20 noves estacions mesuren la qualitat de l'aire a Catalunya per sensibilitzar sobre la contaminació atmosfèrica

20 noves estacions mesuren la qualitat de l'aire a Catalunya per sensibilitzar sobre la contaminació atmosfèrica

20 noves estacions mesuren la qualitat de l'aire a Catalunya per sensibilitzar sobre la contaminació atmosfèrica

Actualitzat
La investigadora del CSIC i coordinadora del projecte Captor, Anna Ripoll, amb un dels aparells que mesura la qualitat de l'aire. De fons, la Plana de Vic. Imatge del 18 de juliol de 2016 (Horitzontal

La investigadora del CSIC i coordinadora del projecte Captor, Anna Ripoll, amb un dels aparells que mesura la qualitat de l'aire. De fons, la Plana de Vic. Imatge del 18 de juliol de 2016 (Horitzontal).

ACN Balenyà.-De manera voluntària, una vintena de particulars d'arreu de Catalunya han cedit els seus balcons, porxos i finestres perquè un grup d'investigadors hi instal·li estacions de mesura que s'encarreguen de captar informació sobre la qualitat de l'aire del país. Bàsicament busquen determinar els nivells d'ozó troposfèric, un agent contaminant que pot afectar el sistema respiratori dels ciutadans, amb l'objectiu d'ampliar el coneixement, conscienciar i sensibilitzar la població del problema que representa per a les persones aquest tipus de contaminació. Una desena de les estacions es concentren a la comarca d'Osona, on la qualitat de l'aire que ja registren periòdicament les estacions oficials sovint supera els llindars d'informació que marca la normativa vigent. Tot i això, mai s'ha arribat a superar els nivells d'alerta. Concretament, la Plana de Vic és una de les zones més afectades pels alts índex d'ozó troposfèric. Els motius són diversos però es poden resumir per l'orografia del terreny, que causa una forta inversió tèrmica on no hi circula el vent; les partícules procedents de la combustió dels vehicles de l'àrea metropolitana que arriben amb la marinada; i els gasos de la crema de la biomassa.

