ERC denuncia a Estrasburg la negativa del Congrés de tramitar preguntes i iniciatives parlamentàries sobre el rei
Esquerra Republicana elevarà fins al Tribunal Europeu dels Drets Humans la negativa de la mesa del Congrés dels Diputats de tramitar preguntes i iniciatives parlamentàries sobre el rei Joan Carles, així com la posterior renúncia del Tribunal Constitucional a admetre la demanda contra aquesta decisió. El diputat d'ERC, Joan Tardà, ha afirmat que ja té enllestida la querella que portarà a Estrasburg dimecres que ve. A la demanda es denuncia la vulneració del dret a un procés equitatiu -previst a l'article 6 del Conveni Europeu per a la protecció dels drets humans- i es recorda que el Constitucional sí que ha admès a tràmit peticions similars de diputats d'altres grups.
El diputat d'ERC al Congrés, Joan Tardà, presentarà dimecres que ve una demanda contra l'Estat davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg després que el Congrés no va admetre a tràmit les seves preguntes sobre la casa reial ni una proposició no de llei que reclamava la presentació anual de les finances de la casa reial. L'acompanyava amb una bateria de preguntes sobre les partides dels pressupostos generals de l'Estat destinades al monarca i la seva família, els sous dels seus membres i les seves activitats.
Cap de les dues iniciatives va ser admesa a tràmit per la mesa del Congrés amb els vots favorables de PSOE, PP i CiU, argumentant que la Constitució fixa que "la persona del rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat". Després d'intentar recórrer contra aquesta decisió de la mesa, el juny del 2008, Tardà va elevar la qüestió al Tribunal Constitucional adduint que s'havia vulnerat el seu dret a accedir en igualtat de condicions a les funcions públiques que són pròpies d'un càrrec electe.
Al desembre del 2008, el Tribunal Constitucional decidia no admetre a tràmit el recurs d'empara argumentant que no s'havia justificat la transcendència constitucional de la demanda. No obstant això, el magistrat del Tribunal Constitucional, Pablo Pérez Tremps, va presentar un vot discrepant tot assegurant que no hi havia cap argument processal que n'impedís l'admissió.
ERC fonamenta la demanda en la vulneració del dret a un procés equitatiu, perquè en ocasions anteriors el Tribunal Constitucional ha considerat que els actes que atemptin contra les funcions dels diputats -com l'acció de control del govern- tenen rellevància constitucional, i per tant, que les demandes sobre aquesta qüestió s'han d'admetre a tràmit.
Segons una nota de premsa dels republicans, la negativa dels magistrats a acceptar la demanda "xoca frontalment" amb la jurisprudència del mateix Constitucional, i discrimina Tardà respecte a altres diputats als quals "no només se'ls va admetre a tràmit el recurs d'empara, sinó que fins i tot van obtenir l'empara per part del mateix Tribunal Constitucional", ha apuntat.
Cap de les dues iniciatives va ser admesa a tràmit per la mesa del Congrés amb els vots favorables de PSOE, PP i CiU, argumentant que la Constitució fixa que "la persona del rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat". Després d'intentar recórrer contra aquesta decisió de la mesa, el juny del 2008, Tardà va elevar la qüestió al Tribunal Constitucional adduint que s'havia vulnerat el seu dret a accedir en igualtat de condicions a les funcions públiques que són pròpies d'un càrrec electe.
Al desembre del 2008, el Tribunal Constitucional decidia no admetre a tràmit el recurs d'empara argumentant que no s'havia justificat la transcendència constitucional de la demanda. No obstant això, el magistrat del Tribunal Constitucional, Pablo Pérez Tremps, va presentar un vot discrepant tot assegurant que no hi havia cap argument processal que n'impedís l'admissió.
ERC fonamenta la demanda en la vulneració del dret a un procés equitatiu, perquè en ocasions anteriors el Tribunal Constitucional ha considerat que els actes que atemptin contra les funcions dels diputats -com l'acció de control del govern- tenen rellevància constitucional, i per tant, que les demandes sobre aquesta qüestió s'han d'admetre a tràmit.
Segons una nota de premsa dels republicans, la negativa dels magistrats a acceptar la demanda "xoca frontalment" amb la jurisprudència del mateix Constitucional, i discrimina Tardà respecte a altres diputats als quals "no només se'ls va admetre a tràmit el recurs d'empara, sinó que fins i tot van obtenir l'empara per part del mateix Tribunal Constitucional", ha apuntat.
