Cuqui, la tortuga supervivent dels aiguats del 1962
Una nena d'11 anys la va recollir a poca distància d'una de les rieres
Avui, aquesta nena té 67 anys i recorda la nit tràgica i l'endemà amb força detalls. Sobretot, amb facilitat, el bonic moment del "rescat" de la tortuga enmig de la desolació.
Però retrocedim. La nit del 25 de setembre, un front atlàntic arribava al Mediterrani. En el seu pas per la península no havia abocat més de 10 l/m2 a cap dels observatoris principals. Arriba a les portes del Mediterrani i s'estanca. L'activitat tempestuosa es dispara i, al voltant del Vallès Oriental i Occidental, l'aigua cau a bots i barrals. Santa Maria de Martorelles, amb més de 250 l/m2, va ser un dels punts amb més precipitació. Al centre de Terrassa van ser 215 l/m2. Al cim de la Mola, 180 l/m2. A Sabadell, un pluviògraf detecta una intensitat màxima minutal de 5,9 l/m2. És a dir, si els gairebé 6 litres en un minut haguessin continuat 1 hora (60 minuts), s'haurien recollit 360 l/m2. Una barbaritat!!
Aquests registres, pròxims als 200 l/m2 als naixements de cursos com el Ripoll, la Riera de Palau o la Riera de les Arenes, van ser mortals aigües avall. L'hora del dia, la manca de llum per la tempesta, com es comporten les rierades i l'afectació a les ribes habitades de forma precària per la immigració de l'època van fer que fos la segona tragèdia natural dels últims 200 anys en nombre de víctimes a la península Ibèrica, després del terratrèmol de Lisboa del segle XIX. Uns 700 morts i uns 300 desapareguts. El 40è aniversari, l'any 2002, el vàrem rememorar en forma de reportatge amb el nom de "La memòria del fang".
La història de la Cuqui, però, és simpàtica. Després d'una nit de tragèdia, amb famílies senceres mortes o desaparegudes, també partides pels morts i els supervivents, la nena d'11 anys corria sota el sol del 26 de setembre i a una certa distància de la Riera de Palau, la Rambla de Terrassa actual. Era la zona zero de la tragèdia al centre de la ciutat. Fang, destrucció i morts. Més enllà, el punt més brutal, la Riera de les Arenes i, aigües avall, les Fonts i l'Escardívol de Rubí.
La part baixa de la Rambla a Terrassa. Arxiu Mpal. de Terrassa
La nena estava al límit de la ciutat, entremig del fang, a l'actual avinguda Àngel Sallent, allunyada expressament del dantesc escenari. De cop i volta, va veure una gran tortuga, plena de fang i amb la panxa i potes cap amunt. Semblava haver estat arrossegada per un dels cursos d'aigua dins de la trama urbana de la capital d'Egara.
Se la va emportar a casa i, després d'esperar fins que es va fer fosc i la família va tornar, va rebre l'aprovació perquè es quedés a casa. Va ser, gairebé, l'únic somriure del dia.
La Cuqui, a dia d'avui, segons la memòria de la Roser Bosch Cadevall, ja tenia unes dimensions semblants i no se sap quants anys té. Com a mínim, està clar que en té 56.
