La Diputació de Lleida aprova un pressupost de 122,9 MEUR per al 2017, un 16% superior al d'aquest any

La Diputació de Lleida aprova un pressupost de 122,9 MEUR per al 2017, un 16% superior al d'aquest any

La Diputació de Lleida aprova un pressupost de 122,9 MEUR per al 2017, un 16% superior al d'aquest any

ACN Lleida.-El Ple de la Diputació de Lleida ha donat llum verda al pressupost de la institució per al 2017, amb els vots favorables de CiU, PSC i UA i les abstencions d'ERC, PP i C's, mentre el regidor de la CUP hi ha votat en contra. El pressupost consolidat per a l'any vinent ascendeix a 122.951.587,48 euros, un 16% superior al de l'actual exercici. Com a principal novetat, destaca el Pla extraordinari d'inversions per al món local, que comptarà amb una dotació de 15 milions d'euros per al 2017 -per a l'obtenció dels quals la diputació lleidatana recorrerà a crèdit-, i d'aquests diners, 10 milions d'euros aniran directament per publica concurrència als ajuntaments lleidatans. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha destacat que és el pressupost de la història de la diputació "més clarament abocat a donar suport als ajuntaments" i ha remarcat que l'esforç per reduir l'endeutament dels darrers anys ha permès tirar ara endavant aquest pla, que ha de permetre suplir el finançament d'inversions locals després de la supressió del PUOSC.

