Els rebels anuncien un pla d'ocupació del nord d'Haití per forçar la dimissió del president

Els membres del Front de Resistència contra el règim d'Aristide són antics partidaris del govern que havien format amb anterioritat l'"exèrcit caníbal". Aquests van acusar directament la presidència haitiana de l'assassinat, el passat mes de setembre, del seu líder, Amiot Métaver. Des d'aquest moment, les manifestacions antigovernamentals s'han desenvolupat sense interrupció a Gonaives, enmig d'una situació de violència que ha deixat un rastre de desenes de morts. Fins ara, el govern no ha fet cap comunicat oficial, però Dany Fabien, cap de gabinet del secretari d'Estat de Seguretat, ha dit que la situació de Gonaives és una "lluita de la burgesia contra el poble". Fabien ha fet una crida al poble per "defensar-se com pugui" i ha promès que "respondrem amb el poble". Mentrestant, l'oposició a la capital ha expressat la seva reserva sobre la situació a Gonaives. Evans Paul, un dirigent de la Plataforma Democràtica, de l'oposició, estima que la situació a la quarta ciutat del país és fruit del "desordre de Jean-Bertrand Aristide". Paul ha manifestat també la seva "inquietud", tot i que s'ha mostrat alleujat en conèixer que els rebels estan disposats a "sotmetre's a noves autoritats". La Plataforma Democràtica ha convocat tot el país a una manifestació contra Aristide demà, diumenge, coincidint amb el 19è aniversari de la caiguda de la dictadura de Duvalier, el 7 de febrer de 1986. Aristide, exsacerdot salesià de 50 anys, va accedir per primer cop a la presidència al febrer de 1991, però mesos després un cop d'estat el va treure del poder. El 1994 hi va tornar, i hi va exercir com a president fins al 1996. De nou, va ser triat cap d'Estat als comicis de 2000.