Immigrants i refugiats fan créixer les economies dels països d'acollida
Els immigrants i refugiats, causen perjudicis econòmics als països on van a viure? Rotundament, no. Tot el contrari. Són les contundents afirmacions de tres investigadors francesos, que han analitzat l'impacte que han tingut en l'economia de quinze països d'Europa Occidental.
Fa pocs dies l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats revelava que el 2015 va ser l'any amb més desplaçats des de la Segona Guerra Mundial. Aquell any, Europa sola va rebre més d'un milió de sol·licituds d'asil. La situació s'ha arribat a anomenar "crisi de l'emigrant". Però per als tres científics la por a l'arribada de gent forana no té cap justificació econòmica racional i ha d'estar provocada per altres causes.
Hippolyte d'Albis, Ekrame Boubtane i Dramane Coulibaly, del Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS), han publicat el seu estudi a la revista "Science Advances". Els autors van analitzar dades del període 1985-2015 a quinze països: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Holanda, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Noruega, Portugal, Regne Unit i Suècia.
Estudis anteriors sobre aquest tema presenten conclusions divergents. En aquest cas, els autors no només han fet balanç entre els impostos pagats i els serveis rebuts pels immigrants, sinó que també han considerat les interaccions econòmiques que han promogut.
Els autors han distingit entre dos grups. Un és el dels sol·licitants d'asil, que tenen dret a residir en el país fins que es resol l'expedient, però troben dificultats per accedir al mercat laboral. El segon el forma la immigració neta, que exclou les persones que viuen temporalment en un país, com ara els que estan pendents de la sol·licitud d'asil.
En el cas del flux net d'immigrants, els beneficis econòmics es produeixen pràcticament des del primer moment i són significatius almenys durant dos anys. Han constatat que el PIB per càpita augmenta, l'índex d'atur disminueix i l'augment de la despesa pública és àmpliament compensada per l'increment en la recaptació d'impostos.
Els sol·licitants d'asil creen riquesa quan obtenen la residència
La gran novetat de l'estudi és que hi han inclòs els sol·licitants d'asil i han observat que no produeixen cap efecte negatiu en l'economia. En canvi, es detecta un efecte positiu quan passen entre tres i set anys. Això s'atribueix al fet que una part dels sol·licitants obtenen l'estatus de residents permanents i tenen menys dificultats per trobar feina.
Per als autors, els resultats han de fer considerar el gran nombre d'immigrants com una oportunitat per a Europa i no com un cost, malgrat que sigui un tema complex de gestionar:
"No neguem que els grans fluxes d'immigrants cap a Europa plantegen molts reptes polítics, tant en els països receptors com en la coordinació de les polítiques nacionals. Malgrat això, aquests reptes poden ser afrontats fàcilment si s'elimina el clixé que la migració està associada a una càrrega econòmica".
Els autors conclouen afirmant que els mecanismes de distribució per als demandants d'asil "haurien de dependre més de consideracions polítiques i diplomàtiques que no pas de preocupacions econòmiques".
Alemanya i Hongria necessiten immigrants
Recentment han aparegut anàlisis sobre la necessitat d'immigrants a certs països. Així, s'ha dit que Alemanya viu una "bomba de rellotgeria demogràfica" i que necessita immigrants per mantenir l'estat del benestar. I Hongria, que ha limitat de forma dràstica la immigració, també pateix manca de mà d'obra que només pot obtenir, sembla, mitjançant treballadors procedents d'altres països.
- ARXIVAT A:
- CiènciaMigracionsAtur
