"Comences a tallar-te i ja no pots parar": cada dia més adolescents s'autolesionen

Les autolesions en els adolescents ha crescut sobretot entre noies d'11 a 14 anys, fins a convertir-se gairebé en una moda
"Comences a tallar-te i ja no pots parar": cada dia més adolescents s'autolesionen

"Comences a tallar-te i ja no pots parar": cada dia més adolescents s'autolesionen

Les autolesions en els adolescents ha crescut sobretot entre noies d'11 a 14 anys, fins a convertir-se gairebé en una moda
Sònia Poll / Leticia Marcos
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Una noia de setze anys, amb una llarga melena rossa i uns ulls blaus espectaculars, explica per què va començar a tallar-se amb 12 anys, en passar de sisè de Primària a primer d'ESO. 

"Comences a tallar-te i ja no pots parar, que ho necessites. És malaltís, perquè comences i no acabes. Amb tot, qualsevol cosa que trobes: siguin les tisores, sigui un cúter, vidres, la 'cuchilla' o la maquineta, i, sobretot, era als braços." 

És una de les moltíssimes adolescents que es tallen o que s'han tallat els braços i les cames per mostrar el seu malestar emocional

"Desprens tota la ràbia i desprens tot el teu mal que sents, el dolor, ho desprens allà." 

Va patir "bullying" a l'escola, i, a casa, el divorci dels pares. Ara ja ha acabat quart d'ESO i, amb l'ajuda dels pares i d'un psicòleg, se n'ha pogut sortir. Diu que l'ajuda dels pares és fonamental i anima els adolescents que es tallen a explicar-ho als pares. El problema, ens explica, és que moltes noies publiquen fotos a Instagram o Tumblr, i aquestes xarxes socials inciten molts adolescents a tallar-se.

"Hi ha vídeos, i hi ha moltes pel·lícules japoneses que inciten que això passi més." 

 

 

Segons el coordinador de l'Hospital de Dia d'Adolescents de Salut Mental del Parc Taulí, Joaquim Puntí, les autolesions no suïcides s'han incrementat en els darrers dos anys.

"És una conducta que comença sobretot en noies d'11 anys i fins als 14 anys. El pic de més fort de casos és entre els 13 i els 14 anys." 

En aquest hospital, en els últims dos anys, les autolesions d'adolescents s'han incrementat un nou per cent. D'unes 500 noies ateses, un 28 per cent tenen una conducta d'autolesions suïcides. Des d'aquest hospital relacionen l'increment d'autolesions amb els factors socials. 

"És una conducta que fàcilment s'estén per les xarxes socials. Una part d'aquests adolescents ho fan per imitació. Quan es fan una autolesió han vist algun altre adolescent que n'ha fet alguna i ho comparteixen per les xarxes socials." 

Expliquen que copien aquestes conductes d'internet, i denuncien que aquestes pàgines són de molt fàcil accés i no estan vetades. Per això aconsellen als pares que supervisin les pàgines que visiten els seus fills, i tot el que comparteixen a les xarxes socials.

"Són adolescents que quan tenen un malestar emocional que no saben gestionar, com una frustració o una dificultat amb la parella, el que fan és autolesionar-se com a forma inapropiada de comunicar que se senten  malament. Se senten frustrats, no hi estan d'acord i no accepten un no."

 

 

Hi ha tres grups de joves que es fan autolesions

La gran majoria són noies que ho fan per comunicar el seu malestar. Perquè se senten frustrades davant d'una discussió amb la seva parella o perquè els seus pares no les deixen anar a una festa o els prenen el mòbil, i utilitzen l'autolesió per pressionar l'entorn. No saben com resoldre la seva ràbia i l'únic que se'ls acudeix és fer-se mal.

Alguns pares, en veure les autolesions, acaben cedint al que els reclamen els fills, però els psicòlegs diuen que se'ls ha d'explicar que els seus fills han d'aprendre a tolerar els límits, les frustracions i les normes, perquè l'autolesió no pot ser una forma de comunicar-se. Hi ha un altre grup molt reduït de noies que es fan autolesions més profundes i continuades perquè tenen una malaltia mental, com trastorns depressius o psicòtics. I l'altre grup, sobretot nois, utilitza l'autolesió com una forma d'identificar-se amb un grup d'adolescents que es diuen EMOS. Aquests són una subcultura urbana semblant al moviment gòtic que pensa que la vida és poc gratificant i absurda, i que utilitzen l'autolesió com una forma d'identificar-se.

"Actualment, autolesionar-se és una moda. Tot i que és una moda que en un petit grup de pacients obeeix a una malaltia i en altres obeeix a altres factors, com malestar amb el teu entorn, 'no sé com resoldre-ho i m'autolesiono' o, simplement, 'em vull significar en un grup'."

Les més malaltes ho tendeixen a amagar i algunes són descobertes en les revisions mèdiques, i en els altres casos tendeixen a difondre-les per les xarxes socials per esperar un reforç del grup d'amics. Ho fan perquè això els dona un paper de lideratge i de protagonisme amb conductes que criden l'atenció i preocupen.

 "De vegades, l'autolesió pot servir per obtenir un èxit immediat. Les xarxes socials fan que els adolescents es relacionin de manera immediata.  Han nascut molt amb la immediatesa, i, per tant, la tolerància al malestar és molt baixa. No se'ls ha educat per tolerar el malestar."

"L'autolesió es dona quan hi ha un no, quan hi ha un límit, quan hi ha una norma. I el que han d'entendre és que aquesta autolesió obeeix més a una mala gestió de 'la meva emoció', a 'la ràbia que sento perquè no puc obtenir allò' que no realment a un objectiu suïcida o que 'jo estigui perdent el senderi'. Hi ha pares que diuen 'a veure si el meu fill s'està tornant boig'. No, no, no s'està tornant boig. Simplement, no sap gestionar una emoció tan simple com la ràbia, perquè el tema dels límits ha caigut en un cert desús."

A l'hospital també els ensenyen a regular-se quan se senten molt enrabiats i els recomanen fer activitat física per descarregar l'ansietat, fer una dutxa freda, ajornar les decisions i ocupar-se amb altres distraccions. I per als que tenen més dificultats i s'autolesionen més sovint hi ha tractaments psicològics específics, com la teràpia dialecticoconductual, que els ensenya a regular-se emocionalment.

VÍDEOS RELACIONATS