El Parlament dóna llum verda a la reforma del Codi Civil català
El Parlament ha donat "llum verda" a la tramitació de la llei del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, que comporta alguns canvis substancials en el dret de família. La Cambra catalana ha desestimat les esmenes a la totalitat que hi han presentat CiU i Ciutadans, fet que possibilita que la llei es pugui debatre i modificar parcialment, a partir d'ara, en comissió parlamentària. Entre els aspectes innovadors de la llei, que ha estat qualificada per part de l'oposició com a "massa intervencionista", hi figura l'obligació dels pares de fills adoptats de fer-los saber que ho són abans dels 12 anys, i que la custòdia compartida dels fills després d'una separació pugui ser establerta per defecte, encara que no hi hagi acord.
La llei obligarà les parelles amb fills que se separin o que es divorciïn a presentar un pla de "parentalitat" en què figurin les propostes de cada progenitor sobre la custòdia dels fills i la seva participació en la seva criança i educació. En el text s'ha optat per canviar la denominació de "custòdia compartida" i es preveu que, encara que hi hagi desacord entre els pares, els jutges atribueixin de manera preferent "la responsabilitat parental amb caràcter compartit". Això no implica, necessàriament, un repartiment de la convivència al 50%.
La responsabilitat dels fills serà compartida excepte en aquells casos en què la individual sigui la més adequada. L'articulat també contempla que la custòdia es decideixi tenint en compte el temps que els progenitors havien dedicat als fills abans de la ruptura.
Fins ara, el jutge només establia la custòdia compartida quan els dos progenitors estaven d'acord a sol·licitar-la. D'aquesta manera la nova llei suposa un canvi important, segons ha recalcat la consellera de Justícia, Montserrat Tura. Així, per primera vegada es trenca amb la tendència que automàticament atribuïa l'habitatge familiar al cònjuge que assumia la custòdia dels fills, i s'admeten excepcions a aquesta dinàmica si el beneficiari té prou mitjans econòmics.
A més, s'incorpora el concepte de "progenitors" en detriment del de "pares", i s'assumeix l'existència de diferents formes de convivència. Això inclou les parelles d'homosexuals, les famílies monoparentals i també les reconstituïdes.
La nova llei promou els acords de divorci amistosos. Així, els mateixos cònjuges són els que s'organitzen per a la cura dels fills, tant en les separacions pactades com en les que arribin als tribunals.
Respecte als casos de persones incapacitades, es contemplen "figures intermèdies" abans de la incapacitat total i la possibilitat que els malalts mentals puguin recobrar la capacitat de decidir, un cop se'ls consideri recuperats.
La diputada de CiU Núria de Gispert ha advertit que la llei "modifica de manera excessiva els aspectes legals que afecten la llibertat individual de les persones", en lloc de limitar-se a regular només les situacions de discrepància. Segons la diputada, això dóna peu a "una gran ingerència en la vida privada" i al fet que "es porti la llei al menjador de la casa de cadascú, a tocar del ridícul".
De Gispert ha lamentat, tanmateix, que "s'estigui assimilant el dret civil espanyol en lloc de preservar el propi de Catalunya". També ha criticat que es torni a intervenir "per regular qüestions que afecten les parelles de fet, quan ja ens han dit moltes vegades que no volen papers, i que si en volguessin, ja recorrerien al matrimoni".
El grup del PPC ha secundat les esmenes a la totalitat de CiU i de Ciutadans. Per part d'aquest últim partit, José Domingo ha reprotxat que una llei amb tanta transcendència per a la vida privada dels ciutadans "s'hagi tramitat per la via de la urgència".
La responsabilitat dels fills serà compartida excepte en aquells casos en què la individual sigui la més adequada. L'articulat també contempla que la custòdia es decideixi tenint en compte el temps que els progenitors havien dedicat als fills abans de la ruptura.
Fins ara, el jutge només establia la custòdia compartida quan els dos progenitors estaven d'acord a sol·licitar-la. D'aquesta manera la nova llei suposa un canvi important, segons ha recalcat la consellera de Justícia, Montserrat Tura. Així, per primera vegada es trenca amb la tendència que automàticament atribuïa l'habitatge familiar al cònjuge que assumia la custòdia dels fills, i s'admeten excepcions a aquesta dinàmica si el beneficiari té prou mitjans econòmics.
A més, s'incorpora el concepte de "progenitors" en detriment del de "pares", i s'assumeix l'existència de diferents formes de convivència. Això inclou les parelles d'homosexuals, les famílies monoparentals i també les reconstituïdes.
La nova llei promou els acords de divorci amistosos. Així, els mateixos cònjuges són els que s'organitzen per a la cura dels fills, tant en les separacions pactades com en les que arribin als tribunals.
Respecte als casos de persones incapacitades, es contemplen "figures intermèdies" abans de la incapacitat total i la possibilitat que els malalts mentals puguin recobrar la capacitat de decidir, un cop se'ls consideri recuperats.
La diputada de CiU Núria de Gispert ha advertit que la llei "modifica de manera excessiva els aspectes legals que afecten la llibertat individual de les persones", en lloc de limitar-se a regular només les situacions de discrepància. Segons la diputada, això dóna peu a "una gran ingerència en la vida privada" i al fet que "es porti la llei al menjador de la casa de cadascú, a tocar del ridícul".
De Gispert ha lamentat, tanmateix, que "s'estigui assimilant el dret civil espanyol en lloc de preservar el propi de Catalunya". També ha criticat que es torni a intervenir "per regular qüestions que afecten les parelles de fet, quan ja ens han dit moltes vegades que no volen papers, i que si en volguessin, ja recorrerien al matrimoni".
El grup del PPC ha secundat les esmenes a la totalitat de CiU i de Ciutadans. Per part d'aquest últim partit, José Domingo ha reprotxat que una llei amb tanta transcendència per a la vida privada dels ciutadans "s'hagi tramitat per la via de la urgència".
