Tres anys de l'inici del conflicte a Síria, que s'ha convertit en la pitjor crisi humanitària del món

Aquest cap de setmana es compleixen tres anys de l'inici de la guerra civil conflicte a Síria, que s'ha convertit en la pitjor crisi humanitària del món. Prop de 150.000 persones han mort en la revolta contra el règim de Bashar al-Assad, segons xifres de l'Observatori Sirià dels Drets Humans, amb seu a Londres.

Tres anys de lluita pel control de Síria i la guerra continua en punt mort abocant a la misèria i el patiment milions de civils. En l'últim any, els jihadistes d'Al-Qaeda han guanyat terreny: Síria s'ha vist immersa en una guerra civil dins de la guerra civil; la diplomàcia ha segellat un nou fracàs en les converses de pau de Ginebra. Ara ni tan sols hi ha un calendari. Com tampoc cap amenaça d'intervenció militar nord-americana després del compromís del règim de destruir el seu arsenal químic. El calendari, en aquest cas, s'ha incomplert, i Bashar al-Assad bombardeja la població impunement amb altres armes prohibides, com els barrils bomba.

Un context que no ha fet més que afavorir l'avanç de les forces del règim. Si ens fixem en les zones controlades pel règim fa un any i ho comparem amb la situació actual, es veu clarament com Al-Assad ha anat guanyant terreny, sobretot a la zona fronterera amb el Líban, als voltants de Homs i també més al nord, cap a Alep. L'altre punt a favor d'Al-Assad: la divisió de l'oposició. Els rebels, a més del règim, també s'enfronten amb els grups vinculats a Al-Qaeda.

Al-Assad, a més, continua comptant, per al combat, amb el suport de l'Iran i de la milícia xiïta libanesa de Hezbollah. Tres anys de guerra que, segons l'ONU, ha empès nou milions de persones a fugir de casa. El règim, a més, ha afegit un nou i cruel càstig als civils que viuen en zones controlades pels rebels: la inanició. La crisi alimentària és alarmant en almenys tres províncies del nord. L'accés de l'ajuda humanitària és molt limitat, ja sigui pels combats o per les restriccions del règim.

L'Agència de l'ONU pels Refugiats, l'ACNUR, també ha donat xifres aquesta setmana: 2 milions i mig de refugiats registrats als països veïns, sobretot al Líban, Jordània i Turquia, i 6 milions de desplaçats interns. La població civil ha viscut situacions extremes, com el setge al camp de refugiats palestins de Yarmouk, a Damasc, on milers de persones han sobreviscut durant mesos sense menjar ni medicaments.

Philip Luther, responsable del programa al Pròxim Orient d'Amnistia Internacional, explica que "nosaltres considerem que crims de guerra i crims contra la humanitat s'han portat a terme contra civils palestins i civils sirians a Yarmouk. Però hi ha un total d'uns 250.000 civils que estan assetjats actialment a Síria i que és un situació generalitzada." Luther també afegeix que "almenys del 60% dels civils que encara són allà  estan patitnt de malnutrició. La gent ha sobreviscut menjant males herbes i aigua barrejada amb espècies. Alguns van haver de menjar gossos i gats, una situació catastròfica."

Segons Amnistia, en aquests 8 mesos de setge han mort a Yarmouk 194 persones, 128 de gana.

Les agencies humanitàries només van aconseguir trencar el setge el mes de gener. Res més fins fa quinze dies, quan hi va accedir l'ACNUR, i es van difondre imatges esfereïdores de persones fent cues per obtenir menjar amb desesperació, enmig dels edificis derruïts.

Amnistia, com altres organitzacions, demana que l'ONU actuï i porti el cas davant del Tribunal Penal.

El conflicte va començar com una protesta pacífica ciutadana en el marc de les Primavera Àrab que el 2011 van sacsejar la regió i que va forçar el president Bashar al-Assad a anunciar la derogació de la llei d'emergència, en vigor des de feia cinquanta anys, que limitava la llibertat política. Síria, però, entra ja en el seu quart any de guerra, i res fa pensar que hi haurà un final a curt termini.

Els periodistes Javier Espinosa, del diari "El Mundo", i el fotògraf "freelance" Ricard Garcia Vilanova, de Sant Cugat del Vallès, segueixen  segrestats a Síria des del 16 de setembre. Afortunadament, Marc Marginedas, de "El Periódico" va ser alliberat va quinze dies, després de sis mesos de captiveri.