Els impostos de la hipoteca els ha de pagar el banc, no el client

El Tribunal Suprem modifica la jurisprudència anterior i anul·la un article del reglament
Els impostos de la hipoteca els ha de pagar el banc, no el client
Madrid

Els impostos de la hipoteca els ha de pagar el banc, no el client

El Tribunal Suprem modifica la jurisprudència anterior i anul·la un article del reglament
Redacció Actualitzat

El Tribunal Suprem ha sentenciat que qui ha de pagar l'impost d'actes jurídics documentats en la constitució d'hipoteques és l'entitat que deixa els diners, no qui rep el préstec.

Ho ha fet en una sentència de dimarts, 16 d'octubre, que s'ha conegut avui, i que modifica la jurisprudència que ha establert aquest tribunal fins ara.

Aquesta sentència és la resposta a un recurs presentat per l'empresa municipal d'habitatge de l'Ajuntament de Rivas Vaciamadrid contra una sentència del TSJ de Madrid del juny del 2017.

Aquest impost d'actes jurídics documentats és el principal que cal pagar quan es fa una hipoteca, és de competència autonòmica i a Catalunya suposa un 1,5% del valor total. És a dir, que per una hipoteca de 100.000 euros, cal pagar 1.500 euros.
 

És retroactiu?

Les associacions de defensa dels consumidors i alguns despatxos d'advocats creuen que la decisió del Suprem té caràcter retroactiu i que, per tant, la banca haurà de tornar els diners als afectats.

Les associacions alerten que hi podria haver una allau de reclamacions que podrien tornar a acol·lapsar els tribunals especialitzats, que ja estan fent front a milers de demandes relacionades amb clàusules abusives de les hipoteques.

Per tant, demanen que el més àgil seria que les entitats bancàries arribessin a acords amb els clients. De moment, a l'espera d'aclarir aquesta retroactivitat, els principals bancs espanyols estan rebent un càstig considerable a la borsa.

Notícia relacionada: Els jutjats especialitzats en clàusules sòl donen la raó al 99,8% dels clients


L'interessat és el banc

El ponent de la sentència, el jutge Jesús Cudero, de la sala tercera del Suprem, ha considerat que l'interessat en l'elevació i la inscripció de l'escriptura pública és el prestador, no el client.

Aquesta sentència anul·la un article del reglament de l'impost que establia que era el client el que era subjecte passiu de l'impost: "Quan es tracti d'escriptures de constitució de préstec amb garantia, es considerarà adquirent al prestatari."

El jutge ponent considera que aquest article és contrari a l'actual llei de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. El reglament es va aprovar el 1995 per reial decret.

Notícia relacionada - novembre 2017: El Suprem dona la raó a la banca: les hipoteques amb IRPH no són abusives


Cal "corregir" la jurisprudència

En la sentència, el ponent assegura que "bona part" dels arguments de la jurisprudència existent fins ara són "sòlids", però que malgrat això s'ha de "corregir":

"Des d'aquesta perspectiva, no tenim cap dubte que el beneficiari del document (escriptura notarial hipotecària) que ens ocupa no és cap altre que el creditor hipotecari, doncs ell (i només ell) està legitimat per exercir les accions (privilegiades) que l'ordenament ofereix als titulars dels drets inscrits."


Contra una sentència prèvia

De fet, aquesta sentència anul·la una sentència prèvia del febrer d'aquest mateix any, en què el mateix Suprem va donar la raó als bancs i va dictaminar just el contrari: que és el client qui ha de pagar aquest impost.

Aquesta sentència té un vot discrepant, el del jutge Dimitry Berberoff, que considera que s'ha de mantenir la sentència anterior. Un altre membre del tribunal, Nicolás Maurandi, n'ha qüestionat matisos.

TEMES:
Hipoteques

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS