Espanya es penja el bronze al Mundial d'handbol després de derrotar Suècia 23-24
La selecció espanyola ha recuperat un lloc de prestigi en l'elit de l'handbol després d'acabar tercera i penjar-se el bronze al Mundial de Suècia 2011. El combinat de Valero Rivera ha derrotat l'equip amfitrió per un ajustat 23-24 en la final de consolació, i s'ha refet així dels fracassos consumats en els últims tornejos internacionals. Malgrat la brillant actuació del porter local Sjöstrand en la primera meitat, Espanya ha pogut trencar la igualtat en el marcador amb un segon temps excel·lent. A la final, França derrota Dinamarca a la pròrroga 37-35 i reedita el títol mundial.
L'handbol espanyol té motius per sentir-se orgullós després d'anys d'incerteses i mediocritat. La selecció havia assolit l'èxit en proclamar-se campiona del món el 2005, ser segona en l'Europeu del 2006 i tercera als Jocs Olímpics de Pequín 2008. A partir d'aleshores, però, el combinat estatal havia encadenat uns resultats decebedors fins tocar fons al Mundial de Croàcia, on va ser 13a, i no passar del sisè lloc en l'Europeu de l'any passat.
D'aquí la importància del Mundial de Suècia. Els homes de Valero Rivera hi van arribar amb molts dubtes però hi marxen havent recuperat l'orgull i tastat la glòria. I tot gràcies al triomf d'aquest diumenge enfront l'equip amfitrió per 23-24.
Espanya ha sabut refer-se de la derrota davant Dinamarca en semifinals i ha començat molt bé la final de consolació. Els de Valero han plantat una defensa agressiva i implacable per contenir la qualitat ofensiva dels locals i només l'actuació excel·lent del porter blaugrana Sjöstrand ha evitat que la "roja" s'escapés en el marcador. A Espanya li ha faltat encert en el llançament i això ha animat una Suècia que ha anat entonant-se a mesura que passaven els minuts. El duel s'ha igualat i al descans s'hi ha arribat amb empat a 11.
Les defenses s'imposaven als atacs fins que en l'inici del segon temps Suècia ha començat a castigar còmodament la defensa 5:1 dels espanyols. L'atac fluid i les intervencions de Sjöstrand han permès als locals obrir un forat important (15-12) tot i que l'alegria ha durat poc per als escandinaus ja que una doble exclusió -els àrbitres han estat tan impecables com valents- ha iniciat el camí de la remuntada visitant.
Strbic ha tornat a ser un mur mentre que Gurbindo, Entrerríos i Aguinagalde desbordaven la defensa sueca de tal manera que un parcial de 0-6 ha capgirat la dinàmica de l'enfrontament. Suècia ha continuat aprofitant els desequilibris d'Espanya a l'eix de la defensa i ha tornat a igualar el duel encara que en tot moment Suècia ha anat a remolc d'Espanya. A partir del 21-21 i malgrat els dos minuts que li han caigut a Aguinagalde, Espanya ha aguantat l'envestida dels locals fins que amb 22-23 a favor Alberto Entrerríos ha marcat un golàs que ha deixat el partit sentenciat. Suècia ha caigut en la precipitació durant els tres minuts finals i no ha pogut forçar la pròrroga davant una Espanya concentrada que ha tornat a mostrar el coratge i l'orgull de les glòries passades.
L'handbol és "bleu"
França i Dinamarca han protagonitzat una final disputadíssima que ha posat de manifest perquè són ara per ara les millors seleccions del moment. Els "bleus" han dominat sempre en el marcador gràcies a l'extrema qualitat dels seus jugadors, però els escandinaus no han perdut mai la cara al partit i de la mà de Hansen i el paper de Landin sota els pals han aconseguit mantenir-se amb opcions fins al final.
