Una bajanada és 'una acció, una paraula, pròpia d'un bajà, d'un ximple'. I d'on ve, això de bajà? Doncs ve del llatí bajanus, natural de Baia, una ciutat de la Campània coneguda perquè hi cuinaven una mena de fesols que posaven en remull i quedaven molt insípids i tous.

Una bajanada és una ximpleria, i també una bestiesa, una animalada o una rucada. Pobrets, els animalons, quina fama! I això que sovint són força més assenyats que les persones… Nosaltres procurarem no dir-ne, de bajanades, i, si en diem, que sigui per animar algú que està pioc.

Per pioc podem entendre diverses coses: un ormeig o estri de pesca, un gall dindi o, si és un pioc salvatge, un ocell també conegut com a avitarda. Però si diem que algú està pioc és que 'està malalt', que no està fi, que no es troba bé.

Pioc ve de piocar, que és una alteració de piular, d'origen onomatopeic, que reflecteix el crit dels ocells.

Estar pioc és estar clocpiu (ben gràfic, també, com els ocells que van alacaiguts i arrupits) i també estar empiocat, i l'explicació d'aquest empiocar-se segons Joan Amades és ben curiosa: deia que els ocellets quan estan malalts estarrufen les plomes i tendeixen a prendre una forma arrodonida, semblant a la del gall dindi -o pioc- quan està content.
 

I si estem piocs potser és perquè aquell dia que plovia no vam trobar un bon lloc per aixoplugar-nos.

Perquè precisament aixoplugar-se ve d'aquí, de soplujar-se i de sopluig, del llatí subpluvius, 'sota la pluja', que rep la influència d'espluga, 'cova', que pot anar molt bé per 'posar-se a cobert de la pluja'.

Per no mullar-nos, podem aixoplugar-nos, arrecerar-nos, refugiar-nos, posar-nos a l'abric o a redós... Si no és que volem ser com Gene Kelly, i cantar i ballar sota la pluja, que potser és una bajanada i l'endemà estem piocs, però haurem rigut una estona!