El 60% de mestres i professors denuncien agressions, la majoria verbals, segons la USTEC

Sis de cada 10 mestres i professors denuncien haver estat insultats i en alguns casos agredits per alumnes. És el resultat d'una enquesta del sindicat USTEC, que demana unificar la resposta a aquestes situacions a tots els centres i que hi hagi menys alumnes per aula.

Segons les dades del sindicat majoritari de l'ensenyament a partir d'una enquesta feta a 10.000 docents, gairebé dos terços dels mestres i professors asseguren que han patit alguna agressió, i una de cada 10 agressions seria física. 

Es tracta d'una "primera fotografia" sobre aquesta problemàtica que el sindicat diu que ha volgut impulsar davant la manca de dades oficials.

Els resultats parlen d'insults, coaccions i amenaces que, segons la psicòloga i coordinadora del grup de salut laboral d'USTEC, Judit Vidal, tenen un impacte directe en la salut mental del professorat.

"Quan pateixen alguna agressió, els docents demanen no estar sols a la classe amb aquell alumne o que es faci algun tipus d'adaptació. Si això no és possible, van a treballar amb por."

A banda dels alumnes, l'enquesta assenyala que un terç dels professors diuen que han patit agressions verbals per part de les famílies dels estudiants. 
 

Creixen els conflictes

Els docents expliquen que, últimament, les situacions conflictives als centres han anat en augment i ho atribueixen a una pèrdua d'autoritat per part dels professionals de l'educació.

Un dels professors afectats, que prefereix mantenir-se en l'anonimat, va ser víctima d'assetjament per part d'una alumna d'ESO.

"Va insultar-me davant de tots els alumnes. Vaig anar al cap d'estudis, vaig reflectir aquesta incidència i confiava que la setmana següent potser ja estaria expulsada. La vaig continuar veient cada dia pels passadissos."

Els insults i les amenaces van començar a finals del curs passat, quan era professor de la noia. Quan al setembre van tornar a classe, la situació es va repetir, encara que la noia ja no era alumne seva. Entrava a les seves classes i, quan se'l trobava pel passadís, l'insultava i l'amenaçava, mentre ell feia veure que no la sentia. Va tornar a preguntar a l'equip directiu si es prendria alguna mesura i van dir-li que farien "una mediació". 

Entre les mesures que es van acordar, la direcció va prohibir a l'alumna que tornés a entrar a les seves classes, però la situació només va empitjorar. L'estudiant va mantenir la seva actitud i s'hi va sumar el germà de la noia, que també era alumne del centre. Després d'un incident a classe, on el noi el va amenaçar i es va riure d'ell, el professor no va poder més. "No vaig perdre els nervis, però em vaig indignar molt", recorda. Va comunicar a l'equip directiu que aquell dia no se sentia amb forces per seguir fent classe i va marxar a casa, amb una baixa per un trastorn d'ansietat.

La psicòloga d'USTEC apunta que el fet que els alumnes vegin que les agressions que cometen no els penalitzen fa que, sovint, no s'aturin.

"El problema principal és que aquestes conductes s'estan normalitzant, perquè no tenen una transcendència i pràcticament no tenen conseqüències."

Vidal creu que més aviat s'estan reforçant aquest tipus de conductes i, per tant, s'està empoderant l'alumnat. En concret, parla d'"aprenentatge vicari", que es dona quan aquests joves veuen, fins i tot, algun tipus de "benefici social" en aquests comportaments i s'hi acaben sumant.

Falta de recursos

Els professionals també assenyalen que els falten eines per poder gestionar situacions com aquestes, sobretot tenint en compte la "gran sobrecàrrega de feina i estrès" que diuen haver de suportar.

En aquest sentit, demanen que s'abaixin les ràtios i que es contracti més personal especialitzat i de suport, com poden ser els vetlladors o els professors per a infants amb necessitats especials.

Actualment, les possibles agressions per part de l'alumnat les resol cada centre, internament, però des del sindicat demanen al departament que creï un registre únic de casos. En aquest sentit, consideren que podria resultar útil disposar d'una aplicació mòbil on poder deixar constància dels incidents, siguin de la gravetat que siguin, que els permetria recollir i comparar dades per definir solucions més adequades.

A més, reclamen que s'estableixi un protocol d'actuació perquè els mestres i els seus equips directius sàpiguen què fer davant d'aquestes situacions. La normativa actual només estableix mesures concretes en els casos més greus, però no per les faltes que consideren lleus.

Educació defensa el model actual

El Departament d'Educació assegura que ofereix "a tots els docents, siguin interins o funcionaris, formació diversa relacionada amb la gestió d'aula i la resolució de conflictes", tant en l'àmbit individual com per a tot el claustre.

En cas de produir-se el que qualifica de "situacions dins de l'aula", des del Departament diuen que els docents poden recórrer a la inspecció i donen per bo que ho gestioni cada centre, fent ús de la seva autonomia. Pel que fa a l'alumne, aposten per mediar i corregir la situació, i només es contempla l'obertura d'expedients o l'expulsió si la falta és molt greu.