Galeria de la presó Model de Barcelona, al març
Galeria de la presó Model de Barcelona, al març

Crònica d'un passeig per la Model, la presó que deixarà de ser presó

Fàtima LlambrichActualitzat

No hi ha cap intern, no hi ha cap sancionat. La galeria de la Model prevista per als sancionats està buida. En sentir el soroll de les reixes de ferro, apareix un funcionari. Està sol. Sol en un espai amb capacitat per a quaranta persones. Està per un si de cas ... per si algun pres n'agredeix un altre, o a un funcionari o si els coacciona, o per si els amenaça, per si hi ha interns que participin en motins o els instiguin o per qualsevol altre supòsit que preveu l'article 108 del Règim Penitenciari.  

Són les faltes molt greus que suposen una sanció i una regressió al primer grau. En el dia a dia, això es tradueix amb més hores dins la cel·la. Però ara no n'hi ha cap. El cap de servei, l'Alfonso, m'explica que des de principis del 2000 i fins fa quatre dies, la cinquena galeria, on som, era la dels ingressos, pels nouvinguts. Però ara que ja no hi arriben nous interns al centre, la cinquena ha quedat per als sancionats, que abans estaven a la sisena galeria, un espai que ja està buit i tancat.

 

 

A la Model ja hi ha portes que no es tornaran a obrir

L'Alfonso fa trenta anys que treballa a la presó, se la coneix. Comenta que, entre els sancionats, sempre n'hi havia de molt perillosos, gent vinculada a segrestos o intents de segrestos dins la presó, que s'enfrontaven amb funcionaris o que havien protagonitzat intents de fugida. Cada tros de rovell té una història, com també la tenen les xarxes que hi ha al primer i al segon pis. Quan les persones estem en territori desconegut, ens preocupem per protegir-nos l'esquena; en una presó, mai saps d'on pot venir el perill.

Les xarxes són pels suïcidis?, pregunto. Tot i que, de fet, estava pensant també que podrien ser per evitar homicidis.L'Alfonso comenta que es van posar als anys noranta:

"Les van posar després d'un suïcidi que hi va haver a la primera galeria".

I el director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, afegeix que ho van veure a París, en una visita a les presons franceses, poc després que la Generalitat assumís les competències en Serveis Penitenciaris.  Calderó diu que allí hi tenien les xarxes instal·lades a tot arreu:

"I també tenien cables als patis per evitar que hi aterressin helicòpters, perquè havien patit una espectacular fuga amb helicòpter."

França, 1986: detinguts dos delinqüents fugats de la presó de La Santé

De cables als patis, a les presons catalanes no n'hi van posar. De fet, a les presons franceses l'eficàcia del cable no va ser del 100%, van tenir altres fugues amb helicòpters. El director de la Model, Josep Font, entra a la conversa:

"Des del primer pis també es tiraven interns, alguns per cridar l'atenció, no es mataven."

Alfonso afegeix:

"Es trencaven les cames i poc més, eren els que estaven amb el síndrome d'abstinència."

De camí d'una galeria a l'altra, passem pel pati, on fa poc un intern es va enfilar fins a la teulada i va estar-s'hi hores, sense fer cas ni als mediadors, ni al director del centre, ni a la parella, ni a la mare. Em comentem per on va escalar i continuo sense entendre com va enfilar-s'hi. Quan van arribar els GEI (Grup Especial d'Intervenció) de Mossos, un dels treballadors històrics de la Model els va rebre amb un paper ben enrotllat a les mans, com qui porta un pergamí valuós. El va desplegar i els va ensenyar i detallar el plànol de la presó.

 

 

Les últimes hores de la tercera galeria

Ara, els patis estan mig buits. A la tercera galeria, hi ha poc més d'una trentena de presos. Aquest dimecres ja no n'hi haurà cap. Es tancarà un altra porta. Al pati, un grupet d'interns fan petar la xerrada. Entre ells, un Montero Jodorovich –una família de Barcelona vinculada al tràfic d'armes i drogues-, que no em permet que iniciem conversa tots dos. Una llàstima, perquè deu ser un pou de saber de presons i de les relacions que s'hi estableixen a dins. La tercera és la galeria dels reincidents.

Pels passadissos ens creuem amb altres funcionaris, es saluden amb el director general i amb el director del centre. Alguns ja han marxat de la Model i la resta triaran nou destí aquest divendres.

