El rescat europeu complica la sortida als clients amb preferents de les entitats intervingudes
El govern espanyol està negociant amb Brussel·les per trobar una sortida als afectats que desconeixien el risc que corrien amb aquest producte bancari. Les condicions del rescat preveuen que els clients perdran part dels diners.
TV3Actualitzat
La doctrina oficial dels rescats bancaris és que els inversos qualificats se'n surten sense pèrdues. Ha passat a Irlanda, i sembla que Espanya va pel mateix camí. L'anomenat deute "sènior", normalment en mans d'inversors internacionals, és considerat intocable.
Qui s'empassa les pèrdues són els estats, els accionistes i els inversors menys qualificats, com ara els particulars amb deute subordinat o preferents de les entitats intervingudes per l'Estat. L'acord amb Europa estableix que perdran part dels diners.
Han sorgit veus que ho qüestionen, algunes tan qualificades com el Banc Central Europeu, però de moment, malgrat tot, sembla que el govern espanyol no té cap intenció de fer experiments.
Buscant solucions per als particulars
El catedràtic d'Economia Financera de la UPF Xavier Freixas és contundent a TV3: "Els clients no poden esperar recuperar el que van invertir. Això queda clar en el memoràndum".
El govern espanyol, però, està negociant amb Brussel·les per trobar una sortida als afectats, la majoria inversors particulars que desconeixien l'enorme risc que corrien amb aquest producte bancari.
Freixas proposa que es tingui en compte si l'inversor tenia un perfil informat o no. El catedràtic d'Economia explica que "si és el Deutsche Bank qui ha comprat les accions preferents, queda clar que el perfil inversor és informat; en canvi, si és un jubilat que ha invertit 30.000 euros, queda clar que no és informat".
El govern espanyol ha d'enllestir, a l'agost, la nova llei bancària per aplicar el rescat europeu, i ara el Ministeri d'Economia, el Banc d'Espanya i les mateixes entitats estan buscant fórmules per suavitzar les condicions que s'aplicaran a les preferents i al deute subordinat.
Freixas proposa "posar un matís que pot ajudar molt a resoldre les coses sense haver d'anar per la via de procés rere procés".
Però mentre no hi ha acord, l'economista en cap d'Intermoney, José Carlos Díez, recomana buscar una solució als jutjats. De fet, és el que estan fent molts afectats per les preferents o el deute subordinat, que miren d'organitzar-se.
Una altra opció és l'arbitratge, una via que seguirà, per exemple, el banc Novagalicia i que alguns ja han guanyat.
Islàndia, el precedent
L'únic precedent recent en què s'han forçat pèrdues en els inversors més qualificats és Islàndia, on l'estat va negar-se a assumir el deute de la banca, uns 70.000 milions d'euros.
Avui, el país torna a créixer; ara bé, després d'ajustar-se i perdre, en dos anys, un 30% del poder adquisitiu.
Qui s'empassa les pèrdues són els estats, els accionistes i els inversors menys qualificats, com ara els particulars amb deute subordinat o preferents de les entitats intervingudes per l'Estat. L'acord amb Europa estableix que perdran part dels diners.
Han sorgit veus que ho qüestionen, algunes tan qualificades com el Banc Central Europeu, però de moment, malgrat tot, sembla que el govern espanyol no té cap intenció de fer experiments.
Buscant solucions per als particulars
El catedràtic d'Economia Financera de la UPF Xavier Freixas és contundent a TV3: "Els clients no poden esperar recuperar el que van invertir. Això queda clar en el memoràndum".
El govern espanyol, però, està negociant amb Brussel·les per trobar una sortida als afectats, la majoria inversors particulars que desconeixien l'enorme risc que corrien amb aquest producte bancari.
Freixas proposa que es tingui en compte si l'inversor tenia un perfil informat o no. El catedràtic d'Economia explica que "si és el Deutsche Bank qui ha comprat les accions preferents, queda clar que el perfil inversor és informat; en canvi, si és un jubilat que ha invertit 30.000 euros, queda clar que no és informat".
El govern espanyol ha d'enllestir, a l'agost, la nova llei bancària per aplicar el rescat europeu, i ara el Ministeri d'Economia, el Banc d'Espanya i les mateixes entitats estan buscant fórmules per suavitzar les condicions que s'aplicaran a les preferents i al deute subordinat.
Freixas proposa "posar un matís que pot ajudar molt a resoldre les coses sense haver d'anar per la via de procés rere procés".
Però mentre no hi ha acord, l'economista en cap d'Intermoney, José Carlos Díez, recomana buscar una solució als jutjats. De fet, és el que estan fent molts afectats per les preferents o el deute subordinat, que miren d'organitzar-se.
Una altra opció és l'arbitratge, una via que seguirà, per exemple, el banc Novagalicia i que alguns ja han guanyat.
Islàndia, el precedent
L'únic precedent recent en què s'han forçat pèrdues en els inversors més qualificats és Islàndia, on l'estat va negar-se a assumir el deute de la banca, uns 70.000 milions d'euros.
Avui, el país torna a créixer; ara bé, després d'ajustar-se i perdre, en dos anys, un 30% del poder adquisitiu.
