El jurat considera el zelador Joan Vila culpable d'onze assassinats a La Caritat d'Olot
Els membres del jurat ja han aconseguit tancar un veredicte després de dos dies de deliberació i consideren Joan Vila culpable d'onze assassinats. El zelador del geriàtric La Caritat, d'Olot, es va declarar responsable d'onze morts, però el jurat no creu que les perpetrés per pena.
RedaccióActualitzat
Els cinc homes i les quatre dones que formen el jurat popular del cas del zelador del geriàtric La Caritat, d'Olot, han emès un veredicte final i consideren Joan Vila culpable de l'assassinat d'onze avis amb traïdoria (tres d'ells, també amb acarnissament) i no es creu que Joan Vila matés els ancians per pena.
En un veredicte sense fissures -tots els punts s'han acordat per unanimitat- els nou membres del jurat han conclòs que Vila sabia perfectament allò que es feia quan acabava amb les víctimes fent-los empassar lleixiu, donant-los un còctel de barbitúrics o injectant-los una sobredosi d'insulina. El jurat, però, ha apreciat per a cada crim una atenuant de confessió, perquè creu que la declaració de Vila va ser "rellevant" per imputar-li les morts, encara que el zelador les admetés a remolc de la investigació.
Després de dues setmanes de judici a l'Audiència de Girona, els membres del jurat van rebre aquest dilluns les 99 preguntes que han hagut de respondre per arribar al veredicte. Estaven dividides en 12 apartats, un per cada presumpte crim que va cometre Joan Vila i un dotzè perquè el jurat digués si és favorable o no a concedir-li un indult o a aplicar-li beneficis penitenciaris.
Joan Vila és l'autor confés d'onze assassinats amb traïdoria. Als últims tres crims, s'afegeix també l'agreujant d'acarnissament perquè va provocar en les víctimes un "patiment innecessari", obligant-los a ingerir lleixiu o àcid desincrustant. Vila va assegurar que matava els ancians perquè estaven molt deteriorats i no volia que patissin més.
Una de les claus tant del judici com del veredicte girava entorn de la seva salut mental. Els psicòlegs van detectar en Joan Vila "impulsos sàdics" i un "interès obsessiu" per la mort. La defensa reclama un eximent complet per alteració psíquica, perquè considerava que en el moment dels fets Joan Vila no era conscient d'estar fent res mal fet. Per això sol·licita que el condemnin a un màxim de 20 anys de llibertat vigilada.
Per contra, el fiscal demana per a Joan Vila una pena de 194 anys de presó pels 11 delictes d'assassinat. Els advocats representants de les famílies de vuit de les víctimes demanen que el condemnin a 202 anys de presó. La tercera acusació particular, de la família d'una de les víctimes, en demana 20 anys.
El tribunal popular també ha de determinar si la confessió de Joan Vila va ser essencial per al cas o, per contra, només va admetre els fets quan la investigació ja el tenia contra les cordes.
En un veredicte sense fissures -tots els punts s'han acordat per unanimitat- els nou membres del jurat han conclòs que Vila sabia perfectament allò que es feia quan acabava amb les víctimes fent-los empassar lleixiu, donant-los un còctel de barbitúrics o injectant-los una sobredosi d'insulina. El jurat, però, ha apreciat per a cada crim una atenuant de confessió, perquè creu que la declaració de Vila va ser "rellevant" per imputar-li les morts, encara que el zelador les admetés a remolc de la investigació.
Després de dues setmanes de judici a l'Audiència de Girona, els membres del jurat van rebre aquest dilluns les 99 preguntes que han hagut de respondre per arribar al veredicte. Estaven dividides en 12 apartats, un per cada presumpte crim que va cometre Joan Vila i un dotzè perquè el jurat digués si és favorable o no a concedir-li un indult o a aplicar-li beneficis penitenciaris.
Joan Vila és l'autor confés d'onze assassinats amb traïdoria. Als últims tres crims, s'afegeix també l'agreujant d'acarnissament perquè va provocar en les víctimes un "patiment innecessari", obligant-los a ingerir lleixiu o àcid desincrustant. Vila va assegurar que matava els ancians perquè estaven molt deteriorats i no volia que patissin més.
Una de les claus tant del judici com del veredicte girava entorn de la seva salut mental. Els psicòlegs van detectar en Joan Vila "impulsos sàdics" i un "interès obsessiu" per la mort. La defensa reclama un eximent complet per alteració psíquica, perquè considerava que en el moment dels fets Joan Vila no era conscient d'estar fent res mal fet. Per això sol·licita que el condemnin a un màxim de 20 anys de llibertat vigilada.
Per contra, el fiscal demana per a Joan Vila una pena de 194 anys de presó pels 11 delictes d'assassinat. Els advocats representants de les famílies de vuit de les víctimes demanen que el condemnin a 202 anys de presó. La tercera acusació particular, de la família d'una de les víctimes, en demana 20 anys.
El tribunal popular també ha de determinar si la confessió de Joan Vila va ser essencial per al cas o, per contra, només va admetre els fets quan la investigació ja el tenia contra les cordes.
