De ratolins i homes: els científics descobreixen les semblances i diferències entre totes dues espècies a escala genètica
La facilitat per manipular els ratolins i la seva semblança amb els humans el fan un clar animal de laboratori
Ser petit i fàcil de manipular, haver viscut molt a prop de les persones, tenir un cicle de reproducció ràpid i tenir un cost econòmic baix són les raons bàsiques per les quals al món s'utilitzen cada any milions de ratolins en recerca. Una altra raó no menys important són les grans semblances anatòmiques i fisiològiques amb els humans.
Però ara existeixen tècniques que permeten esbrinar fins a quin punt això darrer és cert. El consorci internacional Mouse ENCODE té com objectiu la comparació dels genomes dels ratolins i dels humans per conèixer quins sistemes són semblants, quins són diferents i com s'explica això des del punt de vista evolutiu.
En el número del dijous 20 de novembre es publiquen diversos treballs a la revista "Nature" (www.nature.com/nature). En aquests articles hi té un paper destacar Roderic Guigó, cap del Programa de Bioinformàtica i Genòmica del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona. (www.crg.eu) El doctor Guigó és un dels pocs científics que treballen fora dels Estats Units que ocupa un lloc de responsabilitat dintre del consorci.
La feina del grup que dirigeix Guigó ha consistit a analitzar l'anomenat transcriptoma, és a dir, la forma com l'ADN de les cèl·lules és interpretat i traduït per l'ARN -un altre àcid nucleic- en diferents teixits i òrgans. D'aquesta forma es pot saber en quines parts o sistemes de l'organisme el comportament de ratolins i humans és similar. Aquest pas és necessari perquè tot i la gran similitud dels dos genomes, és a la transcripció on hi poden haver divergències. I això afectaria la possible transferència de les proves fetes en ratolins a l'organisme humà.
Concretament, l'equip català ha descobert elements que s'han conservat al llarg de l'evolució i d'altres que han divergit. Amb l'anàlisi dels processos genètics i bioquímics que regulen l'activitat del genoma s'ha constatat que, en general, aquests sistemes de control són molt semblants en totes dues espècies i que s'han conservat al llarg del temps. Tot i això, també s'han detectat algunes diferències en l'ADN i en patrons d'expressió dels gens.
Tot i que aquests treballs es troben en els seus inicis, els resultats ja permeten apuntar que el sistema immunitari funciona de forma diferent en ratolins i en humans. Tot i que parlar de malalties concretes és prematur, això donaria pistes sobre aquelles en què el ratolí no és un model adequat. També sembla que per estudiar processos més generals com el càncer sí que seria una bona eina de laboratori.
Però els treballs també tenen una gran importància en biologia evolutiva. Comparant tots dos genomes s'ha observat que hi ha un llenguatge comú que fan servir les cèl·lules a escala molecular, però que el sistema és molt flexible i ha variat molt al llarg de l'evolució. Els estudis liderats pel CRG i el Cold Spring Harbour Laboratory posen en relleu que una part substancial dels gens en humans i ratolins han mantingut l'expressió essencialment constant al llarg de l'evolució i en teixits i òrgans diversos i n'han quantificat el nivell de conservació. Aquests resultats són importants de cara a l'ús del ratolí en recerca biomèdica, però també per conèixer millor la biologia dels mamífers en general i els processos evolutius.
