Querelles contra tot el que es mou
Mesures de força, últim recurs per frenar el procés?
Tinc un veí molt aficionat als plets judicials contra tot i tothom, convençut que els problemes, no importa quins, es resolen a còpia de demandes.
El seu cas m'ha vingut al cap aquests dies en què la presidenta del Parlament i els membres sobiranistes de la Mesa de la Cambra desfilen davant del TSJC, acusats de deixar votar resolucions favorables al referèndum.
Després de l'impacte provocat pels dos milions i quart de catalans fent cua per votar el 9N, l'Estat va voler escarmentar amb una cadena de querelles punitives i les primeres condemnes d'inhabilitació contra un expresident de la Generalitat i tres dels seus consellers i conselleres.
Però la preocupació de l'Estat és ara més viva que abans. Veu a venir que de la mateixa manera que hi va haver consulta, hi pot haver referèndum. I ha engegat una maquinària de querelles preventives.
S'ha passat de castigar el 9N a voler impedir el referèndum, en un canvi d'estratègia que demostra que l'Estat ha assumit que el sobiranisme no va ni de farol, ni de rebaixes.
El suport que el procés té a les urnes deixa els seus adversaris sense arguments polítics. Posar urnes té un valor imbatible i omplir-les de vots equival a carregar-les de dignitat. Ja no funciona fer creure que és antidemocràtic perquè no és constitucional o que divideix perquè remou l'estatu quo. Són raons que ja no enganyen ningú.
Queda, doncs, sobreactuar i invocar la llei. I amb prou feines, perquè des del món del dret també s'alcen veus, i no poques ni poc significades, que posen del revés un Estat incapaç d'encaixar una demanda democràtica.
La sobreactuació els porta a anunciar i presentar querelles que ja no prejutjen fets sinó les intencions polítiques que hi pot haver al darrera.
Ara es persegueix penalment debats al Parlament i compres d'urnes.
Quan la gana apreta, cal explotar l'engini. O la força, com ha defensat aquests dies a Barcelona l'exministre Margallo, que proposa confiscar urnes, estripar paperetes i intervenir els Mossos.
Si un dels dirigents més capaços i preparats del PP pensa d'aquesta manera, podem estar convençuts que han entès que només amb mesures de força es pot frenar el procés polític a Catalunya. Però també són ben conscients de la vergonya democràtica que els cauria a sobre i de l'escàndol internacional que provocarien.
Per cert, ja fa temps que el meu veí va deixar de fer de picaplets. Ara enraona i sóm més amics que mai.
