La banca espanyola diu que complirà les exigències de la UE sense ampliacions de capital ni ajuda pública
Els principals bancs espanyols asseguren que podran complir les noves exigències de solvència fixades per l'eurozona. Segons els càlculs de Brussel·les, els bancs europeus necessiten 106.000 milions d'euros per recapitalitzar-se, dels quals 26.000 milions corresponen a bancs espanyols. El BBVA, Caixabank, el Santander, el Banc Popular i Bankia, les cinc grans entitats, afirmen que podran aconseguir aquesta suma sense ajudes públiques ni ampliacions de capital. Alerten, però, que la concessió de crèdit se'n pot veure ressentida.
RedaccióActualitzat
La banca espanyola considera que les exigències de Brussel·les són molt estrictes per a uns i profitoses per a uns altres. Espanya és el país que més diners necessita després de Grècia, tot i que no és dels més exposats al deute grec.
Això s'explica perquè, per arribar al 9% de capital, els bancs espanyols posen a la balança els seus actius, entre aquests el deute que tenen de les administracions espanyoles. El deute, segons Europa, s'ha de valorar a preu de mercat. A causa de la crisi el deute espanyol ha perdut valor en detriment d'altres com l'alemany, i per compensar-ho els bancs espanyols hauran de posar més diners a la balança de la recapitalització.
Analitzades les xifres, les entitats asseguren que només necessitaran 16.000 milions d'euros, 10.000 milions menys del que va dir l'Autoritat Bancària Europea. I els aconseguiran sense diner públic ni ampliacions de capital.
Així ho assegurava el president del BBVA, Francisco González, que ha assegurat que la seva entitat "podrà "complir folgadament els nous requerimets de capital". El president de Caixabank, Isidre Fainé, també està convençut que aconseguiran el 9% de solvència gràcies a la "capacitat generativa de resultats".
Hi ha diversitat d'opinions sobre si aquests nous requeriments de Brussel·les dificultaran encara més el crèdit. Alfredo Sáenz, el número 2 del Banc Santander, considera que "no hi ha risc que hi hagi una restricció d'Espanya per raons de capital". El president del Banc Sabadell, Josep Oliu, discrepa i assegura que si la demanda de capital puja, es fa pressió sobre el crèdit".
Incomprensibles i catastròfiques
Així ha descrit el PP les exigències de la Unió Europea a la banca espanyola. El secretari d'Economia i Ocupació del PP, Álvaro Nadal, considera "incomprensible" que el govern espanyol hagi acceptat aquesta decisió, que, segons ha explicat, suposarà "un alentiment de l'activitat econòmica i menys crèdit".
Això s'explica perquè, per arribar al 9% de capital, els bancs espanyols posen a la balança els seus actius, entre aquests el deute que tenen de les administracions espanyoles. El deute, segons Europa, s'ha de valorar a preu de mercat. A causa de la crisi el deute espanyol ha perdut valor en detriment d'altres com l'alemany, i per compensar-ho els bancs espanyols hauran de posar més diners a la balança de la recapitalització.
Analitzades les xifres, les entitats asseguren que només necessitaran 16.000 milions d'euros, 10.000 milions menys del que va dir l'Autoritat Bancària Europea. I els aconseguiran sense diner públic ni ampliacions de capital.
Així ho assegurava el president del BBVA, Francisco González, que ha assegurat que la seva entitat "podrà "complir folgadament els nous requerimets de capital". El president de Caixabank, Isidre Fainé, també està convençut que aconseguiran el 9% de solvència gràcies a la "capacitat generativa de resultats".
Hi ha diversitat d'opinions sobre si aquests nous requeriments de Brussel·les dificultaran encara més el crèdit. Alfredo Sáenz, el número 2 del Banc Santander, considera que "no hi ha risc que hi hagi una restricció d'Espanya per raons de capital". El president del Banc Sabadell, Josep Oliu, discrepa i assegura que si la demanda de capital puja, es fa pressió sobre el crèdit".
Incomprensibles i catastròfiques
Així ha descrit el PP les exigències de la Unió Europea a la banca espanyola. El secretari d'Economia i Ocupació del PP, Álvaro Nadal, considera "incomprensible" que el govern espanyol hagi acceptat aquesta decisió, que, segons ha explicat, suposarà "un alentiment de l'activitat econòmica i menys crèdit".
