Jordi Bover: "Qualsevol àmbit d'especialitat pot tenir la seva terminologia aplegada en un diccionari"
El Termcat és el centre de terminologia per a la llengua catalana, creat fa 35 anys per la Generalitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans, i dependent de la Direcció General de Política Lingüística. Des d'aleshores, el Termcat ha elaborat 600 diccionaris i ha normalitzat més de 8.000 termes especialitzats
Hi ha diccionaris de qualsevol àmbit especialitzat?
Sí; en potència, qualsevol àmbit d'especialitat pot tenir la seva terminologia aplegada en un diccionari. La prova és que el Termcat ha participat en l'elaboració de més de 600 diccionaris. Al nostre web en tenim, de disponibles en línia, més de 150, d'àmbits molt diversos, com el Vocabulari de les xarxes socials, el Diccionari de seguretat viària, el Diccionari de recerca clínica de medicaments, el Diccionari de física, la Terminologia del finançament alternatiu, el recull Noms de plantes, la Terminologia de la sexualitat i l'erotisme o el Diccionari general de l'esport.
Quin va ser el primer diccionari elaborat pel Termcat?
El primer diccionari que el Termcat va elaborar va ser el Vocabulari de perruqueria i bellesa, editat l'any 1988. En aquell moment calia fixar la terminologia en català d'àmbits molt bàsics.
I l'últim?
Aquest mes de gener hem publicat i presentat el Diccionari de bioètica, que recull la terminologia d'una disciplina jove i transversal destinada a ser molt rellevant els pròxims anys, especialment pels grans avenços científics i tecnològics actuals. És una obra de consens, en què han participat una setantena d'experts, per assegurar que els conceptes es definien tenint en compte totes les sensibilitats implicades.
D'on surt, la necessitat de crear un nou diccionari? Qui pren la decisió de fixar el vocabulari d'un àmbit específic?
En general, són els mateixos experts, quan s'adonen que en el seu àmbit tenen sovint dubtes conceptuals i denominatius, i els cal disposar d'un document de referència que hi doni respostes consensuades i adequades lingüísticament. Són ells, doncs, els que normalment s'adrecen al Termcat per mirar de fer plegats el diccionari.
Com es treballa?
Els especialistes i els lingüistes (o, com nosaltres en diem, els terminòlegs) són un tàndem ideal per elaborar un diccionari especialitzat. Els primers asseguren l'adequació conceptual del diccionari, la selecció de termes... i, els segons, l'adequació lingüística, la redacció entenedora de les definicions i, en definitiva, l'ús d'una metodologia de treball adequada.
Com es tria el terme català que finalment entrarà al diccionari?
Els termes dels diccionaris procedeixen de fonts de referència, tant escrites com orals, avalades pels experts de l'equip de treball. Si no hi ha una denominació catalana consensuada o bé és lingüísticament poc adequada (per exemple, un anglicisme), els terminòlegs en fan un estudi més exhaustiu per ponderar la millor opció. En els casos més conflictius es demana que prengui la decisió el Consell Supervisor, que és un òrgan format per membres de l'Institut d'Estudis Catalans, del Termcat i per experts, que s'ocupa de la normalització de la terminologia catalana.
El repte de trobar paraules noves o neologismes fa que sovint calgui recórrer als anglicismes? Com passem del nom científic al nom comú?
El Consell Supervisor, al llarg d'aquests 35 anys, ha normalitzat més de 8.000 termes. En molts casos s'han aprovat alternatives catalanes a termes manllevats, sobretot anglicismes, com ara programari per a software, coixí de seguretat per a airbag, correu brossa per a spam o empresa emergent per a start-up. A vegades, però, això no ha estat possible, perquè no hi havia cap neologisme català que tingués el suport dels experts. En aquests casos s'ha mantingut el manlleu, adaptat si era possible (xat, màrqueting, bodi), o no, si esdevenia irrecognoscible o s'havia difós molt amb aquella grafia (web, au-pair, brie).
Però no només hi ha aportacions de procedència anglesa...
El Consell Supervisor no s'ha ocupat només d'anglicismes, però. També ha aprovat termes catalans que omplien un buit denominatiu en la nostra llengua. N'és un bon exemple l'establiment de criteris per poder designar en català espècies d'animals que fins ara no tenien nom popular, sense haver de recórrer al nom científic. Aquests criteris han permès crear de manera homogènia i coherent, per exemple, noms d'ocells com ara anaireta becgroc, cuaespinós de Casaldàliga, grimpa-soques xiulador o vireó capblau.
Com es poden consultar aquests diccionaris?
Com he comentat abans, més de 150 diccionaris especialitzats estan disponibles al web del TERMCAT, a l'apartat Diccionaris en línia. A més, tota la terminologia que tenim disponible, tant en català com en altres llengües (gairebé un milió i mig de denominacions!), es pot consultar de manera unificada des del nostre cercador Cercaterm.