L'ozó és un gas que es troba a l'atmosfera que, segons l'alçada, pot ser estratosfèric - l'ozó que protegeix de la radiació solar- i l'ozó troposfèric, que es troba al nivell de la superfície, el que es respira. En declaracions a l'ACN, una de les impulsores del projecte europeu Captor i investigadora del CSIC, Anna Ripoll, ha explicat que l'ozó troposfèric és un contaminant secundari que es forma a l'atmosfera, però no hi ha cap agent que el produeixi. Es tracta d'òxids de nitrogen, que barrejats amb la radiació solar i amb compostos orgànics volàtils, formen l'anomenat ozó troposfèric. Pel que fa als òxids de nitrogen, provenen bàsicament de les combustions dels vehicles, vaixells i centrals elèctriques, mentre que els compostos orgànics volàtils poden provenir de l'activitat humana, però una bona part arriben de fonts naturals com la mateix vegetació. La unió d'aquests dos factors, accentuats per una intensa radiació solar, formen l'ozó troposfèric. A les ciutats, l'ozó troposfèric no representa un problema important perquè hi ha altres gasos, com el monòxid de nitrogen, que reaccionen amb ell i llavors s'acaba degradant, ha explicat Ripoll. Aquest, però, no és el cas de les zones rurals on no hi ha prou concentracions de gasos que neutralitzin els òxids de nitrogen i, per tant, la formació d'aquest tipus de compostos esdevé més elevada que els agents que l'han de destruir, i s'acaben acumulant. Aquest darrer és el cas de la Plana de Vic, un dels llocs escollits pels investigadors per concentrar l'estudi. La normativa europea estableix que les concentracions d'ozó no poden superar els 240 micrograms per metre cúbic, l'anomenat llindar d'alerta. A Catalunya mai s'ha arribat a aquesta xifra. El problema a la Plana de Vic és que sovint se supera l'anomenat llindar d'informació, que s'estableix als 180 micrograms per metre cúbic. Aquest és un índex que no és perillós, però és superior al que seria recomanable. La normativa marca que quan se supera el llindar d'informació, les autoritats han d'avisar la població perquè aquelles persones amb malalties respiratòries, com asma o bronquitis, per exemple, no practiqui exercici a l'aire lliure. "Una persona sana no tindria problemes amb aquests nivells, tot i que no és el més recomanable", ha assenyalat Ripoll. Aparells 'low-cost' per empoderar la ciutadaniaTot i que de moment s'han instal·lat una vintena d'aparells i l'any que ve es preveu arribar fins als 35, el sistema de captació que s'utilitza és relativament senzill de tal manera que qualsevol persona es pugui fabricar la seva pròpia estació. Des del projecte Captor es donarà suport tècnic pel desenvolupament dels sensors de baix cost per a aquelles persones que vulguin instal·lar-los a casa seva. Anna Ripoll ha explicat que aquesta iniciativa ha de permetre "empoderar" la ciutadania perquè participi activament en la presa de decisions que ajudin a trobar solucions al problema de la contaminació atmosfèrica. L'objectiu del projecte Captor és complementar les mesures oficials amb mesures que provenen dels aparells de les cases dels ciutadans. Ripoll ha explicat que la resposta ciutadana els va sorprendre "gratament" perquè de la vintena de voluntaris que necessitaven, els van arribar a contactar més de 80 persones. Gràcies a la bona predisposició de la ciutadania van poder escollir els millors indrets on situar els aparells per a l'estudi i que complien els requisits. Els condicionants per participar al projecte eren disposar de llocs que estiguessin allunyats dels focus emissors de trànsit i indústries, ubicats en zones suburbanes o rurals i que tinguessin connexió wifi a la xarxa per poder enviar les dades recollides al servidor central. Anna Romeu viu en una casa als afores de Balenyà on s'ha instal·lat un dels aparells. Ella forma part de l'associació de defensa del territori 'Ara o Mai' i ja es considera conscienciada sobre la problemàtica de la contaminació atmosfèrica. Romeu ha explicat que de seguida es va prestar voluntària perquè des de sempre havia tingut la inquietud de saber "què passa realment a casa meva". "Sempre fa molt vent i em preguntava si aquí devia arribar la contaminació de Barcelona", ha explicat. El fet de conèixer les dades de primera mà i poder participar al projecte, ha assenyalat Romeu, "també ajudarà a acostar la problemàtica a la gent del meu voltant". D'on sorgeix el problema a la Plana de Vic?Un dels membres del grup de treball de Qualitat de l'Aire del Grup de Defensa del Ter, Miquel Erra, ha explicat que la Plana de Vic és un dels indrets de Catalunya més afectats per les altes concentracions d'ozó troposfèric. De fet, entre el 50 i el 60% dels episodis per ozó troposfèric que es donen a Catalunya, tenen lloc a la Plana de Vic. Les raons són diverses, però un dels principals motius és la orografia de la zona. El terreny provoca una forta inversió tèrmica que "atrapa" aquest tipus de partícules i n'evita la dispersió, ha explicat Erra. Un altre dels factors que contribueix a la formació d'ozó són els combustibles, ja sigui els provinents del trànsit, com els que es cremen a nivell domèstic o industrial provinents de la biomassa. A Manlleu - una de les zones de cota més baixa de la Plana de Vic-, en els últims anys s'han detectat elevats índex de benzopirè, un element cancerigen que tindria origen en la crema d'un tipus específic de biomassa. D'altra banda, el vent de marinada, que comença a arribar a la plana al migdia, arrossega els gasos de la combustió dels vehicles de l'àrea metropolitana que després l'orografia del territori no deixa escapar acumulant-ne grans concentracions. Miquel Erra ha explicat que això s'ha pogut esbrinar gràcies a les estacions oficials que hi ha situades a Tona, Vic i Pardines (Ripollès). Mentre que quan hi ha marinada els índex es disparen a Tona al voltant de les dues del migdia, augmenten a Vic sobre les 4 de la tarda i a Pardines s'eleven a partir de les 6. Segons ha explicat Erra, les partícules, en ocasions, arriben fins a Bellver de Cerdanya sempre per la marinada a través del canal del Vallès. Per conèixer amb concreció els efectes que pot tenir l'ozó troposfèric sobre les persones, Erra ha defensat que caldria engegar estudis epidemiològics per saber si les partícules arriben al rec sanguini, veure quines són les conseqüències i començar a prendre mesures. De moment, Miquel Erra ha reclamat a les institucions que una de les iniciatives que es podrien prendre per començar a eradicar el problema seria reduir els límits de velocitat màxima per als vehicles de l'àrea metropolitanaCatalunya, Itàlia i ÀustriaEl projecte Captor s'estructura en tres tandes de recollida de dades. Aquest estiu la campanya se centra a Catalunya amb una vintena de sensors que mesuren l'ozó troposfèric. En les campanyes ciutadanes dels estius del 2017 i 2018, a Catalunya s'instal·laran 35 sensors, i els mesuradors s'estendran a Itàlia i Àustria amb 30 i 20 estacions respectivament. Els mesuraments a Catalunya es reparteixen entre el Barcelonès, els Vallesos, el Maresme i Osona. A Itàlia els aparells es concentraran a la Plana Padana i la Vall del Po, mentre que a Àustria es repartiran per la Baixa Àustria, Burgenland i Estíria. Els agents participants en el projecte subvencionat per la Comissió Europea dins el marc del projecte Horitzó 2020 són la Universitat Politècnica de Catalunya, el Consell Superior d'Investigacions Científiques, Ecologistes en Acció, Guifi.net, Legambiente, Zentrum für Soziale Innovation, Global 2000, Université Blaise Pascal Clermont-Ferrand i més d'un centenar de ciutadans europeus.