Com es talla la llum a un col·legi electoral?

Fonts del sector asseguren a TV3 que tallar la llum és molt difícil sense un motiu de pes com frau elèctric o risc per a les persones
Com es talla la llum a un col·legi electoral?

Com es talla la llum a un col·legi electoral?

Fonts del sector asseguren a TV3 que tallar la llum és molt difícil sense un motiu de pes com frau elèctric o risc per a les persones
Iván Gutiérrez
Un comptador elèctric

Un comptador elèctric

El govern espanyol diu que ho té tot previst per aturar el referèndum de l'1 d'octubre. Aquest dijous, el diari "El Mundo" publica les noves mesures que es podrien prendre per la via judicial, com la possibilitat que els jutges ordenin a les companyies elèctriques i de subministrament d'internet que tallin el servei als locals que obrin per votar.

Però, com es pot portar a terme a la pràctica? Tècnicament, fonts del sector asseguren que tallar la llum és molt difícil sense un motiu de pes, com frau elèctric o risc per a les persones. Des dels col·legis professionals asseguren que per executar una ordre així, en qualsevol cas, es necessitaria una ordre judicial o sentència. Les opcions serien diverses; cada col·legi o local electoral té un comptador, i algú hauria d'anar-hi per apagar-lo manualment i garantir que no es posa de nou en funcionament. En una cita electoral, com la de les passades eleccions generals del juny del 2016, hi havia més de 2.700 punts de votació amb 8.233 meses electorals.

Si el sistema que s'utilitza és el que indica la informació del diari "El Mundo", on s'assenyala que els jutges "podrien ordenar a les companyies subministradores d'electricitat tallar el servei", el procés encara és més delicat.

El cap de serveis tècnics del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, David Giménez, assegura que "es necessiten molts recursos per arribar a cadascun dels locals, i no sé si en tan poc temps es podria fer", fent al·lusió als més de 2.700 possibles locals arreu del territori. Afegeix que la dificultat no només és de mitjans, sinó també tècnica, ja que "fer un descàrrec (interrompre el subministrament) pot descompensar la xarxa i provocar problemes a altres punts que hi estiguin connectats, com altres negocis o locals".

I és que la distribuïdora envia l'energia i redueix o augmenta la tensió segons la demanda d'aquells que la tenen contractada, com locals o habitatges. Aquest procés es fa a través d'una central transformadora. En haver-hi una interrupció de la càrrega elèctrica, pot haver-hi una descompensació que afecti les instal·lacions del voltant.

De fet, fonts del sector afirmen que s'hauria de fer un informe amb molta antelació dels col·legis o punts electorals. Aquesta tasca, l'haurien de fer els mateixos ajuntaments, que, en molts casos, estan implicats en la gestió del referèndum. Una vegada localitzats els punts, un tècnic hauria de rastrejar quina línia elèctrica subministra l'energia a cadascun. El problema, en aquest cas, és que hi ha la possibilitat que aquestes línies no només donin energia a aquelles instal·lacions, sinó també a edificis propers com un bloc de pisos, comerços o un centre mèdic. Per tant, no només es tallaria la llum al punt electoral, sinó també a tots aquests titulars o serveis que també "beuen" de la mateixa línia elèctrica.

Els motius per tallar la llum més usuals són frau elèctric o risc per a la seguretat de les persones; per tant, el govern espanyol necessitaria l'aval d'un jutge mitjançant una sentència o una ordre. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha ironitzat en un post a Facebook i ha escrit "encara ens regalaran una jornada romàntica", i hi ha afegit una emoticona somrient.

TEMES:
Referèndum 1-O