Terreny sec, Matadepera (Laura Domenech)

Vivim la pitjor sequera del darrer segle i no dona senyals de millora

La conca de la Muga té un dèficit de pluja de més de 800 mm en la sequera actual

Néstor GómezActualitzat

Els nivells de les reserves d'aigua es troben sota mínims històrics, per sota del 18,9% que marcava la sequera del 1989. Una actual sequera considerada la pitjor del darrer segle per intensitat, per afectació sobre el terreny i per la seva durada. I el pitjor de tot és que no hi ha indicis de canvi de tendència que pugui revertir aquesta situació. Les pluges generals i generoses i continuades no s'albiren.

Acumulem un total de 13 estacions de l'any seques o molt seques en general a tot el país. La darrera estació plujosa va coincidir amb el període de confinament, la primavera del 2020.

Comportament de la precipitació en referència al període 1961-1990, en percentatge (Meteocat)

D'aleshores ençà el dèficit de precipitacions ha anat a més, sobretot a les comarques de Girona i de Barcelona, on es viu una falta de pluges sense precedents, per persistència i per intensitat. Us mostrem el mapa de l'índex de precipitació estàndard, que mostra el dèficit o excés de precipitació dels darrers 36 mesos. A excepció del massís dels Ports, de la vall de Mulleres amb la capçalera de la Noguera Ribagorçana i la vall d'Àneu amb l'àrea del parc natural de l'Alt Pirineu, tota la resta del país es troba en condicions de sequera extrema o excepcional. Actualment duem 31 mesos sota condicions de sequera, tot un rècord, que supera àmpliament els 19 mesos de la sequera que va acabar el 2008.

 

La sequera actual, sense precedents en més de 100 anys

Ens trobem en una terra on les sequeres formen part del nostre clima perquè ens trobem a mig camí entre les zones desèrtiques d'Àfrica i el trànsit continu de les borrasques pel cor d'Europa. Ara que el corrent atmosfèric es troba una mica més cap al nord, amb un flux continu de vent que passa fora de l'abast de la península Ibèrica, amb el pas de sistemes frontals que arriben sense energia a casa nostra, i els pocs embossaments d'aire fred on s'ubiquen en el lloc correcte per afavorir les pluges abundants, el resultat és una falta de pluges que cada dia que passa va a més.

Només cal mirar la següent gràfica que mostra l'índex de precipitació estàndard (IPE) per veure la gran variabilitat anual de les precipitacions, amb anys molt plujosos alternats amb períodes secs. El que realment fa extraordinària aquesta sequera respecte a l'anterior és la persistència continuada de la falta de pluges. Si la comparem amb la sequera del 2008, podeu observar com en aquella sequera la falta de precipitació està trencada per dos curts períodes de pluja que van permetre alleugerir-la, cosa que actualment no ha passat. Les pluges de finals de maig i juny, que van regar el nord del país, no van tenir gaire efecte sobre les reserves d'aigua, quan vam passar del 25% de les reserves d'aigua de les conques internes de finals de maig al 30% a finals de juny.

Perspectiva temporal de la sequera: gener 1916 - octuble 2023 (Meteocat)

Per què la sequera actual és més intensa que la del 2008?

La sequera que vivim i la del 2008 són les dues pitjors sequeres des del 1916. Una manera senzilla de conèixer la quantitat de pluja és a través de la falta d'aigua a les capçaleres de les diferents conques hidrogràfiques que, al cap i a la fi, són les zones que nodreixen les reserves d'aigua dels pantans. A la Muga falten 862 mm de pluja, és tanta com un any sencer sense caure ni una gota, quan la precipitació normal anual ronda els 850 mm. A banda de la Muga, la falta d'aigua a la capçalera del Ter també és molt marcada, amb més de 600 mm de pluja no caiguda. En general, a Catalunya falten 446 mm en aquesta sequera, mentre que el 2008 el dèficit de pluja era de 352 mm.

Dèficts de precipitació de les capçaleres de rius en les sequeres de 2008 i l'actual (Meteocat)

Una altra manera de veure la intensitat de la sequera és a través de la superfície afectada del país. En l'anàlisi de territori afectat per les diferents sequeres des del 1916, s'observa perfectament com la persistència i intensitat de la sequera actual abraça més de 50% del país, una durada insòlita des que hi ha dades. Caldria remuntar-se fins a principis dels anys 50 o final de la dècada dels 20 del segle XX per trobar una durada similar, però que només afectava una quarta part del país.

Evolució temporal de l'àrea afectada per sequera (Meteocat)

Gravetat de sequera sense precedent

L'índex de gravetat de sequera és un valor que es determina per la intensitat de la falta de precipitació, la durada i l'extensió de la sequera. En l'anàlisi feta des del 1916 fins ara es veu el comportament dels anys secs i la gravetat associada. Crida l'atenció observar un IGSE superior a 4,5, és a dir, al nivell més greu de sequera. Durant la sequera 2004-2008, per sota del valor 4,5 hi trobem 7 mesos. En canvi, en l'actual sequera ja duem 16 mesos i seguim oberts a sumar-ne algun més.

Evolució de l'Índex de Gravetat de Sequera (IGSE) (Meteocat)

Tres anys extremadament secs en més de 100 anys amb dades de l'Observatori Fabra

De vegades, una imatge val més que mil paraules. I aquesta que us mostrem és un bon exemple per mostrar la sequera que vivim amb dades meteorològiques d'una estació centenària com és la de l'Observatori Fabra, que arrenca al 1914. Duem tres anys consecutius excepcionalment curts de precipitació, per sota dels 400 mm. Enguany, tot just s'han superat els 300 mm i només queda un mes i mig per acabar l'any.

 

El futur de les sequeres a Catalunya

És un mal crònic que forma part de nosaltres. Aquí sí que tenim molt recorregut a fer, perquè depèn totalment de nosaltres, de l'ús que fem de l'aigua i de la manera d'aprofitar-ne fins a la darrera gota. Haurem fet un pas de gegant quan pel vàter no deixem escapar aigua neta i potable, que tant ha costat de potabilitzar i de transportar fins a casa, només per fer marxar els nostres excrements.

Totes les projeccions fetes per a aquest segle mostren un possible increment de la sequera. La tendència per als pròxims decennis és que les pluges d'estiu es redueixin un 20% i, en canvi, les de l'hivern augmentin un 10%. A diferència del que passa amb la temperatura esperada per a aquest segle XXI, d'un escalfament clar a tot el planeta, en el cas de les precipitacions no és tan evident ni tan significatiu. El que sí que s'espera en el clima mediterrani és que es redueixi el nombre de dies de pluja a l'any. Una concentració de dies de pluja que duran molta aigua; les pluges torrencials augmentaran de freqüència. Plourà pocs dies però amb molta intensitat.

 

 

 

 

 

ARXIVAT A:
Meteorologia
Anar al contingut