El llegat de sor Genoveva, a "Signes dels temps"

Ajudar les famílies que vivien a les barraques de Barcelona. Visitar els interns a les presons i els malalts a l'hospital. Acollir i cuidar els joves que vivien al carrer i van morir a causa de la sida. Tot això, i més, ho va fer Genoveva Masip i Torner, filla de la Caritat i que tothom coneixia com a sor Genoveva. Enguany se celebra el centenari del seu naixement i "Signes dels temps" ha volgut retre-li homenatge.

Consolar i estimar

"Una abraçada de Déu als pobres". Així és com sor Maria Mulet defineix sor Genoveva Masip i Torner (1923-2015), que va dedicar tota la seva vida a ajudar els més pobres i els nous exclosos de la societat. "Ella consolava i estimava tothom. Les seves actituds commovien i desarmaven el dolor. I era molt humil", explica sor Maria Mulet, filla de la Caritat. I és que sor Genoveva veia Déu en els més pobres i per difícils que fossin les situacions, "no perdia mai l'esperança". De ben jove, ja anava a visitar les famílies que vivien a les barraques de Can Tunis, la Bota i la Perona, i més endavant de la Mina. "Jo la vaig acompanyar a Can Tunis. La pobresa era extrema. La gent vivia en unes barraques indignes i els infants no tenien ni el més bàsic, ni anaven a escola", explica Maria Mulet. Sor Genoveva va aconseguir que l'Ajuntament l'ajudés a crear una llar d'infants, amb menjador, i un dispensari en aquests barris.

La Model

Després va començar a visitar els presos de la Model i atenia les seves famílies. "El primer dia que vaig entrar a la Model amb sor Genoveva, em va dir: 'No hem de jutjar aquestes persones. Hem de fer que se sentin acompanyades i estimades'", recorda sor Maria. Els nois l'esperaven, perquè era per a ells una mare de tendresa. No podia atendre tots els interns, per això els escrivia i responia les cartes. "N'ha escrit milers fins a gairebé el final de la seva vida". Va ser la primera voluntària de la Model, i després anava a totes les presons. Als anys 80 sor Genoveva va acollir molts joves sense llar que van morir a causa de la sida, una malaltia aleshores molt estigmatitzada. El 1983, va treballar intensament per crear el servei d'acollida de l'Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, al barri de la Barceloneta (Barcelona).

Obra Social Lluïsa de Marillac

Sor Laura Garcia, filla de la Caritat, diu que "el servei d'acollida a les persones sense llar és un llegat de sor Genoveva". Actualment, l'Obra Social, a més del servei d'acollida, té un centre de dia, un centre per a persones convalescents, pisos d'inclusió, un projecte de suport a persones empresonades i un servei de distribució d'aliments. Tots aquests serveis estan, també, pensats per a les persones que no tenen llar. "Aquí arriben amb moltes ferides i dificultats, i això implica fer una feina d'acompanyament de llarga durada en el temps. Els pisos fan possible que les persones acollides facin un aprenentatge d'autonomia, d'autocura, i que cadascuna faci un procés per si mateixa", diu Garcia.

A més, el programa recull el testimoni del Jaume i el Francisco, que també van conèixer sor Genoveva. El Jaume està malalt i sol, i es recupera al Centre de Convalescència de l'Obra Social, i el Francisco explica que va estar a la presó, i després al carrer. Ara, viu en un pis de les Filles de la Caritat.

100 anys del seu naixement

Sor Genoveva va néixer el 1923 a Sabadell. Tenia 21 anys quan va entrar a la Companyia les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Va estudiar Magisteri i va treballar de mestra al Col·legi de Jesús Natzarè, de Barcelona. Després, va ser la responsable de la Casa de la Caritat-Hospital de Beneficència de Sabadell (1964), directora del Seminari i del Noviciat de Barcelona (1967) i visitadora de la congregació a la província canònica de Barcelona (1973). El 1983 deixà el càrrec de visitadora i creà l'Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, al barri de la Barceloneta (Barcelona). I va fundar i dirigir, amb el pare Josep Costa Planagumà, la Fundació Acollida i Esperança per atendre les persones amb problemes de drogodependència i acompanyar els malalts de sida. Sor Genoveva Masip i Torner va morir el 2015, després de tota una vida dedicada al servei dels més pobres. El seu fruit és abundant i encara perdura.

El programa

"Signes dels temps" és un dels programes més veterans de TV3, amb 37 anys d'emissió. Actualment, està dirigit i presentat per la periodista Montserrat Esteve Mallofré. Agustí Vila és el realitzador; Imma Segarra Leal, la productora; Joan Grané Terrades, l'ajudant de realització; Sílvia Rodríguez Morató és a la producció; Eulàlia Tort Brodó i Lourdes Rojas Planas a la redacció, i Àngels Serres Créixams a la documentació.  

El programa vol ser un espai de reflexió obert i pròxim sobre l'actualitat de l'Església catòlica, amb protagonistes d'aquí i d'arreu del món que treballen per defensar els drets humans, la cultura de la pau i la no-violència, l'espiritualitat, la justícia social i la sostenibilitat del planeta. "Signes dels temps" tracta temes pròxims a la realitat quotidiana, tenint en compte els valors cristians, i reivindica el sentit de la vida religiosa en una societat cada cop més secularitzada. A més, amplia la mirada cap a l'ecumenisme, el diàleg interreligiós i la saviesa de les tradicions.

tv3.cat/signesdelstemps
twitter.com/signesdelstemps
facebook.com/signesdelstemps