CiU i ICV denuncien el vet de l'Eurocambra a un informe sobre les conseqüències de la secessió d'un territori d'un estat membre
El Parlament Europeu ha negat la possibilitat de fer l'estudi a un eurodiputat laborista escocès que pretenia demostrar que un territori secessionat d'un estat membre quedaria fora de la Unió i hi hauria de demanar el reingrés. CiU i ICV denuncien que darrere del vet hi ha pressions del PSOE i la por d'obrir un debat que acabi girant-se en contra d'ells.
RedaccióActualitzat
Quin estatus tindria dins la Unió Europea un territori que s'hagi secessionat d'un estat membre? Aquesta era la pregunta que es feia l'eurodiputat laborista escocès David Martin, i que volia respondre en un informe que mai veurà la llum. El Parlament Europeu li ha posat pals a les rodes, segons CiU i ICV-EUiA pressionats pel PSOE.
Tant el president de l'Eurocambra, Martin Schulz, com el líder dels socialistes europeus a Brussel·les, Hannes Swoboda, s'han negat, segons ha pogut saber l'Agència Catalana de Notícies, a autoritzar l'estudi de Martin per determinar si Escòcia o Catalunya serien expulsades de la Unió Europea o no en el cas que s'independitzessin.
La paradoxa de la decisió és que l'eurodiputat escocès, pretenia escriure un informe contrari als interessos dels independentistes que li servís per fer campanya pel "no" en el referèndum que s'ha de celebrar a Escòcia l'any que ve. Defensa que en cas de secessió, el nou estat quedaria fora de la Unió i hi hauria de demanar el reingrés.
Pels eurodiputats Ramon Tremosa i Raül Romeva, el vet respon a la por que té la cúpula dels socialistes europeus d'obrir un debat sobre la independència a Brussel·les que se'ls pugui girar en contra. Asseguren que no veuen tan fàcil demostrar clarament que un nou estat escocès o català quedaria fora de la Unió.
Els populars europeus, a diferència dels socialistes, asseguren que no tenen cap problema perquè es faci l'informe i que fins i tot van pressionar Schulz perquè hi donés llum verda.
Interessos personals
El representant convergent a Brussel·les, a més, denuncia que Schulz es mou "per interessos personals". Schulz serà molt probablement el candidat dels socialistes europeus a les eleccions a l'Eurocambra del maig de l'any que ve, i no vol buscar-se enemics al PSOE.
Tremosa assegura que el president de l'Eurocambra tampoc vol enfrontar-se al PP per por de tancar-se portes en el futur. En els propers mesos podria necessitar el seu suport per arribar a la presidència de la Comissió Europea o del Consell, en substitució de José Manuel Durao Barroso o Herman Van Rompuy, o per rellevar Catherine Ashton com a cap de la diplomàcia comunitària.
Tant el president de l'Eurocambra, Martin Schulz, com el líder dels socialistes europeus a Brussel·les, Hannes Swoboda, s'han negat, segons ha pogut saber l'Agència Catalana de Notícies, a autoritzar l'estudi de Martin per determinar si Escòcia o Catalunya serien expulsades de la Unió Europea o no en el cas que s'independitzessin.
La paradoxa de la decisió és que l'eurodiputat escocès, pretenia escriure un informe contrari als interessos dels independentistes que li servís per fer campanya pel "no" en el referèndum que s'ha de celebrar a Escòcia l'any que ve. Defensa que en cas de secessió, el nou estat quedaria fora de la Unió i hi hauria de demanar el reingrés.
Pels eurodiputats Ramon Tremosa i Raül Romeva, el vet respon a la por que té la cúpula dels socialistes europeus d'obrir un debat sobre la independència a Brussel·les que se'ls pugui girar en contra. Asseguren que no veuen tan fàcil demostrar clarament que un nou estat escocès o català quedaria fora de la Unió.
Els populars europeus, a diferència dels socialistes, asseguren que no tenen cap problema perquè es faci l'informe i que fins i tot van pressionar Schulz perquè hi donés llum verda.
Interessos personals
El representant convergent a Brussel·les, a més, denuncia que Schulz es mou "per interessos personals". Schulz serà molt probablement el candidat dels socialistes europeus a les eleccions a l'Eurocambra del maig de l'any que ve, i no vol buscar-se enemics al PSOE.
Tremosa assegura que el president de l'Eurocambra tampoc vol enfrontar-se al PP per por de tancar-se portes en el futur. En els propers mesos podria necessitar el seu suport per arribar a la presidència de la Comissió Europea o del Consell, en substitució de José Manuel Durao Barroso o Herman Van Rompuy, o per rellevar Catherine Ashton com a cap de la diplomàcia comunitària.
