Els partits catalans, inclòs el PP, reclamen a Rajoy que flexibilitzi el dèficit de les comunitats
Unanimitat amb matisos, però unanimitat al capdavall entre els partits catalans. Tots volen que el govern espanyol flexibilitzi el sostre de dèficit de les comunitats autònomes. Després que el president espanyol, Mariano Rajoy, va anunciar que desafiava Brussel·les i se saltava el límit de despesa que impulsa la UE, ara els partits catalans volen que els pagui amb la mateixa moneda. Ho ha reclamat el govern català, el PSC, ICV, Esquerra i fins i tot el PPC, que demana als seus companys de Madrid que es doni marge als ajuntaments i a les comunitats per complir amb el dèficit.
RedaccióActualitzat
Els partits catalans volen que la mateixa recepta que Mariano Rajoy reclama per al seu govern a Europa, poder suavitzar el calendari de reducció del dèficit, també s'apliqui a la Generalitat i als ajuntaments. Fins i tot la presidenta del PP català s'hi mostra partidària.
El primer a reclamar la mateixa moneda al govern espanyol ha estat l'executiu català per boca del seu portaveu. Francesc Homs demanava aquest divendres lleialtat institucional perquè l'exeuctiu espanyol no traspassés l'esforç de reduir el dèficit a les comunitats. El secretari general adjunt de Convergència, Oriol Pujol, ha confirmat la visió del seu company de partit. Des de la federació reclamen que les autonomies tinguin les mateixes exigències de dèficit que l'Estat.
L'oposició se suma a aquesta reclamació amb una unanimitat poc habitual. El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha fet un discurs molt en la línia del govern català. Navarro elogia la política "realista" de Rajoy, però retreu que la rebaixa del dèficit sigui desigual i "castigui especialment" les comunitats. El líder dels socialistes catalans recorda que les autonomies tenen competències pròpies de l'estat del benestar, que "és on hi ha més pressió perquè es produeixi despesa que garanteixi drets".
La presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, també defensa que és necessari donar marge a les comunitats autònomes i als ajuntaments per complir amb aquests objectius. Tot i això, s'ha mostrat "molt satisfeta" per la decisió de Rajoy, que, segons ha dit, s'ha pres en funció de la "sobirania nacional" que té l'estat espanyol per flexibilitar els objectius de despesa.
Més crític amb el govern espanyol ha estat el diputat d'ICV al Congrés, Joan Coscubiela. El polític ecosocialista ha acusat l'executiu de "castigar les comunitats autònomes i els ajuntaments, als quals esprem i trasllada la rebaixa del dèficit".
La portaveu d'ERC al Parlament, Anna Simó, ha aprofundit en aquesta visió crítica. Simó carrega contra el govern espanyol per "centrifugar" el dèficit i "castigar" les comunitats i els ajuntaments. La dirigent d'Esquerra creu que la rebaixa de despesa "hauria de fer-se amb un repartiment proporcional a les competències que té cadascú en les matèries més socials, sanitat i educació, que són les que generen més dèficit".
Simó ha atacat directament Rajoy, de qui ha dit que "és molt valent en roda de premsa, on va dir que no arribaria a la rebaixa del dèficit que exigeix la UE, però no es va atrevir a dir-ho dins la reunió".
El dèficit colla Catalunya
Els ajustos de dèficit que preveu el govern espanyol són diferents per a cada administració. Per l'Estat, es fixa un dèficit del 4%, 1,2 punts per sobre de l'actual. Per a les comunitats autònomes, en canvi, la xifra es rebaixa a l'1,5%. Això són només dues dècimes per sobre del previst. Els ajuntaments encara pateixen més perquè no es poden moure del seu 0,3%.
A l'hora de mesurar l'esforç de cada administració, el govern espanyol haurà de passar d'un 5,1% de dèficit amb què va tancar el 2011, a un 4% el 2012, cosa que suposa poc més d'un punt de reducció. En canvi, la Generalitat haurà de reduir més de dos punts, i deixar a la meitat el dèficit actual, del 3,72% a un 1,5%.
El primer a reclamar la mateixa moneda al govern espanyol ha estat l'executiu català per boca del seu portaveu. Francesc Homs demanava aquest divendres lleialtat institucional perquè l'exeuctiu espanyol no traspassés l'esforç de reduir el dèficit a les comunitats. El secretari general adjunt de Convergència, Oriol Pujol, ha confirmat la visió del seu company de partit. Des de la federació reclamen que les autonomies tinguin les mateixes exigències de dèficit que l'Estat.
L'oposició se suma a aquesta reclamació amb una unanimitat poc habitual. El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha fet un discurs molt en la línia del govern català. Navarro elogia la política "realista" de Rajoy, però retreu que la rebaixa del dèficit sigui desigual i "castigui especialment" les comunitats. El líder dels socialistes catalans recorda que les autonomies tenen competències pròpies de l'estat del benestar, que "és on hi ha més pressió perquè es produeixi despesa que garanteixi drets".
La presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, també defensa que és necessari donar marge a les comunitats autònomes i als ajuntaments per complir amb aquests objectius. Tot i això, s'ha mostrat "molt satisfeta" per la decisió de Rajoy, que, segons ha dit, s'ha pres en funció de la "sobirania nacional" que té l'estat espanyol per flexibilitar els objectius de despesa.
Més crític amb el govern espanyol ha estat el diputat d'ICV al Congrés, Joan Coscubiela. El polític ecosocialista ha acusat l'executiu de "castigar les comunitats autònomes i els ajuntaments, als quals esprem i trasllada la rebaixa del dèficit".
La portaveu d'ERC al Parlament, Anna Simó, ha aprofundit en aquesta visió crítica. Simó carrega contra el govern espanyol per "centrifugar" el dèficit i "castigar" les comunitats i els ajuntaments. La dirigent d'Esquerra creu que la rebaixa de despesa "hauria de fer-se amb un repartiment proporcional a les competències que té cadascú en les matèries més socials, sanitat i educació, que són les que generen més dèficit".
Simó ha atacat directament Rajoy, de qui ha dit que "és molt valent en roda de premsa, on va dir que no arribaria a la rebaixa del dèficit que exigeix la UE, però no es va atrevir a dir-ho dins la reunió".
El dèficit colla Catalunya
Els ajustos de dèficit que preveu el govern espanyol són diferents per a cada administració. Per l'Estat, es fixa un dèficit del 4%, 1,2 punts per sobre de l'actual. Per a les comunitats autònomes, en canvi, la xifra es rebaixa a l'1,5%. Això són només dues dècimes per sobre del previst. Els ajuntaments encara pateixen més perquè no es poden moure del seu 0,3%.
A l'hora de mesurar l'esforç de cada administració, el govern espanyol haurà de passar d'un 5,1% de dèficit amb què va tancar el 2011, a un 4% el 2012, cosa que suposa poc més d'un punt de reducció. En canvi, la Generalitat haurà de reduir més de dos punts, i deixar a la meitat el dèficit actual, del 3,72% a un 1,5%.
