El consum de cocaïna supera el de drogues de síntesi

El consum de cocaïna supera a Catalunya el de les drogues de disseny. Ho diu la Direcció General de Drogodependències de la Generalitat. Com és lògic, l'afirmació arriba acompanyada de dades. Una que crida molt l'atenció indica que, en la franja de població entre els 15 i els 65 anys, més d'un 4% hauria consumit cocaïna alguna vegada a la vida.
El consum de cocaïna supera el de drogues de síntesi
Addicció

El consum de cocaïna supera el de drogues de síntesi

El consum de cocaïna supera a Catalunya el de les drogues de disseny. Ho diu la Direcció General de Drogodependències de la Generalitat. Com és lògic, l'afirmació arriba acompanyada de dades. Una que crida molt l'atenció indica que, en la franja de població entre els 15 i els 65 anys, més d'un 4% hauria consumit cocaïna alguna vegada a la vida.
Els anys vuitanta van ser els de la incorporació gradual del consum de cocaïna. En un context marcat per l'augment de la competitvitat, el ritme de vida altament accelerat i l'estrès van facilitar la introducció d'aquesta substància estimulant. El consum es va iniciar en els cercles de més poder adquisitiu i progressivament es va estendre de manera generalitzada, fins al punt que avui supera, fins i tot, el de les anomenades drogues de síntesi. S'ha de diferenciar entre els anomenats consumidors esporàdics i aquells a qui l'addicció provocada per un consum continuat els fan susceptibles de rebre tractament. Els tractaments per dependència de la cocaïna representen entre el 15 i el 16% dels mètodes per curar drogodependències a la xarxa assistencial catalana, només després de l'alcohol i l'heroïna. Per a la cura, els professionals que treballen en el camp de l'atenció de les drogodependències compten a partir d'ara amb un instrument molt útil. Un grup d'especialistes de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona ha elaborat un llibre que recull les eines per avaluar variables clau en la superació d'aquesta addicció. Obtenir dades fiables i objectives sobre el nivell d'abstinència, el desig de consumir la substància o la motivació dels pacients respecte al tractament són determinants per fer un seguiment fiable de la seva evolució i perquè la feina dels professionals sigui més eficaç.