França, a les portes de les eleccions més inversemblants

França afronta un escenari inèdit: diumenge vota en unes eleccions en què cap dels partits tradicionals parteix com a favorit. El desconcert en què viu immers el país ha catapultat projectes trencadors des del Front Nacional de Marine Le Pen fins a un altre fenomen de l'ala més a l'esquerra, Jean-Luc Mélenchon. I, entremig, la irrupció de l'ambigüitat, que encarna el jove Emmanuel Macron. Què li passa a França?
França, a les portes de les eleccions més inversemblants

França, a les portes de les eleccions més inversemblants

França afronta un escenari inèdit: diumenge vota en unes eleccions en què cap dels partits tradicionals parteix com a favorit. El desconcert en què viu immers el país ha catapultat projectes trencadors des del Front Nacional de Marine Le Pen fins a un altre fenomen de l'ala més a l'esquerra, Jean-Luc Mélenchon. I, entremig, la irrupció de l'ambigüitat, que encarna el jove Emmanuel Macron. Què li passa a França?
Món 324

França vota diumenge en plena crisi existencial a la primera volta més inèdita i imprevisible de la Cinquena República. El naufragi dels partits tradicionals, el factor clau de l'abstenció, l'hàbil estratègia del Front Nacional o la sorpresa de Mélenchon expliquen algunes de les peculiaritats d'aquests comicis.

En només 5 anys, s'han enfonsat els partits tradicionals, l'economia o l'orgull nacional i, de les cendres, n'han sorgit uns protagonistes, com Le Pen, Macron o Mélenchon, que van camí d'enterrar la cinquena república que coneixíem. 

Perquè ha arribat l'hora dels outsiders, dels polítics poc convencionals que reneguen del sistema, i entre tots han convençut l'electorat desencantat, que ara té l'oportunitat de canviar el país per sempre. I les opcions van des de l'ambigüitat calculada i moderna del centrista Macron fins a la revolució populista de Le Pen. 

La líder del Front Nacional, Marine Le Pen, té opcions reals. En part pel seu carisma i per la transformació que ha fet del partit fundat pel seu pare, i en part perquè alguns alcaldes del seu partit han convertit les ciutats que governen en un laboratori de la nova política, i no els va malament.

El Front Nacional, com també el fenomen Jean-Luc Mélenchon, es beneficien d'un sentiment generalitzat al país de desafecció. El doctor en Història i investigador de l'Institut d'Estudis Internacionals i Estratègics de França, Jean-Jacques Kourliandsky, té detectada aquesta realitat i explica que "el francès emprenyat" amb la classe política adopta una actitud contestatària que beneficia Le Pen o Mélenchon.

Kourliandsky també fa notar que els ciutadans saben que el país no experimenta un creixement fort des de fa dècades i que no tenen perspectives de millora. Tot plegat fa que la realitat els superi i arreli el descrèdit cap als polítics.

A les urnes elecció rere elecció, el Front Nacional rep els vots que en un altre temps van ser de l'esquerra. Marine Le Pen hi troba un suport clau per al seu projecte, proteccionista i antieuropeu...

Però França continua sent una economia forta, la segona d'Europa, i malgrat això s'ha dibuixat un escenari de temors que han generat inseguretat entre els seus ciutadans. La crisi econòmica i la immigració han contribuït a enrarir l'ambient.

L'adeu a un president trist

Aquestes eleccions no són només inèdites perquè cap dels dos finalistes serà, segons els sondejos, representant dels dos grans partits, sinó perquè, per primer cop, un president en exercici no opta a la reelecció d'un segon mandat. I això no havia passat mai en la història de la Cinquena República. Ni de Gaulle, ni Pompidou, ni Mitterand, ni Chirac, ni Sarkozy... Tots ho van intentar i, menys Sarkozy, ho van aconseguir. Però François Hollande va preferir retirar-se abans de fer el ridícul de no passar ni a la segona volta.

L'anomenant "president tranquil" va començar el mandat amb un 53% de popularitat i no va parar de baixar fins a nivells històrics, per sota del 15%. Només la reacció als atemptats, primer de "Charlie Hebdo" i després de Bataclan, li va fer recuperar el suport dels ciutadans, però va ser tot molt efímer i va tornar a caure estrepitosament. En part per això, Hollande va decidir no presentar-se a la reelecció.

Acaba el mandat recuperant-se un pèl i confiant que la història el tracti més bé que el present. I és que quan surti de l'Elisi, s'haurà acabat la carrera política d'un líder que es presentava com "l'home normal", però que ha demostrat no ser-ho gaire si es compara amb els seus antecessors.

NOTÍCIES RELACIONADES