Atur i habitatge, principals preocupacions dels immigrants establerts a Catalunya

L'atur i l'habitatge. Aquestes són les principals preocupacions dels immigrants que viuen a Catalunya, per sobre, fins i tot, de la llei d'estrangeria. La Generalitat ha volgut saber com viuen els immigrants, quins problemes tenen, com se senten... Per això, amb l'objectiu de millorar les polítiques d'integració, s'ha fet una àmplia enquesta a quatre col·lectius: marroquins, romanesos, equatorians i xinesos. Els uneix, bàsicament, la decisió que els va portar a venir.
Atur i habitatge, principals preocupacions dels immigrants establerts a Catalunya
Barcelona

Atur i habitatge, principals preocupacions dels immigrants establerts a Catalunya

L'atur i l'habitatge. Aquestes són les principals preocupacions dels immigrants que viuen a Catalunya, per sobre, fins i tot, de la llei d'estrangeria. La Generalitat ha volgut saber com viuen els immigrants, quins problemes tenen, com se senten... Per això, amb l'objectiu de millorar les polítiques d'integració, s'ha fet una àmplia enquesta a quatre col·lectius: marroquins, romanesos, equatorians i xinesos. Els uneix, bàsicament, la decisió que els va portar a venir.

Tots els entrevistats pel Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat són a Catalunya perquè la van triar com a destí quan van decidir emigrar. Segons les conclusions de l'estudi "Sondeig a la immigració", la motivació sempre era la mateixa: millorar el seu nivell de vida, però la manera de fer-ho, diferent. Els marroquins acostumen a ser homes solters sols, mentre que els xinesos, per exemple, vénen amb la família sencera. Asseguren que la seva situació ha millorat i que encara ho farà més en els pròxims anys, gràcies a haver pres aquesta decisió. Així que la seva intenció és quedar-se i recomanarien a un familiar o amic fer el mateix. 

També valoren extremadament la democràcia. Però l'estudi ha evidenciat diferències significatives a l'hora d'assumir aquests valors entre els originaris de països amb certa cultura democràtica i els que vénen de països comunistes o postcomunistes. 

L'ús del català, escàs

La clau de la integració, asseguren els autors, és diferenciar clarament l'esfera privada de la pública. La llengua de relació familiar és la d'origen, mentre que la social i laboral és el castellà. Molt pocs saben català. Marroquins i romanesos són els més predisposats a aprendre'l i a utilitzar-lo, però, tot i això, només ho fan un 15%.