D'on ve el que mengem: la importació de fruites i hortalisses puja un 8% el 2018

L'interès pel que mengem creix, però realment consumim més productes de proximitat o és just al contrari? El "30 minuts" d'aquest diumenge hi dona resposta

Ignasi GallartActualitzat

Les últimes dades disponibles d'importació de fruites i hortalisses recullen un augment del 8% en els deu primers mesos del 2018, segons fonts de la Direcció General de Duanes. Confirma una tendència a l'alça dels últims anys, que contrasta amb l'interès per menjar productes sans, més sostenibles i de proximitat.

 

"Cada cop mengem més coses de més lluny"

"Aquest interès pels productes de proximitat és la reacció davant l'evidència que cada cop en mengem menys, d'aquests productes. Cada cop mengem més coses de més lluny", assegura Toni Massanés, de la Fundació Alícia.

La preocupació pel que mengem, però, ha anat creixent i ha sobrepassat els cercles de consumidors alternatius per arribar a les lleixes dels supermercats. "Proximitat", "KM 0", "de pagès", "origen" són expressions cada cop més presents als llocs de venda. És un canvi de tendència? Realment es prioritza l'alimentació més pròxima, de produccions locals? Reflecteix la realitat del consum o és just al contrari?

 

 

 

 

 

Els súpers i també les cadenes de botigues fan servir de reclam els productes de proximitat, però, alhora, omplen els expositors de fruites i verdures de fora. "'De pagès, de proximitat, saludable, natural', tot això no té cap regulació; és un efecte purament de màrqueting", diu Nathalie Parès, consultora en polítiques alimentàries.

 

9 de cada 10 patates venen de fora

Al gran centre de distribució que és Mercabarna, només un 15% dels aliments frescos són conreats a Catalunya. I no es tracta només d'importació de productes exòtics, com l'alvocat o la pinya. Avui, per exemple, 9 de cada 10 patates venen de fora, quan abans hi havia grans zones productores, com Osona o Prades.

 

 

 

 

 

L'horta de Barcelona ja no és el delta del Llobregat o el Maresme, la major part de les verdures arriben de Múrcia i Andalusia. Però cada cop són més habituals les de la resta d'Europa, Àfrica i Amèrica. "Les millors terres de conreu, les més productives i més bones les hem omplert de ciment. És tota l'àrea del Baix Llobregat, del Maresme... Aquesta és la zona més rica per a la nostra agricultura. Què és més rendible, posar-hi indústria o posar-hi agricultura? Potser ens en penedirem, d'haver posat tant ciment a Barcelona. Potser ens en penedirem", conclou Francesc Reguant, director de l'Observatori d'Economia Alimentària del Col·legi d'Economistes.

 

ARXIVAT A:
Alimentació
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut