Els ajuntaments de Sabadell i Sant Cugat del Vallès són els més transparents d'Espanya
Els ajuntaments de Sabadell i de Sant Cugat del Vallès són els més transparents d'Espanya. L'alcalde socialista de Sabadell, Manuel Bustos, i l'alcalde de CiU de Sant Cugat, Lluís Recoder, han recollit a Madrid el Premi Transparència Municipal 2010, que atorga l'ONG Transparència Internacional. L'objectiu és guardonar els més transparents de tot l'estat espanyol.
L'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, ha agraït el Premi Transparència Municipal 2010 perquè "ajuda a reconstruir la confiança entre ciutadania i ajuntaments", ja que ara per ara la relació sembla que és "tan fràgil que pot trencar-se".
Per la seva banda, l'alcalde de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder, ha indicat que aquest guardó "és un al·licient per a la millora de l'administració pública" i que se sent "molt orgullós" pel fet que l'hagin aconseguit per segon any consecutiu.
L'entrega del Premi Transparència Municipal 2010 s'ha fet a la Fundació Ortega i Gasset de Madrid. És el segon any consecutiu que l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès rep el Premi Transparència Municipal, i la primera vegada que es concedeix al consistori de Sabadell. Els ajuntaments de Bilbao, Gijón, Ponferrada i El Puerto de Santamaría també han estat premiats.
Una avaluació de 110 ajuntaments
L'índex de transparència dels ajuntaments (ITA) és un sistema que es fa servir des de fa tres anys per avaluar el nivell de transparència dels 110 ajuntaments més grans de tot Espanya.
L'ITA avalua cinc àmbits de l'actuació municipal a través de 80 indicadors: informació sobre la corporació municipal, les relacions amb els ciutadans i amb la societat, la transparència econòmica i financera, la transparència en la contractació de serveis i en urbanisme i en obres públiques.
Cantàbria, el País Valencià i les Illes Balears, a la cua de la transparència
Les comunitats autònomes també són avaluades pel que fa a la transparència, i el darrer estudi de l'organització Transparència Internacional Espanya (IT) situa Andalusia i Cantàbria com les comunitats autònomes que lideren el rànquing, mentre que Cantàbria, el País Valencià i les Illes Balears tanquen la classificació com els territoris menys transparents. Tot i això, cal destacar que totes aproven i se situen per sobre dels 50 punts en l'índex que mesura la transparència.
Catalunya ha rebut una valoració global del 82,5% en l'índex de transparència, amb la qual cosa s'ha convertit en la quarta comunitat autònoma més transparent per darrere d'Andalusia, Galícia i La Rioja.
En la presentació de l'informe, el president vitalici de la fundació Ortega i Gasset ha aprofitat per demanar una llei d'accés a la informació pública, ja que Espanya és juntament amb Grèica un dels pocs països europeus que no disposa d'aquesta norma que garanteix als ciutadans accedir a la informació pública.
Per la seva banda, l'alcalde de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder, ha indicat que aquest guardó "és un al·licient per a la millora de l'administració pública" i que se sent "molt orgullós" pel fet que l'hagin aconseguit per segon any consecutiu.
L'entrega del Premi Transparència Municipal 2010 s'ha fet a la Fundació Ortega i Gasset de Madrid. És el segon any consecutiu que l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès rep el Premi Transparència Municipal, i la primera vegada que es concedeix al consistori de Sabadell. Els ajuntaments de Bilbao, Gijón, Ponferrada i El Puerto de Santamaría també han estat premiats.
Una avaluació de 110 ajuntaments
L'índex de transparència dels ajuntaments (ITA) és un sistema que es fa servir des de fa tres anys per avaluar el nivell de transparència dels 110 ajuntaments més grans de tot Espanya.
L'ITA avalua cinc àmbits de l'actuació municipal a través de 80 indicadors: informació sobre la corporació municipal, les relacions amb els ciutadans i amb la societat, la transparència econòmica i financera, la transparència en la contractació de serveis i en urbanisme i en obres públiques.
Cantàbria, el País Valencià i les Illes Balears, a la cua de la transparència
Les comunitats autònomes també són avaluades pel que fa a la transparència, i el darrer estudi de l'organització Transparència Internacional Espanya (IT) situa Andalusia i Cantàbria com les comunitats autònomes que lideren el rànquing, mentre que Cantàbria, el País Valencià i les Illes Balears tanquen la classificació com els territoris menys transparents. Tot i això, cal destacar que totes aproven i se situen per sobre dels 50 punts en l'índex que mesura la transparència.
Catalunya ha rebut una valoració global del 82,5% en l'índex de transparència, amb la qual cosa s'ha convertit en la quarta comunitat autònoma més transparent per darrere d'Andalusia, Galícia i La Rioja.
En la presentació de l'informe, el president vitalici de la fundació Ortega i Gasset ha aprofitat per demanar una llei d'accés a la informació pública, ja que Espanya és juntament amb Grèica un dels pocs països europeus que no disposa d'aquesta norma que garanteix als ciutadans accedir a la informació pública.
