El cognom del pare predomina al món, però no a tot arreu

Adoptar els dos cognoms, el de pare i mare, és un fet poc habitual arreu del món, i encara menys que primi el de la mare.
El cognom del pare predomina al món, però no a tot arreu

El cognom del pare predomina al món, però no a tot arreu

Adoptar els dos cognoms, el de pare i mare, és un fet poc habitual arreu del món, i encara menys que primi el de la mare.
Redacció

Cada societat fixa, segons la tradició i segons els interessos econòmics i socials, quina és la importància dels cognoms. Des de posar els cognoms de les dues famílies, com als països europeus mediterranis, fins a que la dona perdi el seu cognom en casar-se i, per tant, els fills només portin el del pare, fins al cas extrem del Tibet on la població (no els aristòcrates), no porten cap cognom. A Noruega i Suècia, per defecte, es posa primer el de la mare.

 

Itàlia: El constitucional veu discriminatori només el cognom patern

A Itàlia encara s'estudia canviar la llei per posar els dos cognoms. Fins fa poc els fills automàticament n'assimilaven un d'únic: el del pare. Però la situació va canviar l'any passat. El Constitucional, a remolc d'una altra sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans, per un cas concret, va dictaminar que els italians poden portar el cognom matern en primer lloc. A Grècia també es pot fer, sempre que els pares ho hagin declarat prèviament a l'hora de registrar el matrimoni.

Anglosaxons: Mare i fills assimilen cognom del pare

A la resta d'Europa i en general al món anglosaxó, la normal habitual és que els fills només portin un cognom, que és el del pare. És més, la dona, un cop es casa, també adopta el cognom del marit, i, o bé elimina el seu o el suma.

Escandinàvia: Es pot triar el cognom

Casos destacats, els dels països escandinaus. A Noruega, Suècia, Dinamarca i Finlàndia, les parelles poden optar per donar al fill el cognom de la mare o el del pare. I a Noruega i Suècia, de fet, si no es notifica, per defecte es registra automàticament el nadó amb el matern.

Rússia i Islàndia: Patronímics per formar els cognoms

Altres exemples curiosos són Islàndia i Rússia. Aquí s'utilitzen patronímics per formar els cognoms dels fills. En tot cas es basen sempre en el nom i/o el cognom del pare, al qual s'hi afegeix un sufix segons si és nen o és nena.

Portugal: primer, el cognom de la mare.

A Europa, Portugal és l'únic país al marge d'Espanya en què als nens se'ls inscriu amb dos cognoms. De fet, el primer cognom que es posa és el matern. Però és una qüestió purament formal, perquè en els documents oficials es requereix el patern.

Tibet: sense cognoms

On no hi ha problemes és al Tibet. Aquí, excepte l'aristocràcia, ningú porta cognoms.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS