Catalunya Música ofereix en directe l'òpera "La Gioconda" des del Gran Teatre del Liceu

"La Gioconda" torna al Gran Teatre del Liceu de l'1 al 15 d'abril amb l'espectacular producció del director d'escena, escenògraf i figurinista Pier Luigi Pizzi que va entusiasmar els espectadors l'any 2005 i on hi participaran 230 artistes (147 persones a escena i 91 músics). Pizzi ha decidit situar aquest drama en una Venècia "estilitzada", ajudant-se d'un "realisme poètic que narra a través d'estereotips simbòlics" com ara l'aigua, la boira, els canals, els ponts o les gòndoles negres i funeràries.

El mestre Guillermo García Calvo s'estrena al Liceu i també amb aquesta òpera plena de lirisme que comptarà amb dos repartiments. Catalunya Música transmetrà en directe la segona funció d'aquesta òpera amb el repartiment que encapçalarà la cantant Iréne Theorin, una de les sopranos dramàtiques més aclamades del moment i llargament ovacionada al Liceu amb papers wagnerians i que ara torna a Barcelona per debutar en el rol de la Gioconda. A més, el 10 d'abril 122 sales de cinema d'arreu del món podran viure en directe "La Gioconda" en coproducció del Liceu amb RTVE, Mezzo i la productora Les Films Jack Fébus. A Espanya es podrà veure a 69 sales, 21 d'elles a Catalunya.

"La Gioconda" és un drama amb llibret de Tobia Gorrio, acròstic d'Arrigo Boito, que a més de llibretista va ser també compositor i autor de l'òpera "Mefistofele". La trama de "La Gioconda" s'inspira (lliurement i amb molts canvis) en el drama "Angelo, tyran de Padoue" de Victor Hugo. De fet, la peça d'Hugo ja havia inspirat "Il giuramento" de Saverio Mercadante (1837).

L'argument de "La Gioconda" de Ponchielli és aquest: a la Venècia del segle XVII, Enzo Grimaldo estima Laura, esposa d'Alvise, després d'haver abandonat la desgraciada Gioconda, filla de La Cieca, acusada de bruixeria. Aquesta obra, emblemàtica del període comprès entre la maduresa verdiana i l'incipient verisme, és la partitura més celebrada d'Amilcare Ponchielli. Més enllà de la cèlebre "Dansa de les hores" i l'ària del suïcidi de Gioconda, la partitura amaga moments de gran lirisme i sensibilitat postromàntics, sense oblidar la seva magistral orquestració i l'escriptura vocal per papers com Laura, La Cieca, Enzo Grimaldo o Barnaba.

Tot i l'èxit de la primera funció a la Scala de Milà (8 d'abril del 1876), Ponchielli va fer importants retocs per a una represa de "La Gioconda" al Teatre Rossini de Venècia el mateix any. La causa va ser la llarga durada de la primera versió, que va consternar públic i crítica. El compositor encara va fer més retocs per les representacions a Roma (1877) i a Gènova (1879). Les funcions de Milà i Venècia les va protagonitzar el tenor navarrès Julián Gayarre.

La primera funció de "La Gioconda" al Gran Teatre del Liceu (i que era també estrena a Espanya) va ser el 26 de febrer del 1883, pocs dies abans que "Lohengrin" de Richard Wagner s'interpretés per primera vegada a l'escenari del coliseu de la Rambla. L'última vegada que es va oferir al Liceu va ser el 25 d'octubre del 2005. En total s'ha representat 144 vegades al Liceu.

La producció d'aquesta òpera forma part de la temporada 2018/19 del Liceu i també de la Temporada Euroràdio de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), per això, a més de Catalunya Música, també la transmetrà en directe la Radiotelevisió Sèrbia, i l'oferiran en diferit la Ràdio Sueca, la Ràdio Alemanya de Saarland, la Radiotelevisió de Turquia, la Ràdio Noruega, la Radiotelevisió Croata i Radiotelevisió Espanyola.

La transmissió en directe d'aquesta òpera estarà disponible durant un mes als webs de Catalunya Música i Catalunya Ràdio.

catmusica.cat
facebook.com/catmusica
twitter.com/catalunyamusica