 

 

Han estat uns mesos de canvis i d'incertesa. La tristor per haver d'abandonar un espai que ha estat la seva llar laboral durant dècades, la preocupació pel futur, en algun cas la ràbia per no sortir-se amb la seva, per no poder quedar-se a la Model: un còctel d'emocions i adversitats.

L'Alfonso marxa a Brians. No em sembla ni decebut ni entusiasmat, tot i que fa un esforç amb el gest i la paraula per vendre-m'ho en positiu:

"A la Model, hi he viscut aquells finals dels vuitanta quan no hi havia llits per a tothom, n'hi havia que dormien en un tros de matalàs al terra. He dit un tros de matalàs, perquè no hi cabia un matalàs sencer."

Els finals dels vuitanta on a la tercera galeria, amb 130 cel·les i una capacitat per a 260 persones, hi havia cel·les on malvivien 9 interns i a les altres n'hi havia 8, recorda Alfonso:

"La gent menjava a terra i dins la cel·la, tots junts."

Em dibuixa amb la paraula com posaven el menjar dins les botelles buides de lleixiu que havien partit per la meitat o dins de qualsevol recipient similar perquè no hi havia plats:

"En aquella època érem dos funcionaris per galeria, ara som 5 o 7, depèn. Quan hi havia una baralla als fons de la galeria, no hi podies accedir de tants interns com hi havia. Quan arribaves al final, la baralla ja havia acabat i et trobaves el ferit o el mort a terra".

L'heroïna

Les màfies, els ganivets o objectes que feien la mateixa funció i la quantitat d'interns, creaven un clima difícil de netejar. "Esto es el reflejo de la calle", exposa un altre funcionari. I com a espill del carrer, a la Model també hi ha molt pocs heroïnòmans. "Els georgians són els que continuen consumint heroïna, entren aquí amb síndromes tremendos!", explica l'Alfonso.

Als anys vuitanta, la síndrome el passaven "a pulso, sense ajuda mèdica, no hi havia la metadona. A les nits picaven a les cel·les, era un infern". I als inconvenients de salut, s'hi sumaven els de seguretat: entraven a la presó i començaven a demanar diners a altres interns per obtenir la droga, s'empenyoraven, no podien pagar els deutes, "perquè aquí els deutes es multipliquen ràpid" ... i acabaven sent agressors-víctimes d'altres agressors.

A l'escola de la Model hi ha, aquest matí, dues aules en actiu, amb dos alumnes per aula. D'una caixa, en sobresurten dues boles del món, qui sap quina actualització tenen! I un grup de quatre mestres van omplint caixes. El director general els pregunta com estan i on aniran. No estan contents, no dissimulen la tristor. Depenen del Departament d'Ensenyament; alguns aniran a escoles d'adults, una noia a primària i un altre a Brians 1. Al teatre encara hi sona Sabina, que va actuar-hi fa dècades "va omplir, però t'adonaves que hi havia moltes dones, no podien ser totes funcionàries i educadores del centre", recorda amb un somriure el director de la Model.

També els queda present l'actuació de Jordi Savall, que va saber interactuar molt amb els interns i l'últim concert entre reixes el va fer Txarango, al pati, no al teatre. És la ciutat dins la ciutat, és la ciutat entre reixes, aliena a l'exterior, depenent de l'exterior.

La moneda pròpia de la Model

La Model és l'únic centre penitenciari que encara té moneda pròpia. La guarden en una caixa forta. A partir dels anys noranta, als altres centres penitenciaris van instaurar un sistema electrònic perquè els interns poguessin comprar a l'economat. A la Model, no. A la Model encara van a la seva.

 

 

Els familiars dels presos ingressen diners als centres perquè els interns puguin comprar-se refrescos, bambes o teles.

"De vegades, havíem de retirar els bitllets i canviar-ne el paper i els colors perquè ens adonàvem que estaven falsificant-ne".

Com a l'exterior, amb la peculiaritat que a dins hi ha més especialistes en falsificació junts. Els bitllets van firmats per la gerent i porten un segell del centre.

 

 

Del panòptic en diuen l'espai d'intel·ligència, on es notifiquen les incidències, des d'on es donen les ordres. Intel·ligència natural, perquè no hi ha càmeres de seguretat ni tecnologia. És la Model, una presó que deixarà de ser presó el 8 de juny.  

Anar al contingut