El dia que el Congrés va votar en contra de l'autodeterminació a la Constitució

El 1978, tres diputats catalans, un de basc i un de Valladolid van votar per l'autodeterminació
El dia que el Congrés va votar en contra de l'autodeterminació a la Constitució

El dia que el Congrés va votar en contra de l'autodeterminació a la Constitució

El 1978, tres diputats catalans, un de basc i un de Valladolid van votar per l'autodeterminació
Redacció
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

L'exercici del dret d'autodeterminació ja es va votar un cop al Congrés del Diputats. Va ser el 1978, fa prop de quatre dècades, durant l'aprovació del text constitucional.

L'únic diputat que hi havia de l'esquerra abertzale, Paco Letamendia, va presentar una esmena per incloure el dret d'autodeterminació a la Constitució. Va obtenir 268 vots en contra, 11 abstencions i 5 vots a favor. I és que el PSOE i el Partit Comunista feia poc que hi havien renunciat.

 

D'aquells cinc vots, tres corresponien a diputats catalans: dos d'Esquerra Republicana, Joaquim Arana i Herriber Barrera, i un del PSC-Reagrupament.

L'únic que és viu és Josep Pau i Pernau. Llavors era un jove diputat del PSC-Reagrupament, l'ala més catalanista del socialisme. A la foto, se'l veu a la mesa d'edat del Congrés al costat de La Pasionaria i Rafael Alberti. Josep Pau formava part de la minoria catalana, que majoritàriament es va abstenir.

 

Amb Josep Pau i Pernau i el mateix Letamendia hem recordat aquella votació. Així ho recorda Letamendia:

"Era un tema que feia sang, perquè va ser la principal concessió que va fer l'antiga oposició franquista al règim per aconseguir una transició pacífica cap al que després va sortir. Hi va haver cinc vots. Va ser absolutament ridícul."

Josep Pau explica com és que llavors hi va poder votar a favor:

"Hi havia una certa llibertat que cadascú tingués la posició que en consciència cregués convenient adoptar. Jo en aquell cas recordo que ho vaig anunciar per unes raons històriques, tant per la meva procedència com pels meus compromisos que hi  votaria a favor, i també he dedir amb tota sinceritat que no vaig rebre cap queixa ni cap crítica, algun comentari –"vols dir?"–, però res més."

El dia del debat hi havia hagut un atemptat, cosa que va crispar encara més l'ambient. Manuel Fraga va posar el crit al cel. Així ho explica el mateix Letamendia:

"Letamendia no la presentis, que et mataran. Hi acabava d'haver un atemptat. Fraga Iribarne va deixar anar tot els arguments plens de renecs."

 

Curiosament, el cinquè vot a favor de l'autodeterminació va ser d'un diputat de la UCD de Valladolid, Adolfo Sánchez García.

Les onze abstencions van ser dels nou diputats de l'anomenada Minoria Catalana (Miquel Roca, Josep Sendra, Ramon Sala, Àngel Manuel Perera, Jordi Pujol, Ramon Trias Fargas, Macià Alavedra, Josep Verde i Joan Paredes Hernández), el socialista Fernández Montesinos i el diputat del grup Mixt Emilio Gastón. De la minoria catalana només Anton Cañellas va votar en contra de la moció.

Els diputats del PNB van votar en contra pels pactes que havien fet amb la UCD.

 

Quatre dècades després, les comparacions amb la situació actual són inevitables. Josep Pau considera que llavors hi havia més possibilitat de tractar aquests temes:

"Es va parlar de moltes coses, de monarquia i república, d'aquests temes. El país vivia un moment més obert a escoltar-ho tot. Una altra cosa és la posició que es prengués. Crec que, per aconseguir alguna cosa, era el moment propici."

Letamendia diu que encara que només fossin cinc es va plantar una llavor:

"A mi sempre em queda l'honor que aquella llavor que vaig posar en aquell moment després s'ha convertit en una cosa que ara està secundada per uns 80 diputats al Congrés: el dret a l'autodeterminació, que no és el mateix que el dret a decidir."

VÍDEOS RELACIONATS