La NASA fotografia la vora del sol i mostra el naixement del vent solar per primera vegada
Per primera vegada, científics de la NASA han fotografiat la vora del sol i han aconseguit apreciar la zona d'inici del vent solar, el flux de partícules carregades que emergeix del Sol. Les imatges s'han obtingut a partir de l'Observatori de Relacions Terrestre i Solar (STEREO).
El vent solar s'acosta a la Terra de manera turbulenta i amb ratxes, però ara s'ha vist que en els seus orígens, el vent té una estructura de raigs, com quan fem un dibuix esquemàtic del Sol. Aquesta transició de raigs definits en la corona solar a una estructura de vent era, fins ara, un misteri.
La revista The Astrophysical Journal ha publicat un estudi amb aquesta troballa, una fita important tenint en compte que l'entorn espacial de la Terra, i fins molt més enllà de Plutó, està dominat per l'activitat solar.
Segons Nicholeen Viall, co-autor de l'article i científic solar al Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA, la trobada "canviarà la nostra comprensió de com es desenvolupa el nostre entorn espacial".
El sol i la seva atmosfera estan fetes de plasma - una barreja de partícules carregades positivament i negativament, separades a temperatures extremadament altes, i que es desplacen al llarg les línies de camp magnètic. Aquest material de la corona flueix cap a l'espai, i omple el sistema solar amb el vent solar.
A mesura que el plasma viatja més lluny del sol, el sol comença a perdre el control magnètic, i es forma el límit que defineix la corona exterior. El material comença a actuar més com un gas, i menys com un plasma magnèticament estructurat.
El símil seria la forma en què l'aigua surt disparada en una pistola d'aigua: passa de ser un flux suau i unificat que es trenca en gotes i esdevé una mena de boira. Aquest vídeo esquematitza el procès i mostra les imatges obtingudes per la missió STEREO:
Per tal d'observar la zona de transició, els científics han hagut de separar el vent solar de les fonts de soroll de fons que generen una llum més de 100 vegades més brillant: les estrelles del fons, la llum difusa del mateix sol i fins i tot pols de l'interior del sistema solar.
Amb una perspectiva global, els científics podran comprendre millor la física a gran escala en aquesta regió crítica, que afecta no només al nostre planeta, sinó també tot el sistema solar.
