Artur Mas és reelegit per tercera i última vegada secretari general de CDC

El congrés de Convergència Democràtica de Catalunya ha tornat a confiar a Artur Mas la secretaria general de la formació. Era l'única candidatura en joc i s'ha emportat un suport gairebé unànime, el 95,23%, dels delegats. Serà l'última vegada que Mas optarà a aquest càrrec. Així ho ha anunciat ell, i també és el que marquen els estatuts de CDC, que preveuen un màxim de tres mandats. La seva ratificació arribava de matinada, després d'una intensa jornada en què la formació ha traçat les línies a seguir, que aborden algunes de les qüestions clàssiques en la història del partit: l'horitzó de més o menys perfil sobiranista i les relacions amb Unió.
Artur Mas és reelegit per tercera i última vegada secretari general de CDC
Barcelona

Artur Mas és reelegit per tercera i última vegada secretari general de CDC

El congrés de Convergència Democràtica de Catalunya ha tornat a confiar a Artur Mas la secretaria general de la formació. Era l'única candidatura en joc i s'ha emportat un suport gairebé unànime, el 95,23%, dels delegats. Serà l'última vegada que Mas optarà a aquest càrrec. Així ho ha anunciat ell, i també és el que marquen els estatuts de CDC, que preveuen un màxim de tres mandats. La seva ratificació arribava de matinada, després d'una intensa jornada en què la formació ha traçat les línies a seguir, que aborden algunes de les qüestions clàssiques en la història del partit: l'horitzó de més o menys perfil sobiranista i les relacions amb Unió.
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya, Artur Mas, ha estat reelegit per ocupar aquest càrrec amb el 95,23% dels vots dels delegats al congrés d'aquest cap de setmana. El número dos de la formació, Felip Puig, ha rebut un 86,50% dels suports per ocupar el càrrec de secretari general adjunt.

Dels onze càrrecs sotmesos a votació aquest dissabte a la nit, el toc d'atenció ha estat per a David Madí, secretari de Comunicació, que ha rebut un 60,10%. De la resta de membres del nucli de l'executiva, gairebé tots han tingut suports superiors al 80% i fins i tot el retorn de Josep Maria Cullell a l'executiva, com a membre del consell assessor nacional, ha estat premiat amb més d'un 90% dels vots.

Pel que fa als altres secretaris executius, Francesc Homs ha obtingut el 85,83% dels vots per a Projecte, Estudis i Programes; Lluís Corominas, el 81,36% per ocupar la secretaria executiva de Territori, Militància i Acció Municipal, i Montserrat Candini, el 74,94% per ser secretària executiva d'Àmbit Sectorial.

L'alcalde de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder, ha obtingut el 85,61% de vots per ser president de la Comissió Nacional de Política Municipal, mentre que Marta Alòs serà presidenta del Consell Nacional amb el suport del 78,08% dels vots dels delegats. Neus Monté s'ocuparà de la Comissió d'Arbitratge, Mediació i Disciplina i Incompatibilitats amb el 87,02% de vots, mentre que Imma Juan ha estat escollida Defensora de la Militància i Atenció a l'Elector amb el 84,79% dels vots.

La resta del comitè executiu nacional serà escollit aquest diumenge en una llista tancada que presentarà el nou secretari general.

Els debats de les ponències

Convergència Democràtica de Catalunya ha debatut durant tota la segona jornada de congrés les ponències que marcaran l'estratègia futura del partit, però no ha estat fins a la tarda que s'han començat a tancar alguns dels punts més polèmics. Dret a decidir i Casa Gran del Catalanisme són idees repetides i que marquen els documents aprovats.

Al final el dret a decidir no anirà lligat a la idea d'un Estat propi com proposaven algunes esmenes. Aquesta idea s'ha substituït per la de nació lliure i sobirana.

També s'ha acordat que qualsevol tema relacionat amb la sobirania de Catalunya, així com altres qüestions transcendentals per al país, s'hagi de consultar a la militància. L'esmena aprovada, presentada a la ponència sobre regeneració i qualitat democràtica, destaca que no seran referèndums vinculants però la direcció els haurà de tenir en compte.

Un altre dels punts més discutits ha estat el que fa referència al vot dels immigrants a les eleccions municipals, dret que Convergència condiciona a la seva residència permanent i a un "compromís" d'arrelament a Catalunya. La paraula "compromís" substitueix en la ponència d'acció política i afers socials que s'aprovarà aquest diumenge la de "contracte" que defensava Mas en les últimes eleccions. El compromís implica conèixer la realitat de Catalunya, les dues llengües oficials, els costums i la manera d'actuar del país, i s'obtindria després de superar un qüestionari, ja sigui al país d'origen o una vegada ja es resideixi en territori català.

Pel que fa a la política de pactes, destaca l'advertiment que ha fet Artur Mas al PSOE: que no compti amb Convergència si no satisfà les expectatives estatutàries i de finançament.

En clau interna, la ponència d'organització parla també de reforçar les relacions amb els socis democristians, i es torna a plantejar l'objectiu de ser una sola força. S'ha rebutjat l'esmena que apostava per un trencament i, lluny d'aquesta possibilitat, s'ha acordat buscar mecanismes per consolidar la federació. Tot i això, la ponència aprovada preveu la possibilitat que els dos socis es presentin a les eleccions municipals per separat.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS