Alguns opositors a Aristide s'uneixen als rebels, que ja controlen diverses ciutats d'Haití

Rebels i oposició comencen a unir forces per fer fora del govern el president d'Haití, Jean-Bertrand Aristide. Ja controlen diverses ciutats, i es dirigeixen ara cap a Cabo Haitiano, la segona ciutat del país. Davant l'empitjorament de la situació al país, s'han multiplicat les crides perquè la comunitat internacional actui. L'ONU, que per ara només ha enviat una missió a Puerto Príncipe per avaluar les necessitats humanitàries de la població, s'ha mostrat disposada a tenir una participació més activa. Els EUA, per la seva banda, són reticents a enviar una força de pau internacional a Haití.
Alguns opositors a Aristide s'uneixen als rebels, que ja controlen diverses ciutats d'Haití
Crisi Haití

Alguns opositors a Aristide s'uneixen als rebels, que ja controlen diverses ciutats d'Haití

Rebels i oposició comencen a unir forces per fer fora del govern el president d'Haití, Jean-Bertrand Aristide. Ja controlen diverses ciutats, i es dirigeixen ara cap a Cabo Haitiano, la segona ciutat del país. Davant l'empitjorament de la situació al país, s'han multiplicat les crides perquè la comunitat internacional actui. L'ONU, que per ara només ha enviat una missió a Puerto Príncipe per avaluar les necessitats humanitàries de la població, s'ha mostrat disposada a tenir una participació més activa. Els EUA, per la seva banda, són reticents a enviar una força de pau internacional a Haití.
Actualitzat
Diversos dels principals opositors al president d'Haití, Jean-Bertrand Aristide, inclosa la temuda milícia dretana, s'han unit als rebels i controlen ja diverses ciutats, especialment del centre. El seu pròxim objectiu és Cabo Haitiano, la segona ciutat del país. Dos seguidors de la brutal dictadura militar que va derrocar Aristide en un cop d'Estat poc després de la seva arribada al poder el 1991, han deixat l'exili i han tornat a Haití a través de la veïna República Dominicana. Louis Jodel Chamblain, que s'ha passejat pels carrers de la ciutat d'Hinche, va ser cofundador d'una milícia que va matar milers d'haitians durant el règim que va governar Haití del 1991 al 1994. Guy Philippe, que també va aparèixer el passat cap de setmana a Gonaives, presa pels rebels, és un exsoldat que va ser assignat a la força policial que va reemplaçar l'exèrcit haitià i va ser cap de policia a la ciutat Cap-Haïtien. El govern el va acomiadar el 2000 en sospitar que conspirava amb altres oficials i va fugir a la República Dominicana. L'empitjorament de la situació a Haití després de la caiguda en mans rebels de diverses poblacions, inclòs un important nucli al centre del país, ha fet que en les últimes hores es multipliquessin les crides perquè la comunitat internacional actui per apaivagar la crisi. El primer ministre d'Haití, Yvon Neptune, ha demanat a la comunitat internacional l'enviament de tropes per enfrontar-se amb els grups armats que mantenen el control de Gonaives des del passat dia 5 i, des de dilluns, a Hinche. Neptune ha acusat dels actes de violència algunes persones i organitzacions, entre les quals el Front d'Alliberament i Reconstrucció Nacionals. La reacció internacional El ministeri d'Afers Estrangers de Noruega ha confirmat que està preparant una reunió en aquest país entre representants del govern i l'oposició haitians, sense donar més detalls. El secretari general de l'ONU, Kofi Annan, ha manifestat que l'organisme està disposat a tenir una participació més activa per resoldre el conflicte. L'ONU fins ara només ha enviat una missió a Puerto Príncipe per avaluar l'estratègia de l'organisme mundial amb la finalitat de millorar l'assistència humanitària a la població. El secretari d'estat dels EUA, Colin Powell, ha descartat, per la seva banda, l'enviament de militars o policies a Haití per frenar la violència i ha expressat la seva preocupació pel "seriós problema humanitari" que es viu al país. Powell ha subratllat que el prioritari és "trobar una solució pacífica" i després estudiar el possible enviament de forces de seguretat estrangeres que garanteixin "un acord polític", tot i que ha reconegut que l'oposició "està prenent una nova dimensió".

NOTÍCIES RELACIONADES