El debat sobre el pressupost de la Diputació de Lleida per al 2017 ha protagonitzat bona part del Ple de la institució corresponent al mes de novembre. Els comptes han quedat aprovats amb el suport de 16 dels 25 diputats de l'ens (CiU, PSC i UA) i també han rebut un "vot de confiança" en forma d'abstenció dels grups d'ERC, C's i PP. Per la seva banda el regidor de la CUP hi ha votat en contra. El pressupost consolidat de la Diputació de Lleida -incloent els patronats i organismes autònoms dependents de la institució- per a l'any vinent serà de gairebé 123 milions d'euros, respecte als 106,6 milions d'aquest 2016. La principal novetat és el Pla extraordinari pel món local i l'economia de Lleida 2017-2018 dotat amb 30 milions d'euros (15 per a cada anualitat per als quals la institució recorrerà a crèdit). D'aquests 30 milions, 20 aniran directament als ajuntaments (10 milions d'euros l'any 2017 i uns altres 10 en el pressupost del 2018) i serviran per finançar inversions municipals, suplint d'aquesta manera els recursos que els consistoris podien obtenir anys enrere a través del PUOSC. Els comptes preveuen una aportació directa al món local de 43,5 milions d'euros (superior als 40 del 2016), als quals cal sumar els 10 milions extres que permetrà destinar el nou Pla extraordinari d'inversions. D'entre aquests recursos, destaquen el nou Pla d'arrendaments i subministraments locals (1,8 milions d'euros); ajuts per a llars d'infants i transport escolar no obligatori (1,5 milions); el Pla de camins municipals (1,4 milions), així com ajuts en l'àmbit de la Salut Pública i per a la finalització dels edificis per als estudis de Veterinària de la UdL, entre altres. D'altra banda, el pressupost incrementa, de mitjana, un 11% l'aportació als patronats i fundacions. Així, l'IEI -que celebra els 75 anys el 2017- té consignats 6 milions d'euros; el Patronat de Turisme, prop de 3,7 milions, i el Patronat de Promoció Econòmica, 2,2 milions d'euros. Cinc plans de concurrència públicaAl marge d'aquest nou Pla extraordinari de suport als ens locals 2017-2018, el pressupost manté el Pla d'inversions d'aigües, al qual destina 1,8 milions d'euros; el Pla de manteniment i millora de camins municipals (1,4 milions d'euros); el Pla d'inversions locals (1'5 milions d'euros), i també es crea un altre Pla d'arrendaments i subministraments locals, amb una dotació d'1,8 milions d'euros. Així mateix, es mantenen els convenis amb els consells comarcals (2 milions d'euros) per a l'assistència tècnica, tècnica, econòmica i jurídica i pel servei de SAT. Inversions al territoriLa Diputació de Lleida crea una partida nova amb una dotació de 4 milions d'euros per al finançament de totes les inversions presentades al FEDER i als Plans d'Especialització i Competitivitat territorial. La partida destinada a Salut Pública el 2017 serà de 7,6 milions d'euros, distribuïts entre diferents ajuts com ara per al manteniment de consultoris mèdics (1,7 milions), per a la contractació de socorristes per a les piscines municipals (1,3 milions), per a tanatoris i sales de vetlla municipals (0,8 milions) i 2 milions d'euros per a entitats socials del territori. En l'àmbit de la Salut, cal sumar uns altres 5,8 milions d'euros que la Diputació de Lleida aportarà per finançar inversions als hospitals Arnau de Vilanova, Santa Maria i d'altres equipaments sanitaris públics. Altrament, la diputació lleidatana destinarà uns 3 milions d'euros el 2017 per al finançament de les instal·lacions necessàries per als estudis de Veterinària de la UdL, en concret per a la finalització de l'aulari al campus d'Agrònoms i per a l'execució del projecte constructiu de l'hospital veterinari que s'ubicarà al costat del CREBA de Torrelameu (Noguera). Igualment, els comptes inclouen una partida per a la nova seu del Museu Morera de Lleida. Reñé destaca que són els pressupostos que més diners destinen als ajuntamentsEl president Joan Reñé ha destacat que és el pressupost aprovat per la institució és el que més diners destina al món local. Segons ha defensat, això ha estat possible per "l'esforç" que s'ha fet en els darrers anys per reduir l'endeutament de la Diputació de Lleida (que ha passat del 103% del 2011 al 37,23% del tercer trimestre d'enguany), cosa que permetrà ara recórrer a crèdit per posar en marxa el nou Pla extraordinari d'inversions per al món local 2017-2018. En aquest sentit, Reñé ha lamentat que els comptes no hagin rebut un suport més ampli, tot i agraint els vots favorables del PSC i UA. Segons el representant d'Unitat d'Aran, Francesc Boya, és tracta d'un "bon pressupost" pels recursos que destina al món local "tot i que hi ha coses a millorar com ara qüestions relacionades amb la transparència i amb la participació -de la resta de grups- en l'elaboració del pressuposto", reptes per als quals ha emplaçat l'equip de govern a anar-ne parlant amb vista a pròxims pressupostos. En el mateix sentit, s'ha pronunciat el portaveu del PSC, Enric Colom, qui ha recordat que el Pla extraordinari d'inversions locals era una petició que havia fet la formació en els comptes del 2016 i que s'havia aprovat a través d'una moció fa uns mesos. Per la seva banda, el republicà Jaume Gilabert ha lamentat que no s'hagin acceptat cap de les esmenes proposades per la formació, especialment la que feia referència a modificar l'actual model de concessió de subvencions als ens locals de la diputació per un altre basat en criteris com ara la població, l'extensió i els nuclis de cada municipi. Tot i això, Gilabert ha reconegut que és el pressupost que més diners destina als ajuntaments i, per aquesta raó, el seu grup ha acabat optant per l'abstenció. En resposta a ERC, Reñé ha tornat a defensar que en els darrers anys les noves línies d'ajuts plantejades als ajuntaments han estat per concurrència pública, exceptuant els ajuts d'urgència i extraordinaris. El PP, que ha retirat a darrera hora les esmenes presentades, també s'ha abstingut malgrat reconèixer els recursos que els comptes preveuen destinar al món local l'any vinent, però la diputada Dolors López s'ha mostrat contrària de les aportacions que la institució fa a entitats independentistes com és el cas de l'AMI. Pel que fa a la diputada de C's, Ángeles Ribes, ha optat per una "abstenció crítica i constructiva", tot denunciant "la manca de voluntat de l'equip de govern per facilitar informació i factures" que permetin a l'oposició fiscalitzar d'una manera més àgil l'acció de govern.Per contra, el cupaire Joel Jové ha descartat finalment presentar una esmena a la totalitat als pressupostos i ha votat en contra la proposta de l'equip de govern de CiU. Jové ha reclamat "més partides socials, més contenció, menys despesa supèrflua, l'eliminació de partides sobreres i, sobretot, més objectivitat i menys dit en el repartiment dels recursos". En aquest sentit, el diputat de la CUP ha reclamat reduir a la meitat els sous dels electes amb dedicació exclusiva a la diputació, de la mateixa manera que rebaixar els salaris de càrrecs eventuals i de confiança i gastar també menys en dietes i publicitat institucional.