Les successores d'Alexia Putellas

Alexia Putellas ha estat reconeguda aquest darrer any com a millor jugadora del món, però quan va començar les coses eren molt diferents a l'actualitat. Al CE Sabadell, el seu primer club, només hi havia un equip femení. Això significava que la jugadora, amb només 8 anys, havia de compartir equip, i lluitar per minuts, amb noies que tenien 3 i 4 anys més que ella.

A Catalunya ja fa anys que clubs i federació s'han posat les piles per promoure que hi hagi nenes practicant futbol, i la majoria de clubs tenen seccions femenines per a totes les edats. Això, però, no ha estat així sempre. Alexia Putellas va ser tota una precursora al Centre d'Esports Sabadell. Les actuals nenes arlequinades ho tenen més fàcil, però el camí tampoc no és del tot pla.

La mateixa qüestió de la diferència d'edat i alçada de l'Alexia amb les seves antigues companyes ha sorprès les actuals jugadores, com reconeix Jana Cobo:

"No tens ni la mateixa mentalitat ni els mateixos pensaments, i potser no t'entens, no és la mateixa connexió que pots tenir amb una de la meva edat com jo i alguna de les meves companyes."

Georgina Manau també s'estranya: "Jugar amb nenes més grans que tu... aquelles nenes tenen més cos que tu!" Nieves Valverde comparteix el pensament: "Com que ella era més petita, potser se sentia diferent!"

"El veritable triomf arribarà quan aconseguim el cent per cent. Quan hi hagi la igualtat d'oportunitats per a nens i nenes en el món de l'esport i en el món en general"

Aquesta frase, que va pronunciar Alexia Putellas en el discurs d'acceptació de la Creu de Sant Jordi 2021, va arrencar molts aplaudiments. Una igualtat que és lluny d'aconseguir-se. Els micromasclismes, aquelles situacions de masclisme que es viuen en el dia a dia, també afecten les nenes del segle XXI, com constaten les jugadores del CE Sabadell:

"Em va costar bastant al col·le, poder jugar, sobretot amb els nens de la meva classe. Hi havia nens que no és que no em deixessin, però els era estrany que jo volgués jugar."

Això és el que recorda Lucía Melero. En el mateix sentit, Rapu es queixa: "Em deien que era nena i que no podia arribar a ser tan bona com ells." La Georgina s'hi va rebel·lar: "Això no m'agradava, però jo jugava amb ells igualment encara que em diguessin coses o m'agafava una pilota i jugava sola."

Totes elles han patit discriminació al pati de les escoles. Maria Qingfen no pot concebre el que li va passar: "Es burlaven de mi i es creien millors que jo. Jo volia millorar i ensenyar-los que jo també en sabia." Jana Cobo fa aquesta reflexió: "Per què una nena ha de ser menys jugant a futbol o a qualsevol cosa? Un nen fa una ruleta i buà! En canvi, les nenes n'han de fer quatre per demostrar que són més".

"Vull tenir un espai en aquest discurs també per a totes aquelles dones que van ser les primeres, les pioneres. Gràcies a vosaltres, nosaltres avui podem seguir fent camí, perquè vosaltres el vau començar"

Per la Lucía, l'Alexia va dir aquesta frase per esperonar les nenes, però, sobretot, la societat en general:

"És fer veure a la societat que les dones també tenim la capacitat de poder arribar on arriben els homes."

La Jana és una de les que ha fet servir aquests referents per créixer en el món de l'esport: "Gràcies a jugadores del Barça, com per exemple, Alexia Putellas, vaig tenir més ganes de començar a jugar a futbol, de veure el que era."

"Totes aquelles nenes i noies, de les quals l'esport és la seva passió, no us atureu i seguiu lluitant pels vostres somnis"

La Rapu, la Lucía, la Georgina, la Nieves, la Jana i la Maria coincideixen que els agradaria molt arribar a un equip gran com el Barça o l'Espanyol.

"En aquesta vida, si vols aconseguir alguna cosa has de lluitar esforçant-te cada dia", conclou la Lucía. La Jana admet el seu somni, basat en la constància: "Ja que m'he esforçat i m'estic esforçant tant en totes les etapes, m'agradaria poder arribar a algun equip gran." La rivalitat també pot ser positiva, com explica la Maria: "Quan he jugat contra equips forts he volgut ser igual que elles."