Dia de la Hispanitat de precampanya marcat per la defensa de la unitat d'Espanya

Encaixat entre les eleccions catalanes i les generals del desembre, el 12 d'octubre està marcat, aquest any, pel calendari electoral i també pel pols polític i judicial arran del 27-S i el 9-N. La festa nacional espanyola l'han celebrat a Madrid amb desfilada militar per terra i aire, presidida, per segon any, pel rei Felip i per Mariano Rajoy, i amb absències significatives, les del president Mas, el lehendakari Urkullu i la presidenta de Navarra, Uxue Barxos, que és a Brussel·les.

Els reis Felip VI i Letícia han presidit la tradicional desfilada militar del Dia de la Hispanitat, tant aèria com terrestre. L'acte central ha començat a les 11. Els reis i les seves filles han estat rebuts pel president del govern, Mariano Rajoy, la presidenta madrilenya, Cristina Cifuentes i per Manuela Carmena, una de les novetats més destacades després que la primavera passada va aconseguir situar-se al capdavant de l'Ajuntament de Madrid.

A partir d'aquest moment, la desfilada ha seguit el curs habitual, l'hissada de la bandera i l'homenatge als caiguts.

Aquest any hi han participat 3.400 militars i guàrdies civils, 400 més que l'any passat. El cost estimat de tot l'acte ha estat d'uns 800.000 euros. Com passa des de fa uns anys, no hi ha hagut cuirassats. I tot i que es preveia pluja, finalment no ha caigut ni una gota.

Pablo, la cabra de la legió

Un dels moments més celebrats tant des de la tribuna com per part del públic ha estat el pas de la cabra de la Legió. L'anècdota és que la d'aquest any, que es diu Pablo, només té un any i és la més jove que mai ha participat en una desfilada.

Les infantes Leonor i Sofia l'han vist des d'una tribuna d'honor en què, com ja va passar ara fa un any, només hi eren els actuals reis perquè els anteriors Joan Carles i Sofia han preferit no assistir-hi.

Posteriorment, al migdia s'ha fet la recepció oficial al Palau Reial, amb més d'un miler de convidats. Els comentaris polítics s'han centrat en les perspectives per a les generals. Rajoy ha destacat que es veu guanyador el 20-D, i Pedro Sánchez, també. Però l'estrella de l'acte ha estat Albert Rivera, que ha criticat l'absència de Pablo Iglesias.

Les crítiques d'Ada Colau i l'alcalde de Cadis

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha criticat la celebració del 12 d'octubre i molt especialment la desfilada militar. Ho ha fet a través de Twitter, on Colau ha escrit que sent vergonya per la commemoració d'un genocidi, segons ha escrit, referint-se a la presència espanyola al continent amèricà, després del descobriment. L'alcadessa ha lamentat, a més, els 800.000 euros que ha costat, tal i com ha dit ella, treure l'exèrcit al carrer.  

Vergüenza de estado aquel q celebra un genocidio, y encima con un desfile militar q cuesta 800mil €! #ResACelebrar #ResistenciaIndigena

— Ada Colau (@AdaColau) October 12, 2015

L'alcalde de Cadis, de Podem, també s'ha sumat a les crítiques i ha assegurat que Espanya mai va descobrir Amèrica i que es va massacrar i sotmetre un continent i les seves cultures en nom de Déu.

Nunca descubrimos América, masacramos y sometimos un continente y sus culturas en nombre de Dios. Nada que celebrar. pic.twitter.com/OvzdLx13u0

— José María González (@JM_Kichi) October 12, 2015

De fet, a Twitter, són milers els usuaris que han enviat missatges amb les etiquetes "Res a celebrar" i "Nada a celebrar", que s'han convertit en trending topic, com també "12 d'octubre, fiesta nacional".

El Dia de la Hispanitat, marcat pel procés sobiranista

La celebració del Dia de la Hispanitat, en ple procés sobiranista i dues setmanes després de les eleccions del 27-S, ha dut el govern espanyol a potenciar la reivindicació nacional i la unitat d'Espanya.

L'executiu ha promocionat el dia d'avui amb el lema "El dia de tots". Com en els anys anteriors, als actes d'aquest dilluns no hi han assistit ni el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ni el lehendakari basc, Iñigo Urkullu, ni tampoc la presidenta de Navarra, Uxue Barkos.

També ha declinat la invitació el líder de Podem, Pablo Iglesias, que ha considerat que la seva presència és més necessària en actes de defensa dels drets i la justícia social. Una absència que ha criticat el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz.

"Actes d'aquestes característiques, sincerament, a qui deslegitimen és a qui els protagonitza. I voler aspirar alhora, ni més ni menys, que a ser un dirigent polític responsable i fer actes que són més propis de responsables polítics antisistema és una contradicció."