Indignació entre els usuaris de Renfe per la falta d'informació sobre l'enèsima incidència en el servei
El descarrilament d'un tren Euromed al Prat de Llobregat i les consegüents afectacions al servei -la interrupció de les línies C2 i C10, les rutes alternatives pels trens de mitjana i llarga distància i les alteracions en altres línies- han tornat a indignar els usuaris del servei de rodalies de Renfe, tips de les contínues incidències. Els passatgers s'han tornat a queixar de la poca informació que ha donat la companyia i del mal funcionament de la megafonia en diverses estacions. L'accident ha passat quan el comboi anava buit i no s'ha hagut de lamentar ferits. Només el conductor ha resultat lleugerament contusionat.
L’enèsima incidència en el servei de rodalies de Renfe ha tornat a atrapar milers de passatgers a les andanes, pendents del rellotge i del telèfon, per avisar que arribarien tard a la feina, al metge o al destí cap on es dirigien. Alguns han optat per fer cua i esperar algun dels 87 autobusos que Renfe ha habilitat per cobrir el trajecte entre les estació de Sants i Gavà. D’altres han acabat buscant una alternativa en l’autobus o el vehicle privat, la qual cosa ha creat problemes de saturació a les parades dels serveis regulars de transport públic, així com retencions de fins a 8 quilòmetres a l'autovia de Castelldefels, la C-31.
La majoria dels trens de rodalies d’altres línies també han sofert retards variables i alguna incidència, com un tren provinent de Badalona amb 30 minuts de retard que, segons una passatgera, s'ha aturat a l'entrada de l'estació de Sants, en una zona en obres, i els passatgers s'han quedat dins del vagó sense rebre cap mena d'informació, fins que un d'ells ha aconseguit obrir una de les portes i saltar a l'andana, seguit per molts altres usuaris.
Sense tren i sense informació
Una vegada més la indignació i el desconcert han regnat entre els passatgers. A l'estació de Sants només tres treballadors de Renfe, a vegades fins i tot dos, eren els encarregats d'informar, a peu de via, del que estava passant i d'avisar de quan marxaven els trens de mitjà i llarg recorregut, alguns amb retards de gairebé dues hores.
Els usuaris s'han queixat que l'única informació que han rebut ha estat la que se sentia per megafonia, que de manera molt general explicava que hi havia retards en les línies de llarga distància, però sense especificar-ne les causes ni la durada. Els estrangers eren, sens dubte, els que es trobaven amb més problemes davant aquesta situació, perquè els missatges que es transmetien per megafonia eren exclusivament en castellà, per la qual cosa es veien obligats a recórrer a altres passatgers per saber què és el que estava passant.
Diversos usuaris han mostrat la seva indignació pel fet que durant l'espera el personal de Renfe els ha estat enviant d'un lloc a un altre sense proporcionar-los cap mena d'informació fiable. Les cues davant l'oficina d'atenció al client han estat constants durant el matí, i des d'allà s'enviava els afectats de tornada a l'aglomeració del vestíbul, a l'espera d'informació, o a les taquilles de devolució. Però la majoria de passatgers no volia recuperar els diners, sinó simplement arribar al seu destí.
La majoria dels trens de rodalies d’altres línies també han sofert retards variables i alguna incidència, com un tren provinent de Badalona amb 30 minuts de retard que, segons una passatgera, s'ha aturat a l'entrada de l'estació de Sants, en una zona en obres, i els passatgers s'han quedat dins del vagó sense rebre cap mena d'informació, fins que un d'ells ha aconseguit obrir una de les portes i saltar a l'andana, seguit per molts altres usuaris.
Sense tren i sense informació
Una vegada més la indignació i el desconcert han regnat entre els passatgers. A l'estació de Sants només tres treballadors de Renfe, a vegades fins i tot dos, eren els encarregats d'informar, a peu de via, del que estava passant i d'avisar de quan marxaven els trens de mitjà i llarg recorregut, alguns amb retards de gairebé dues hores.
Els usuaris s'han queixat que l'única informació que han rebut ha estat la que se sentia per megafonia, que de manera molt general explicava que hi havia retards en les línies de llarga distància, però sense especificar-ne les causes ni la durada. Els estrangers eren, sens dubte, els que es trobaven amb més problemes davant aquesta situació, perquè els missatges que es transmetien per megafonia eren exclusivament en castellà, per la qual cosa es veien obligats a recórrer a altres passatgers per saber què és el que estava passant.
Diversos usuaris han mostrat la seva indignació pel fet que durant l'espera el personal de Renfe els ha estat enviant d'un lloc a un altre sense proporcionar-los cap mena d'informació fiable. Les cues davant l'oficina d'atenció al client han estat constants durant el matí, i des d'allà s'enviava els afectats de tornada a l'aglomeració del vestíbul, a l'espera d'informació, o a les taquilles de devolució. Però la majoria de passatgers no volia recuperar els diners, sinó simplement arribar al seu destí.
