avui a La Moncloa no en sortirà un full de ruta precís i sever, amb una agenda clara, que ens permeti creure que hi ha algú pilotant la nau.

Ja ho hem dit algunes vegades: seria fantàstic que l'oposició fos responsable, però que ho sigui el govern és imprescindible. Què acordaran aquests dos homes que, encara que costi de creure, són els que hem votat perquè decideixin el nostre destí? Descartat l'Estatut i el Tribunal Constitucional, haurien de parlar de pensions, de salaris, d'impostos, del deute públic, oi? Doncs Zapatero va filtrar-nos ahir els grans eixos de la reunió i no són aquests, precisament.

Espanya no és Grècia, que avui ja viurà la seva tercera vaga general, però té uns dirigents que també freguen la irresponsabilitat.

Hi ha problemes financers, econòmics, socials, els pirates especuladors intenten esgarrapar fins a l'última moneda del botí, i Zapatero no fa un cop de volant per no crear molèsties entre l'electorat mentre porta el vaixell a les roques.

Al mar, s'hi desencadena la tempesta perfecta, i si la por després de l'11-S va justificar la retallada de llibertats en molts punts del planeta, amb l'acceptació resignada i borrega del personal, ara la por de la fallida, en part moguda per especuladors semblants, també ens posarà a prova de fins on estem disposats a agenollar-nos. Espanya no és Grècia, però compte que hi ha determinats iogurts que, en dejú, provoquen corredisses cap al lavabo.

Mentrestant, a Grècia, on ja li han vist les orelles i les dents al llop, circulen tesis interessants perquè les tinguem en compte.

El saben, "aquel" que diu que enmig de la tempesta es troben dalt d'un barco un gallec i un de Lleó. El timó el porta el de secà, el que no ha vist mai el mar, i per saber on ha d'anar, mira cap al copilot. "A mi m'ho preguntes?, ja saps el que diuen dels gallecs: mai se sap si pugen o baixen". El nostre destí està en mans d'aquests dos grans còmics, però que quedi clar que Espanya no és Grècia.

KALÒS ERSATE STO SPITI.

Benvinguts a casa vostra en grec.