Investidura: negociar, negociar i negociar
Després de l'anunci de la CUP, l'independentisme pot llençar la tovallola o no posar-se nerviós i mantenir unit el repte democràtic a l'Estat
Carles Puigdemont ha fet un pas al costat, però la investidura del pròxim president de la Generalitat continua bloquejada.
La decisió de la CUP d'abstenir-se en la investidura de Jordi Sánchez, impedint, així, la seva elecció, torna a posar els cupaires en el punt de mira de les crítiques en el món "indepe".
Els mateixos que acusen ara els anticapitalistes d'abocar la política catalana a noves eleccions s'haurien de preguntar si no era il·lús pensar que la CUP donaria els seus vots per una investidura a partir d'un document no prou tancat entre els seus firmants.
Per què la CUP els havia de treure les castanyes del foc quan encara no estan prou cuites?
La CUP ha dit "no" a una proposta d'acord que Junts per Catalunya i ERC encara no han oficialitat. I si encara no hi ha pacte oficial, però hi continua havent voluntat de salvar la investidura, hi hauria d'haver marge per continuar negociant i espai per a l'entesa.
Diuen tots els actors que el problema no és el nom i que ni ERC ni la CUP qüestionen la candidatura de l'expresident de l'ANC. Tampoc hi ha discrepàncies sobre "l'espai lliure de Brussel·les" i la legitimitat del paper d'emissari internacional de la "República Catalana" que desplegarà Puigdemont. Aleshores, quin és el problema?
La disputa rau en el front intern. Quin govern es formarà i amb quin programa es governarà sota l'amenaça permanent de l'Estat. La CUP defensa que només es pot fer República desobeint. Junts per Catalunya i ERC encara ho han d'explicar.
L'Estat ha provocat dolor i indignació a parts iguals des de l'1 d'octubre. Les negociacions no poden ser fàcils sota el règim encara del 155.
Però, precisament per tot això, la dignitat dels presos, els exiliats i els votants que el 21 de desembre van tornar a donar la majoria a l'independentisme reclama fortes dosis de serenitat i intel·ligència política en la resposta.
S'ha de poder continuar negociant per acordar què és possible fer des de la Generalitat i què es vol fer des de Brussel·les. Millor això que buscar culpables abans d'hora.