Després del 15-12 amb el qual ha acabat la primera meitat, Dinamarca ha forçat la pròrroga amb uns últims tres minuts finals memorables. Amb 31-30 i el temps pràcticament exhaurit, Spellerberg ha donat vida a la final amb un llançament agònic. En el temps extra, Dinamarca ha pogut avançar-se per primer cop en el marcador 32-33 aprofitant la superioritat numèrica, però ha estat aleshores quan ha emergit la figura de Karabatic. El genial central francès ha agafat la responsabilitat i ha permès, juntament amb les aturades clau d'Omeyer i dos gols de Jérome Fernández, que els "bleus" decantessin la final i aixequessin la que és la seva quarta corona mundial.
D'aquí la importància del Mundial de Suècia. Els homes de Valero Rivera hi van arribar amb molts dubtes però hi marxen havent recuperat l'orgull i tastat la glòria. I tot gràcies al triomf d'aquest diumenge enfront l'equip amfitrió per 23-24.
Espanya ha sabut refer-se de la derrota davant Dinamarca en semifinals i ha començat molt bé la final de consolació. Els de Valero han plantat una defensa agressiva i implacable per contenir la qualitat ofensiva dels locals i només l'actuació excel·lent del porter blaugrana Sjöstrand ha evitat que la "roja" s'escapés en el marcador. A Espanya li ha faltat encert en el llançament i això ha animat una Suècia que ha anat entonant-se a mesura que passaven els minuts. El duel s'ha igualat i al descans s'hi ha arribat amb empat a 11.
Les defenses s'imposaven als atacs fins que en l'inici del segon temps Suècia ha començat a castigar còmodament la defensa 5:1 dels espanyols. L'atac fluid i les intervencions de Sjöstrand han permès als locals obrir un forat important (15-12) tot i que l'alegria ha durat poc per als escandinaus ja que una doble exclusió -els àrbitres han estat tan impecables com valents- ha iniciat el camí de la remuntada visitant.
Strbic ha tornat a ser un mur mentre que Gurbindo, Entrerríos i Aguinagalde desbordaven la defensa sueca de tal manera que un parcial de 0-6 ha capgirat la dinàmica de l'enfrontament. Suècia ha continuat aprofitant els desequilibris d'Espanya a l'eix de la defensa i ha tornat a igualar el duel encara que en tot moment Suècia ha anat a remolc d'Espanya. A partir del 21-21 i malgrat els dos minuts que li han caigut a Aguinagalde, Espanya ha aguantat l'envestida dels locals fins que amb 22-23 a favor Alberto Entrerríos ha marcat un golàs que ha deixat el partit sentenciat. Suècia ha caigut en la precipitació durant els tres minuts finals i no ha pogut forçar la pròrroga davant una Espanya concentrada que ha tornat a mostrar el coratge i l'orgull de les glòries passades.
L'handbol és "bleu"
França i Dinamarca han protagonitzat una final disputadíssima que ha posat de manifest perquè són ara per ara les millors seleccions del moment. Els "bleus" han dominat sempre en el marcador gràcies a l'extrema qualitat dels seus jugadors, però els escandinaus no han perdut mai la cara al partit i de la mà de Hansen i el paper de Landin sota els pals han aconseguit mantenir-se amb opcions fins al final.
Després del 15-12 amb el qual ha acabat la primera meitat, Dinamarca ha forçat la pròrroga amb uns últims tres minuts finals memorables. Amb 31-30 i el temps pràcticament exhaurit, Spellerberg ha donat vida a la final amb un llançament agònic. En el temps extra, Dinamarca ha pogut avançar-se per primer cop en el marcador 32-33 aprofitant la superioritat numèrica, però ha estat aleshores quan ha emergit la figura de Karabatic. El genial central francès ha agafat la responsabilitat i ha permès, juntament amb les aturades clau d'Omeyer i dos gols de Jérome Fernández, que els "bleus" decantessin la final i aixequessin la que és la seva quarta corona mundial.
