El fum dels incendis de Califòrnia s'estén des del Pacífic fins a l'Atlàntic

La crisi climàtica que viu planeta afavoreix megaincendis com els de Califòrnia. Els focs d'aquesta temporada d'estiu als Estats Units estan superant tots els rècords, amb dades sense precedents des que se'n tenen registres. Recordem que fa una setmana van batre un trist rècord en superar les 800.000 hectàrees calcinades.

Mireu l'abast del fum dels nombrosos incendis de l'oest dels Estats Units durant els darrers dies. Un fum que afecta molt més enllà de l'estat on té l'origen. En aquest cas, és present des del Pacífic fins a l'Atlàntic, amb distancies que superen els 7.000 km. Seria com tenir un incendi a Lapònia, a l'extrem nord d'Escandinàvia, i que el fum ens arribés a casa nostra.

L'arrel dels incendis forestals és molt variada, i no passa el mateix als Estats Units que a l'Amazònia, però sí que hi ha un denominador comú quan apareixen els grans focs o megaincendis: un gran sequera acumulada amb molt baixa humitat. Unes causes que propicien el ràpid avanç i la voracitat de les flames. Són els considerats "incendis de sisena generació", difícils de predir i més intensos, com afirmen Raúl de la Calle, secretari general del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Forestals, i Diana Colomina, coordinadora del programa de Boscos de WWF Espanya.

En el cas dels incendis de Califòrnia, dels vint més greus que hi ha hagut en aquest estat des del 1920, una desena s'han donat en la darrera dècada.

La solució no és negar l'existència del canvi climàtic ni el paper que té en els incendis forestals, com va fer el president Donald Trump quan visitava la zona afectada. No es tracta només d'una gestió correcta dels boscos, sinó que és una situació en què la gestió ha de conviure amb l'escalfament del planeta, cosa que hauria de desembocar en una adaptació a aquesta nova realitat climàtica i a la que ens espera en el futur.