Entre el 60 i 80% dels xinesos volen la democràcia
Entre un 60 i un 80% dels xinesos creuen que la democràcia és un bon sistema per a la Xina. L'enquesta s'ha fet en diverses ciutats de l'est i del sud del país, a les zones on fa tres dècades es va començar a experimentar el capitalisme com a sistema de producció. No es tracta d'una enquesta oficial, i al seu autor li ha costat quinze dies de presó.
L'enquesta es va fer en ple centre de Shenzhen i altres ciutats de l'est i del sud de la Xina en els últims mesos. La pregunta: "La democràcia és un bon sistema per a la Xina?" I el resultat: entre un 60 i un 80% com a mínim ho voldria intentar. Un sondeig inadmissible en un país on el missatge és que de la política ja se n'encarrega el Partit Comunista i que va costar quinze dies d'arrest al seu impulsor, Li Tie.
Li assegura que el mètode del sondeig és escrupolós, però també reconeix que molta gent s'estima més no respondre. "No ens esperàvem que tanta gent gosés expressar la seva opinió, i al principi pensàvem que només un 10 o un 20% s'hi atreviria, i finalment la realitat és que més de la meitat volen que hi hagi reformes polítiques en aquest país."
L'enquesta és un exemple més d'un nou canvi de mentalitat a la mateixa ciutat on fa tres dècades va començar l'experiment del capitalisme xinès. La barreja de milions d'immigrants d'arreu del país i la proximitat amb l'excolònia de Hong Kong han afavorit l'aparició d'un teixit social deslligat del govern i disposat al debat. Debat com l'impacte de la crisi en el motor industrial del país, on algunes veus alerten que, aquest any, les tensions per la falta de feina posaran a prova el govern.
Li assegura que el mètode del sondeig és escrupolós, però també reconeix que molta gent s'estima més no respondre. "No ens esperàvem que tanta gent gosés expressar la seva opinió, i al principi pensàvem que només un 10 o un 20% s'hi atreviria, i finalment la realitat és que més de la meitat volen que hi hagi reformes polítiques en aquest país."
L'enquesta és un exemple més d'un nou canvi de mentalitat a la mateixa ciutat on fa tres dècades va començar l'experiment del capitalisme xinès. La barreja de milions d'immigrants d'arreu del país i la proximitat amb l'excolònia de Hong Kong han afavorit l'aparició d'un teixit social deslligat del govern i disposat al debat. Debat com l'impacte de la crisi en el motor industrial del país, on algunes veus alerten que, aquest any, les tensions per la falta de feina posaran a prova el govern.
