La "mala sort", factor clau per desenvolupar un càncer

Un estudi publicat a la revista "Science" defensa que només un terç dels càncers són atribuïbles a factors ambientals o genètics, i la resta es deuen a mutacions aleatòries en els gens
La
Maryland, Estats Units

La "mala sort", factor clau per desenvolupar un càncer

Un estudi publicat a la revista "Science" defensa que només un terç dels càncers són atribuïbles a factors ambientals o genètics, i la resta es deuen a mutacions aleatòries en els gens
Redacció
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player

Un estudi científic fet als Estats Units destaca la importància que té l'atzar en l'origen d'una bona part dels casos de càncer.

La investigació, publicada a la revista "Science", demostra que dos terços dels tumors malignes es deuen a mutacions aleatòries que sorgeixen en la replicació de l'ADN durant la divisió normal de les cèl·lules mare no canceroses. En nombroses ocasions, el factor sort fa que aquestes noves cèl·lules continguin gens que intervenen en el desenvolupament del càncer.

Segons l'estudi de l'oncòleg Bert Vogelstein i del matemàtic Cristian Tomasetti, la "mala sort" explica dos terços del risc que un teixit pugui desenvolupar un càncer. D'aquesta manera, només un terç dels casos de càncer serien atribuïbles a factors ambientals i genètics o de conducta a causa dels mals hàbits, com el tabac, l'alcohol o el tipus d'alimentació que se segueix.

Els investigadors expliquen que alguns tipus de teixits tenen una probabilitat molt més elevada d'originar càncers que d'altres, i asseguren que el risc de desencadenar tumors malignes està molt lligat al nombre total de divisions de les cèl·lules mare en els òrgans. D'aquesta manera, com més elevat és el nombre de divisions, més elevat és el risc de desenvolupar mutacions aleatòries i, per tant, de contreure un càncer.

A partir dels resultats obtinguts, els dos científics han dividit els tumors malignes en dos grups. El primer grup inclou els vint-i-dos tipus de càncer en què l'atzar té un paper determinant: per exemple, els de pàncrees, els melanomes, el glioblastoma, la leucèmia limfocítica crònica i els tumors de pulmó en persones no fumadores. En l'altre grup, que inclou, entre d'altres, el càncer de fetge en pacients amb hepatitis o el càncer de pulmó entre els fumadors, els factors externs i hereditaris se sumen al risc inherent que aquests òrgans desenvolupin un tumor.

Pel que fa als càncers del primer grup, assenyalen els científics, l'eficàcia de les mesures preventives els fa disminuir, per la qual cosa el més recomanable és fer-se revisions periòdiques. I la prevenció és un bon mètode en el cas dels tumors malignes classificats en el segon grup, en què les causes ambientals tenen un paper clau.

L'oncòleg Bert Vogelstein afirma que les persones que viuen molts anys sense desenvolupar un càncer malgrat fumar molt o exposar-se al sol sense protecció no és que tinguin "bons gens", sinó que són persones "amb molta sort".

Aquesta descoberta pot ser clau a l'hora de lluitar contra la malaltia i per crear fàrmacs i teràpies per reduir-ne la mortalitat.

VÍDEOS RELACIONATS