"El Brasil més ultra" i "Una història inquietant", a "60 minuts"

"60 minuts" és el programa que ofereix els millors documentals periodístics dedicats a l'aprofundiment i a l'anàlisi de l'actualitat, i a la reflexió social, política i econòmica dels principals temes de debat d'arreu del món.
El dilluns 16 de desembre, "60 minuts" presenta dos treballs. A les 23.05, estrena "El Brasil més ultra", dirigit per François Cardona. Com és que un polític com Jair Bolsonaro, que un any abans només aconseguia un 4% d'intenció de vot entre l'electorat brasiler, ha arribat a la presidència del Brasil? Després, a les 00.05, recupera "Una història inquietant", dirigit per Ilse van Velzen & Femke van Velzen. Després d'anys de refugi a Kènia i, posteriorment, de poder estudiar a Anglaterra i de doctorar-se en Dret, el jove i ja ambiciós advocat Anuol Deng decideix tornar al seu país, el Sudan del Sud, recentment declarat independent i trasbalsat encara per la guerra.

"El Brasil més ultra"

Com és que un polític com Jair Bolsonaro, que un any abans només aconseguia un 4% d'intenció de vot entre l'electorat brasiler, ha arribat a la presidència del Brasil? Hi ha tres puntals que han fet possible la seva victòria: les esglésies evangèliques, l'exèrcit i els terratinents. Tres poders omnipresents que, des de l'ombra, confabulaven perquè hi hagués un canvi de timó en les polítiques socials que havien implementat els governs de Lula da Silva i Dilma Rousseff.

El gener d'aquest any, Jair Bolsonaro va ser nomenat president de la República Federal del Brasil. Va arribar a la presidència d'aquest país després d'unes disputades eleccions amb el seu rival, Fernando Haddad, del Partit dels Treballadors.

Bolsonaro va guanyar la segona volta amb més del 55% dels vots i una majoria parlamentària que li permet portar a terme totes les promeses que ha fet durant la campanya electoral.

Jair Bolsonaro és un excapità i el primer militar que accedeix al poder després del cop d'estat que va fer l'exèrcit el 1964 i la dictadura que va imposar fins al 1985.

Els militars i Bolsonaro reivindiquen la dictadura com un període d'estabilitat i bonança econòmica i veuen en el nou president una garantia per l'"ordre i la moral" que diuen que el Brasil ha perdut. L'exèrcit ja s'ha desplegat a les "faveles" de Rio per combatre en una "guerra sorda" que l'any passat va causar 64.000 morts. Els militars, alguns amb rang de ministre i amb un centenar de diputats electes, volen que s'aprovi una llei que permeti que si un agent de l'ordre mata un sospitós no sigui jutjat per això.

"El Brasil per damunt de tot i Déu per damunt de tots" és un principi en què els militars coincideixen amb les esglésies evangèliques, l'altre pilar que aguanta el nou edifici institucional brasiler. Victòria en Crist, amb 12 milions de fidels i liderada pel pastor Silas Malafaia, és l'església evangèlica més conservadora del país, contrària a l'avortament, als matrimonis homosexuals i a la ideologia de gènere i que, en canvi defensa que a l'escola s'adoctrini a partir de les teories creacionistes.

Finalment, els grans propietaris han impulsat Bolsonaro al poder amb la intenció que s'aprovin lleis que permetin explotar l'Amazònia. El Brasil ha perdut els últims 30 anys una quarta part de la superfície d'aquest pulmó del planeta i només el 2017 hi van ser assassinats més de 200 indígenes. Els productors de soja, cafè i de carn de boví volen que es legalitzi la desforestació i que s'acabi amb el moviment dels sense terra, 350.000 persones que ocupen terres abandonades per treballar-les i sobreviure a partir de les seves collites. L'oposició, minoritària en un Parlament dominat per l'extrema dreta, té por que s'obri un període fosc, amb vulneració dels drets humans i repressió, i que es vulgui reinstaurar la dictadura per la porta del darrere.

Dirigit per François Cardona

 

"Una història inquietant"

Després d'anys de refugi a Kènia i, posteriorment, de poder estudiar a Anglaterra i de doctorar-se en Dret,  el jove i ja ambiciós advocat Anuol Deng decideix tornar al seu país, el Sudan del Sud, recentment declarat independent i trasbalsat encara per la guerra.

Conscient de la violència que l'ha assolat i del seu propi passat ple de dolor, Anuol torna disposat a lluitar contra la violació dels drets humans en un nou país, que ara és el seu. Creu fermament que el compliment i el respecte per la llei han de ser l'única guia certa per portar al Sudan del Sud una pau sostenible.

Però la seva formació occidental xoca de seguida i frontalment contra el pensament local, encara agitat per l'enfrontament fratricida. Mentre que Anuol sosté que l'única manera de curar les ferides del país és fer justícia i, per tant, portar els culpables dels crims davant dels tribunals, els seus interlocutors i compatriotes pensen que la manera de superar el passat és l'oblit. "No hi haurà cap reconciliació al Sudan del Sud sense justícia" els assegura el jove advocat.

Mentre Anuol és al país, esclata un nou brot de guerra civil. I amb tanta virulència que l'advocat ha de fugir novament de les bales i de les granades que el van obligar a abandonar casa seva quan era jovenet. El Sudan del Sud torna a precipitar-se en l'abisme i ell, mesos després d'abandonar la comoditat de Londres, torna a ser un refugiat al seu propi país.

Amb la inspiració moral i espiritual que li ofereix la seva mare, que va desafiar la guerra i la mort contra tot, Anuol vol treballar intensivament, aportant-hi els seus coneixements jurídics, per millorar el país que fa anys el va expulsar.

Però és possible que a curt o a mitjà termini pugui cristal·litzar al Sudan del Sud l'ideal de justícia que Anuol vol per al seu país?

Dirigit per Ilse van Velzen & Femke van Velzen.

tv3.cat/60minuts

Sant Joan Despí, 13 de desembre del 2019