Declan Donnellan: "Shakespeare sabia que la vida és més que tragèdia"

ACN Barcelona.-El Teatre-Auditori de Sant Cugat acull aquest diumenge l'única funció a Catalunya de 'The Winter's Tale' ('Conte d'hivern'), la versió que el director Declan Donnellan i la seva companyia Cheek by Jowl fan del clàssic de William Shakespeare. Una obra en què el dramaturg va canviar el destí escrit dels personatges de les seves grans tragèdies per la possibilitat de redempció. Entrevistat per l'ACN, Donnellan convé que l'obra demostra que Shakespeare "sabia que la vida és més que tragèdia", i confessa que és un dels seus textos preferits de l'autor anglès. El director recorda la primera vegada que va visitar Catalunya amb la companyia, l'any 1986, per representar 'Somni d'una nit d'estiu' al Teatre Regina i subratlla que l'estat espanyol és un dels seus "aliats més fidels" quan surten de gira.

La funció única de 'The Winter's Tale' que acollirà Teatre-Auditori de Sant Cugat aquest diumenge 12 de (en anglès i sobretitulada en castellà), s'emmarca dins una gira de quatre funcions per l'Estat que ja ha fet parada al Teatre Romea de Murcia (9 de febrer), i que continuarà al Teatro Arriaga de Bilbao (16 de febrer) i al Centro Niemeyer d'Avilés (18 de febrer).'Conte d'Hivern', una de les darreres obres que va escriure Shakespeare i que va sorprendre a l'època per la seva renúncia a les regles aristotèliques de la dramatúrgia (espai, temps i acció), és també una de les preferides de Decan Donnellan, segons ha explicat a l'ACN. Sobre aquest trencament narratiu, el director sosté que en el fons l'obra destaca precisament per la seva "unitat". Si es rasca més enllà de la superfície, diu, "t'adones que aquestes capes d'història suposadament divergents redunden en el clima final: la possibilitat de redempció". I és que pel director, Shakespeare era més que un escriptor de tragèdies i "sabia que la vida és quelcom més que tragèdia". El muntatge parla d'un rei delirant i paranoic que destrossa la seva família. Però aquest Shakespeare, que ja havia completat les seves grans tragèdies, admet aquí la possibilitat de la redempció i, per tant, obre la porta a l'esperança.Un dels trets distintius de les produccions de Donnellan, habitualment amb la seva companyia Cheek by Jowl, és el protagonisme dels actors i el marge de llibertat que els dóna a l'escenari. "Perquè una obra tingui vida has de creure en la imaginació dels actors", senyala al respecte. A l'hora de treballar l'escenografia, afegeix, es decanta per començar amb un marc blanc i desxifrar a partir del treball dels actors què és el més convenient per a ells i per al propi muntatge.Fundada el 1981 pels seus codirectors artístics Declan Donnellan i Nick Ormerod, el repertori habitual de la companyia sempre ha estat Shakespeare, tot i que també ha apostat per representar obres importants del teatre europeu, tant en la seva versió original com traduïdes. Donnellan ha sovintejat els escenaris de l'Estat, però sempre amb visites fugaces com la d'aquesta gira de quatre úniques funcions. Però el director no ambiciona gaire més. "Espanya ha estat indubtablement el nostre soci més fidel", remarca el director tot recordant que des de la seva primera visita -l'any 1981 al Festival de Almagro-, ha estrenat produccions a l'Estat "gairebé cada any". A Catalunya en concret, es va estrenar l'any 1986 presentant 'Somni d'una nit d'estiu' al Teatre Regina. "Des d'aleshores hem fet bons amics aquí, com el Lluís Homar i l'Àlex Rigola; i venim sempre que podem", destaca. De totes maneres, Donnellan posa límits a la seva capacitat de treball, o més ben dit, "d'atenció" (dedicació\/interès). "No pots fer el doble de feina pel triple de diners i mantenir l'estàndard", sosté referint-se a l'oferta que en una ocasió li va formular un organisme públic del seu país. I segueix amb la reflexió: "Puc dedicar atenció a una quantitat limitada de feina, i això està bé; hauríem de controlar en què invertim la nostra valuosa capacitat d'atenció".En cas contrari el nivell cauria, adverteix, " podria produir deu vegades més 'merda', és clar, però em deprimiria. El teatre s'ha de cuidar, per això només faig un nou espectacle a l'any i superviso altres muntatges que se segueixen representant", conclou.