100 anys de la vaga de la Canadenca
El febrer de 1919, Catalunya va viure una de les vagues més grans que s'han fet, la de La Canadenca. Entre d'altres, aquella vaga va aconseguir la jornada laboral de 8 hores. El documental "La gran aventura de La Canadenca" explica la història del projecte i com es va desenvolupar aquella mobilització.
La creació de la companyia Barcelona Traction, més coneguda com "La Canadenca", va suposar l'inici de grans canvis a Catalunya i especialment per als Pirineus. Va portar l'electricitat des de les muntanyes fins a les fàbriques i les ciutats. Però la mobilització de desenes de milers de treballadors també va comportar una vaga de les més grans que es recorda a Catalunya. Va començar fa 100 anys, el 5 de febrer de 1919.
El documental "La gran aventura de La Canadenca", que va ser emès per "Sense ficció" el 4 de desembre de 2012, s'acosta als empresaris pioners que es van obsedir a fabricar electricitat amb les aigües dels Pirineus, també a aquells que van dur la llum a les ciutats i, finalment, als líders del moviment obrer que, gràcies a la vaga general de 1919, van aconseguir la jornada laboral de 8 hores.
La construcció de les centrals elèctriques al Pirineu va mobilitzar desenes de milers de treballadors i aquest factor va ser clau perquè la mobilització tingués èxit, tal com diu el director del documental, Jordi Fortuny.
"Treballar tanta gent junta, al mateix temps, va fer que sorgís amb força el moviment obrer que ja existia, però no tenia gens de força"
Jordi Fortuny, director del documental
"El moviment obrer va fer la vaga més mítica que es recorda a Catalunya"
Jordi Fortuny, director del documental
La vaga va començar per motius salarials, però també per d'altres reivindicacions dels sindicats que no van ser ateses.
"El primer motiu de la vaga era per raons salarials, en un moment en què l'empresa decideix abaixar els sous a un sector dels treballadors"
Pelai Pagès i Blanch, historiador
Els empresaris catalans en en seu conjunt havien fet grans beneficis arran de la Gran Guerra. Va ser un moment històric per la indústria catalana. Les exportacions superaven amb escreix les importacions. Un sector de l'empresariat estava en contra de negociar perquè no volien perdre els grans beneficis que la guerra europea els hi havia anat proporcionant.
Pelai Pagès i Blanch, historiador
Tal com explica el documental, l'empresa es negava a cap millora i, finalment, la CNT va convocar vaga general a la província de Lleida. El líder del sindicat CNT era Salvador Seguí, el Noi del Sucre. La vaga es va anar escampant per tot Catalunya, s'hi van afegir els treballadors dels trens i dels tramvies, i els de les empreses de l'aigua, el gas i l'electricitat i també els de les empreses del sector tèxtil.
"Hi havia un empresari a qui li deien Pa i Ceba perquè deia que els seus treballadors menjant pa i ceba ja en tenien prou"
Pelai Pagès i Blanch, historiador
Després de 40 dies de vaga, els treballadors van tornar a la feina després d'un míting multitudinari a la plaça de les Arenes.
"La vaga va ser guanyada pels sindicats. Van aconseguir la jornada de 8 hores i la liquidació del treball infantil".
Francesc Cabana, historiador
